a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

pontén, a JOC Joc de carrer que, amb aquest nom, es coneix tan sols a la ciutat d’Eivissa. A fora hi ha un joc molt semblant que és a conillets a amagar (conillet ). El joc comença determinant qui haurà de parar; una forma que se solia usar per saber-ho era col·locar-se les jugadores i els jugadors en rotlo i cantar la següent cançó mentre a cada síl·laba s’assenyalava una persona distinta, per ordre de col·locació al rotlo: –Poma vera, les de veres; les calloles, les mandoles, tortuguera de Sant Pere, cordonera de Sant Pau, cordó blau. Parava aquell a qui apuntava el dit en pronunciar l’última paraula, blau. La persona que para es col·loca de cara a una paret, a una soca d’arbre, etc., tapant-se la vista de manera que no pugui veure on s’amaga la resta de jugadors, durant el temps de comptar en veu alta fins a vint o a trenta. En acabar de comptar es gira i comença a buscar. Quan veu algun jugador o jugadora, ha de córrer fins al lloc on ha comptat, a mare o a ma, i tocar la paret o la soca mentre recita el nom de la persona descoberta i hi afegeix –temptat! o –temptada! El jugador, quan s’ha sentit descobert, també ha arrencat a córrer cap al mateix lloc i, si aconsegueix tocar a ma abans que aquell que para, mentre crida –ema (segurament variació fonètica d’“a ma”), s’ha salvat. No és necessari esperar ser descobert per córrer cap a ma a intentar salvar-se, basta arrencar a córrer en veure l’ocasió propícia, però el procediment és el mateix. Quan tots aquells que juguen han acabat de sortir de l’amagatall, torna a començar el joc. Ara pararà el darrer jugador que ha estat temptat, o el mateix d’abans si no ha aconseguit temptar ningú. Així fins que se’n cansen. [JGT/VTM]