a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

pliocè m GEOL Segona època o sèrie del neogen (cenozoic) situada entre el miocè i el pleistocè (quaternari) amb una durada de 5,3 a 1,8 milions d’anys. En l’àmbit balear el pliocè inferior suposa una nova transgressió marina provocada per la reobertura de l’estret de Gibraltar, que origina un ascens del mar fins als nivells d’abans de la dessecació que esdevengué durant l’anterior crisi de salinitat del messinià. El pliocè superior, en canvi, està marcat per successives regressions i transgressions causades per les oscil·lacions del nivell del mar i pels canvis climàtics (aridesa, vent, etc.) relacionats amb les glaciacions. Aquestes condicions provocaren en principi una sedimentació alternant en ambients de transició marins i terrestres, separada per intervals d’erosió més o menys llargs (Abad, Ferrer i Gàsser, 1998; Fornós i Pomar, 1992). La identificació dels materials del pliocè resulta poc clara i discutible a causa de les semblances paleontològiques i litològiques que existeixen entre els dipòsits del final del miocè, pliocè i quaternari, que fan molt difícil la separació d’uns nivells dels altres. Tot plegat fa suposar una sedimentació de continuïtat en tot aquest interval en què la desaparició dels dipòsits de tipus escullera amb corals i finalment a sostre amb calcàries estromatolítiques deu assenyalar els moments finals del miocè (messinià) i degué donar pas a la transgressió i a la substitució progressiva (pliocè inferior) del clima tropical antic per un d’altre més temperat, amb la presència de faunes modernes i més semblant a l’actual d’aquesta regió. Aquests factors poden explicar l’absència de registres d’aquest període en treballs com els de Rangheard (1971), que assenyala la sedimentació del quaternari directament sobre el miocè i que, segons altres autors, sembla faltar a Formentera (Abad, Ferrer i Gàsser, 1998). Tanmateix, Fornós i Pomar (1992) reconeixen la manca de materials pliocènics a les Pitiüses amb l’excepció dels nivells dunars atribuïts al tram plioquaternari que es reparteixen pel litoral de les dues illes i que estan formats per calcarenites bioclàstiques (marès) d’origen eòlic constituïdes principalment per fragments esquelètics de mol·luscos, algues, equínids i foraminífers amb llims, crostes calcàries i sediments arenosos que s’interpreten com a platges del pliocè inferior. [XGR]