a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

poliquets m pl ZOOL Classe d’animals anèl·lids principalment marins, que es caracteritzen per tenir el cos dividit en tres parts. En la primera part o prostomi es troben els òrgans sensorials (ulls, antenes i palps en nombre variable depenent de les seues adaptacions tròfiques). La segona part, anomenada metastomi, es troba dividida en segments: en el primer s’obre la boca i a la resta es desenvolupen unes expansions laterals de tipus locomotriu anomenades parapodis, on s’insereixen uns filaments quitinosos anomenats setes. En la part terminal o pigidi se situa l’anus. En alguns grups, com els sabèl·lids, les brànquies es desenvolupen en forma de plomall que actua com a òrgan filtrador capturant l’aliment de l’aigua. El sistema nerviós consta d’una massa cefàlica situada en el prostomi que es connecta amb una sèrie de cordons periesofàgics i una cadena nerviosa ventral i en la major part dels ordres l’aparell circulatori és tancat. Tradicionalment la classe dels poliquets s’ha dividit en dues grans subclasses: els errants i els micròfags; els primers anys del s XXI la seua taxonomia és objecte de revisió i els poliquets s’han dividit en 21 ordres. Alguns dels ordres més coneguts a les aigües pitiüses són els sabèl·lids (cuc emplomallat , cuc de closca i cuc de flor ), els fil·lodòcides (cuc del nord , cuc verd i ratolí de mar ) i els capitèl·lides (cuc de pescar ). [MTM]