a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Port, vénda des GEO Vénda del poble de Sant Vicent de sa Cala, del terme municipal de Sant Joan de Labritja. Ocupa el sector més oriental del poble i limita al N amb la vénda de Cas Rierons, al SO amb la de s’Àguila, al S amb la des Figueral (del poble de Sant Carles de Peralta, terme municipal de Santa Eulària des Riu) i a l’E amb el mar. Amb prop de 370 ha d’extensió, ocupa el tram final de la vall del torrent de sa Cala, que circula en direcció E-SE, així com els vessants muntanyencs de cada costat, dels quals el que es troba al N del torrent s’allarga cap a l’E, mar endins, formant la petita península de la punta Grossa. Es tracta, per tant, d’un territori ben accidentat, amb uns pendents molt pronunciats situats a banda i banda d’una estreta vall (només uns centenars de metres d’amplada). És l’extrem més oriental de les zones elevades del N de l’illa d’Eivissa, conegudes en conjunt com es Amunts, que en aquest sector constituïen una autèntica barrera orogràfica que convertia aquesta vall en la més aïllada d’Eivissa: fins a la meitat del s XX, quan es construïren les carreteres que el 2007 hi menen, era més fàcil sortir-ne per mar que per terra. Per això la sortida al mar de la torrentera, formant una àmplia cala, es convertí en el punt d’embarcament més important de la gent de tot el poble, la qual cosa acabà donant el nom de ‘port’ a aquesta vénda. Els puigs situats al nord de la torrentera reben el nom de serra des Port i arriben a 218 m d’altitud. La seua prolongació, la punta Grossa, arriba també als 172 m. Al S de la torrentera, el puig d’en Marge, de 153 m d’altitud, és un cim secundari del puig de la Mar que, al límit de la vénda, arriba a 228 m. La costa s’inicia, pel seu extrem meridional, en una zona de penya-segats coneguda com es Raig, per l’existència de diverses surgències d’aigua dolça que aboquen directament al mar. Aquí els pendents són molt pronunciats pràcticament fins al cim del puig de Mar. Cap al N continua la costa alta per un tram anomenat sa Pesquera Plana fins que, després d’una petita punta, s’arriba a la costa baixa del port de sa Cala (com la coneix la gent del poble) o sa cala de Sant Vicent (per a la resta d’habitants de l’illa) o, simplement, sa Cala, una costa baixa, amb tot, crescuda artificialment per l’aportació d’arena els darrers anys del s XX. A continuació la costa torna a elevar-se i es dirigeix cap a l’E, ja que hom es troba a la punta Grossa; el seu vessant S, molt abrupte, es coneix com es Cingles, amb un tallserrat que arriba a prop de 150 m d’altitud. La part més extrema de la punta, on hi ha les restes d’un antic far abandonat sobre els penyals, es coneix també com el cap des Llamp, davant el qual es troben uns esculls. Per la banda N, la punta Grossa també té una costa ben elevada; s’hi forma una petita raconada, coneguda com sa penya Blanca, tancada per les puntes des Forn (on hi ha una àmplia cova). La costa de la vénda finalitza en una altra raconada, un poc més àmplia que l’anterior, coneguda com es Clot des Llamp, encara que aquest topònim s’utilitza també per designar tota l’àmplia badia que es forma al N de la punta Grossa. Hi són habituals els fenòmens càrstics, tant a la línia de costa com a l’interior, on destaca la cova des Culleram ∫, al vessant de la serra des Port, de gran importància per les troballes que s’hi han fet de la prehistòria i l’època púnica. El torrent de sa Cala havia arribat a portar aigua de forma gairebé continuada, de manera que darrere la plaça es formava una petita llacuna litoral que encara apareix els primers anys del s XXI en temps de pluja, coneguda com es Gorg; totes les torrenteres de la vénda van a parar cap a aquest torrent, tret del petit canal conegut com es Caló, que desemboca a l’extrem N de la platja, mentre que el torrent ho fa a l’extrem S. En episodis de pluges molt intenses el torrent ha arribat a desbordar-se, sortir de la llera i ocupar tota la plana de la vall, per això totes les cases pageses se situen al peu dels puigs a una certa altitud. Els sòls són ben productius al fons de la vall, però prims i pedregosos als vessants; s’aprofiten millor al vessant S, on el pendent, especialment a la part interior de la vénda, és inferior i s’hi han pogut construir marjades de pedra seca. Tret d’algunes d’aquestes marjades i del fons de la vall, la vegetació natural cobreix tota la vénda, amb pins i brolla ben densa. Al fons del torrent creix vegetació pròpia de llocs humits, com argelagues o baladres. Vora es Gorg hi havia un grup de tamarells, que en urbanitzar-se la zona han quedat reduïts a algun exemplar dispers. El poblament el formen una cinquantena de cases (no totes habitades a l’inici del s XXI) repartides per la vall, el nucli urbà situat a sa Cala (que oficialment tenia, l’any 2005, 117 habitants, encara que en una àrea que no queda ben definida), un gran nombre d’edificacions construïdes al vessant de la punta Grossa que mira cap a la platja (pràcticament totes segones residències de gent de fora d’Eivissa) i la urbanització coneguda com Allà Dins, situada vora la punta des Forn (on pràcticament tampoc no es viu de forma permanent). Al nucli urbà de sa Cala de Sant Vicent hi ha establiments turístics, restaurants i algun comerç, la majoria oberts només en temporada turística. La resta d’activitats econòmiques de la vénda són les relacionades amb l’agricultura, encara que a temps parcial i en una situació de retrocés evident i abandonament progressiu dels cultius. Queden algunes terres on se sembren cereals i es cullen els fruits dels arbres (garrovers, oliveres i ametllers) i algun petit sector d’hort, vora les cases. Arriben a aquesta vénda dues carreteres: una provinent de Sant Joan de Labritja i l’altra de Sant Carles de Peralta. Estan asfaltats també els carrers que s’enfilen per la punta Grossa per arribar als habitatges que s’hi han construït i la carretera que porta fins a la urbanització Allà Dins. Diversos camins de terra porten a les cases i les finques, especialment a la banda S de la vénda. Tot aquest territori va quedar inclòs dins les Àrees Naturals des Amunts d’Eivissa per la Llei d’espais naturals que aprovà el Parlament Balear l’any 1991. Tot quedà classificat com a Àrea Natural d’Especial Interès, tret de la part baixa de la vall, considerada Àrea Rural d’Interès Paisatgístic, i de la zona urbana de sa Cala, el vessant de la punta Grossa urbanitzat i Allà Dins, que foren considerats Àrea d’Assentament en Paisatge d’Interès, retallada posteriorment pel Pla Territorial Insular d’Eivissa i Formentera aprovat l’any 2005. Administrativament, aquesta és una de les set véndes en què l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja va dividir el poble de Sant Vicent de sa Cala. [JPS]