a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

poll m 1 BOT [Populus alba] També anomenat pollancre, és un arbre caducifoli de la família de les salicàcies. És originari del centre i el sud d’Europa. Les fulles són ovalades, d’entre sis i deu cm de llarg i gairebé tan amples com llargues. Solen tenir tres o cinc lòbuls i les vores són ondulades. Segurament la característica foliar més destacada és el seu color verd fosc per l’anvers de la fulla, que contrasta amb la part de revers, que és densament vellutada i d’un color blanquinós. D’aquí el seu nom de poll blanc. Les flors masculines són uns aments que apareixen a la primavera i les femenines fan una gran quantitat de llavors blanques vellutades. El poll té un port gran, pot fer una alçada de 24 m i un diàmetre de 6 m i és ramificat. S’utilitza en jardineria pel seu fullam, que es torna grogós a la tardor, i pel seu creixement ràpid. És un arbre resistent al sol i dins del seu gènere és, potser, l’únic que viu bé a les zones costaneres. L’escorxa del poll és entre grisa i blanquinosa, suau i més dura i clivellada a la base. Les arrels del pollancre es desenvolupen de forma extensiva, per la qual cosa no es recomana plantar-lo prop dels edificis. Els polls són vulnerables als atacs de fongs i bacteris. El poll blanc és especialment vulnerable a l’atac d’un coleòpter anomenat Saperda, que excava galeries a l’interior de la soca principal i branques gruixudes, la qual cosa els fa extremadament fràgils i perillosos als llocs públics. [SGV] 2 ZOOL 1 Espècie d’insecte ectoparàsita d’altres animals. Els polls són insectes relativament petits, sense ales, de cos aplanat en sentit dorsoventral, amb antenes fàcilment identificables de tres a cinc segments i amb tres parells de potes grans molt aparents, que acaben en una ungla. Hi ha diferents tipus de polls que poden infestar l’home; les seues característiques generals són les següents: són insectes minúsculs de dimensions de 3 a 4 mm els del cap i d’1 a 2 mm els del pubis, viuen al pèl i al cabell i s’alimenten de sang humana. Tenen sis potes que acaben en petites urpes (que utilitzen per enganxar-se al pèl), tòrax, abdomen i cap petit amb un aparell bucal preparat per a la punció (picadura) i posterior succió de la sang. Els polls s’arrosseguen. N’existeixen dos ordres: Mallophara i Anoplura; els primers són ectoparàsits d’aus i mamífers i s’alimenten de plomes, pèls i escates epidèrmiques. No infesten l’home. Els segons són polls xucladors, hematòfags, tenen òrgans bucals adaptats per xuclar la sang i els sucs cutanis dels seus hostes. Les espècies que infesten l’home pertanyen a les famílies dels pedicúlids i dels ptírids , i són Pediculus humanus var. corporis (polls del cos), Pediculus humanus var. capitis (polls del cap) i Phthirus pubis (polls del pubis o lladelles). [PAS] 2 Nom genèric amb el qual es coneixen els insectes homòpters de la superfamília dels afidoïdeus i família dels afídids, coneguts també com pugons. Són animals de mida petita —no solen sobrepassar els 2 mm—, fitòfags, la majoria paràsits i productors de danys a les espècies cultivades. És molt característic del grup el polimorfisme: en totes les espècies hi ha individus alats i àpters; n’hi ha d’ovípars i vivípars i amb complexos cicles reproductors en els quals se succeeixen al llarg de l’any diverses generacions partenogenètiques i una d’amfigònica, les femelles de la qual, després de ser fecundades, ponen els ous d’hivern. Poden tenir cicles vitals monoics i dioics: els monoics es completen sobre plantes de la mateixa espècie, mentre que en els dioics hi ha dues migracions o canvis d’hoste, dues plantes molt diferents; passen un període, generalment a l’hivern, a plantes silvestres i, a la primavera, van a espècies cultivades i en mengen fulles i brots tendres. El cos és tou, amb un abdomen globós que presenta al final dos cornicles que són l’obertura de glàndules cèries especialitzades i pels quals expulsen diversos fluids i a vegades una cera esponjosa o farinosa. Al cap són característiques les antenes, llargues, que en repòs es disposen cap enrere. Les ales, quan n’hi ha, són transparents i membranoses, les anteriors molt més grosses que les posteriors; en repòs es poden disposar de maneres diverses segons l’espècie: planes, en terrat, verticals. Molts produeixen una secreció dolça per l’anus, per la qual cosa sempre van acompanyats de formigues que els munyen per obtenir el líquid. Poll de les faves (Aphis fabae) Fa entre 1,6 i 1,8 mm; passa l’hivern sobre arbustos i a la primavera ataca les faveres i altres lleguminoses. És de color fosc i cos ample. Poll del melicotoner (Myzus persicae) Fa entre 1,8 i 1,9 mm, parasita les fulles de diversos fruiters i pot passar a altres plantes com la patatera. No forma grans colònies i és de color verd o groc. Poll de l’ordi (Metopolophium dirhodum) Fa entre 1,6 i 1,8 mm, passa l’hivern en fase d’ou sobre els rosers i a l’estiu ataca els cereals. Poll negre dels cítrics (Toxoptera aurantii) És de color fosc com de caramel, té les potes blanques i els cornicles negres. Ataca els tarongers. Poll del roser o de jardí (Macrosiphum rosae). Fa entre 2 i 2,5 mm, és típic de les plantes dels jardins, sobretot dels rosers. En estat silvestre parasita el fonoll. És de color verd, a vegades rosat, i constitueix una plaga que destrueix els brots més tendres de les plantes de jardí. Poll negre de la col (Brasicoryne brassicae) Produeix danys a les plantes de les cols i altres crucíferes. 3 Jove de qualsevol espècie d’ocell . [SRT]