a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

poligonàcies f pl BOT Família de plantes normalment herbàcies, anuals o vivaces amb tiges nuoses i fulles alternes, simples i senceres amb una vaina (òcrea) membranosa que envolta els nusos. Presenta flors petites, blanques, verdes o vermelloses, comunament hermafrodites però a vegades unisexuals i amb simetria radial (actinomorfes), periant d’entre 3 i 6 segments sovent persistents i acrescents que esdevenen membranosos a la fructificació, de 4 a 9 estams lliures amb anteres biloculars, l’ovari és súper, unilocular, entre dos i quatre carpels i el mateix nombre d’estils; el fruit és en aqueni, comprimit i alat o be trígon, consta d’inflorescències cimoses, en raïms o panícules. La majoria de les espècies són de les anomenades males herbes que creixen a horts, camps de conreu i vores de camins. A les Pitiüses n’hi ha tres gèneres autòctons: Emex amb una única espècie (E. spinosa) denominada popularment espinac bord, ravenet bord o ribot, una herba comuna d’arrel napiforme i que es pot reconèixer per les seues fulles grans i de forma oval-triangular i, sobretot, pels seus fruits dotats de tres espines punxegudes. Floreix al final de l’hivern. Polygonum és un altre gènere que a les Pitiüses està representat per tres espècies (herbes de cent nusos en diuen a Mallorca): P. bellardii és una planteta de tiges dretes només present a l’illa d’Eivissa mentre que P. aviculare i P. maritimum es fan també a Formentera. La primera, igual que l’anterior, és una mala herba freqüent als horts i a les vores de camins però en aquest cas disposa de llargues tiges que s’estenen pel terra. P. maritimun és una altra herba de tiges ajagudes que habita en sòls arenosos i dunes. Del gènere Rumex, se’n troben cinc espècies: R. bucephalophorus i R. bucephalophorus subsp. aegaeus són herbes de prats secs que adopten coloracions vermelloses i poden arribar a entapissar el terra com un mena de gespa; la segona no és present a la resta de les illes Balears. R. pulcher ssp. woodsii es reconeix per disposar d’una roseta de fulles basals que recorda la forma d’una guitarra. R. crispus és pròpia d’herbassars humits, sèquies, llocs alterats i vores de camins, disposa de grans fulles allargades (fins a 30 cm) i quan forma la inflorescència pot assolir el metre d’alçada; floreix a final de primavera i principi d’estiu. R. intermedius es fa als camps de cultiu i garrigues i les seues fulles es caracteritzen per tenir forma de fletxa. Aquestes dues darreres espècies només es troben a l’illa d’Eivissa. [XGR]