a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

pleuronectiformes m pl ICT Ordre de peixos de la classe dels osteïctis, coneguts com peixos plans. Tenen el cos asimètric, reposen sobre un dels seus costats. A un costat estan situats els dos ulls, un devora l’altre. Aquesta cara és pigmentada i s’anomena cara oculada o zenital. El costat que reposa sobre el fons és despigmentat i s’anomena cara cega. La boca és protràctil. Les aletes no presenten radis espinosos; les aletes dorsals i anals són llargues i poden estar unides o no a la caudal i les aletes pectorals solen desaparèixer al costat cec. Aquesta marcada asimetria del cos és el tret més destacable d’aquest ordre de peixos. Poden presentar els dos ulls a la dreta o a l’esquerra del cos. Aquesta asimetria que presenten es manifesta en el crani, la boca, les dents i la línia lateral, però en general no afecta la seua organització interna. Els ous i les larves són pelàgics. Les larves són simètriques i unes setmanes o mesos després de l’eclosió de l’ou, en el seu desenvolupament larvari, es produeix la metamorfosi. Un dels ulls migra cap al costat oposat. Una vegada acabada la metamorfosi es passa d’una vida pelàgica a una bentònica. El cos sempre reposa sobre un dels seus flancs, la cara cega, i neden en posició horitzontal, fent ondulacions amb les aletes dorsal i anal. Viuen en fons d’arena o fang. La majoria són espècies litorals, tot i que algunes viuen a grans profunditats. Són peixos carnívors que se solen amagar a l’arena, d’on sobresurten només els ulls, esperant que passi alguna presa. La seua cara oculada és molt mimètica, amb colors majoritàriament marrons o grisos amb taques. Poden canviar ràpidament de color, segons a quin substrat es troben, tancant o obrint els cromatòfors de la seua pell. Són espècies amb un alt valor comercial. Es capturen bàsicament amb xarxes d’arrossegament tot i que cada vegada més algunes espècies es cultiven a piscifactories. Aquest ordre inclou sis famílies, però no són totes presents a les Pitiüses. És un grup d’aparença molt homogènia, cosa que dificulta la seua classificació. Moltes vegades reben noms semblants, com és el cas de les palaies o pelaies. Entre les espècies més destacades es troben el rèmol, el rom o turbot, la bruixa, el llenguado, la peluda, la llengua i el pedaç, totes elles comunes en els mercats de les Pitiüses. [NVC]