a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

port esportiu NÀUT Instal·lació portuària dedicada fonamentalment a l’amarratge d’embarcacions no professionals, utilitzades pels seus propietaris en activitats de lleure. Tradicionalment els ports esportius han tengut tres tipus de promotors: els clubs nàutics, les empreses privades i les entitats públiques gestores de ports. La denominada Llei de costes estableix que totes les àrees costaneres i les aigües territorials espanyoles són domini públic i que no pot apropiar-se’n cap particular o empresa. A partir d’aquí tots els aprofitaments d’aquest territori i de les aigües realitzats per associacions —clubs nàutics— i empreses han de fer-se en règim de concessió per part de l’autoritat pública competent. A les illes d’Eivissa i Formentera existeixen dos ports de titularitat estatal: Eivissa i la Savina, gestionats per l’Autoritat Portuària de Balears, dependent del Ministeri de Foment del Govern central; la resta de la costa es competència de l’autoritat autonòmica: el Govern de les Illes Balears, que exerceix les seues facultats a través de l’entitat Ports de les Illes Balears. Aquestes són les dues entitats públiques capacitades per a la realització de concessions administratives d’aprofitament particular del domini públic costaner. El primer port esportiu que tengué Eivissa fou el Club Nàutic d’Eivissa ∫, que es constituí legalment el 1925. Les seues instal·lacions marítimes inicials consistien en uns pocs amarratges de formigó i pedres al voltant de l’edifici inaugurat l’any 1932 i un mollet que sortia perpendicularment de terra cap a llevant construït amb soques de pi clavades al fang. Els anys seixanta del s XX el formigó substituí el pi i el moll s’allargà cap a migjorn adoptant forma d’efa. L’any 2007 el Club Nàutic d’Eivissa disposa de 300 amarratges, de dues rampes d’avarada i d’una grua de 12 t. El segon club nàutic d’Eivissa fou el Club Nàutic de Sant Antoni de Portmany ∫, fundat el 31 de març de 1973, que tot d’una assolí una concessió administrativa per a la construcció d’un port esportiu a la badia de Portmany. Aquell mateix any s’inicià la construcció dels dos primers molls, als quals se n’afegiren posteriorment dos d’addicionals i un local social. El 2007 compta amb 377 amarratges, una rampa i una grua de 7,5 t. El de Sant Antoni i el d’Eivissa són els dos únics clubs nàutics de les illes Pitiüses que disposen de dàrsena i molls propis, ja que els socis dels de Santa Eulària i de Formentera han d’amarrar els seus vaixells a ports privats. La primera instal·lació nàutica privada de l’illa d’Eivissa fou el port esportiu Ibiza Nueva, situat a la ribera N de la badia d’Eivissa a partir de terrenys guanyats a la mar. Constituïa una continuació del projecte d’ordenació de la badia aprovat en Consell de Ministres per Ordre ministerial de 19 de febrer de 1965. Aquestes obres foren adjudicades a l’empresa Ibiza Nueva S.A. que, a partir de 1966, s’encarregà de la seua realització. Una volta inaugurat oficialment el passeig Marítim d’Eivissa —juny de 1969—, aquesta mateixa empresa inicià les obres del port esportiu que li fou oficialment adjudicat el 22 d’octubre de 1973. La concessió preveia que l’empresa constructora explotaria el port durant 30 anys pagant un cànon a l’Estat a canvi de l’ús de la zona marítima costanera i de les aigües de la badia. La primera fase construïda comptava amb uns 300 amarratges i aportava la novetat de la construcció del primer sistema elevador de vaixells conegut a Eivissa, una grua pòrtic (travelift) que aixecava els vaixells verticalment i els dipositava —després de travessar la zona asfaltada del passeig Marítim— en un solar existent entre el port i ses Feixes. Posteriorment s’ampliaren les instal·lacions en direcció a ponent, cap al port pesquer tot just construït, i es traslladaren a aquella zona l’avarador i la grua pòrtic. El 2007 el port compta amb un total de 536 amarratges distribuïts entre les dues dàrsenes existents. Posteriorment s’han construït nous ports esportius a Santa Eulària (Æ Club Nàutic de Santa Eulària des Riu), a Formentera (Æ Club Nàutic de Formentera) i a Vila. El Port Esportiu de Santa Eulària disposa a principi del s XXI de 755 amarratges i juntament amb la nova platja ha constituït un dels principals elements dinamitzadors turísticament de la població els últims anys. Al seu voltant es construí un conjunt d’edificacions que inclouen oficines, botigues, bars i restaurants i una àmplia esplanada per al manteniment i la hivernada dels vaixells. A Formentera existeixen dues instal·lacions portuàries privades situades al port de la Savina: Marina de Formentera i Formentera Mar. La primera disposa de 64 amarratges i la segona de 90. El 1987 fou inaugurat el tercer port esportiu de la ciutat d’Eivissa: Marina Botafoc, dotat amb 428 amarratges i amb una important àrea comercial que inclou 60 negocis i un hotel. També al port d’Eivissa existeix l’empresa Ibiza Magna, que explota en règim de concessió els amarradors existents a la banda del contramoll de ponent. Només ofereix amarratges per a vaixells de grans dimensions: de 30 a 60 metres. Finalment existeix un petit port privat a cala Corral, Sant Josep de sa Talaia, denominat Coralmar, dotat d’uns pocs amarratges per a embarcacions de reduïdes dimensions. Pel que fa a les instal·lacions de titularitat pública gestionades directament per l’administració, n’hi ha a Eivissa i a Formentera. Al port d’Eivissa, de titularitat estatal, hi ha tres zones d’amarratges gestionades directament per l’Autoritat Portuària de Balears que totalitzen 90 places. La més gran de les tres és al moll interior o de ponent i compta amb dos molls flotants; les altres dues són aptes per a embarcacions de reduïdes dimensions, una situada a la vora del moll de pescadors i l’altra a l’extrem del dic de llevant. Al port de la Savina aquesta entitat no gestiona amarratges d’aquest tipus. L’entitat autonòmica Ports de les Illes Balears a les Pitiüses només gestiona directament amarratges al port de Sant Antoni, on disposa de 395 places. [JcCC]