a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

platihelmints m ZOOL Fílum creat per Minot (1876) en considerar que existien diferències prou notables entre els nemertins i els cucs plans com per agrupar aquestos últims en un fílum diferent que va denominar platihelmints. L’etimologia d’aquest nom prové de les paraules gregues platys (pla) i heminthes (cucs). És per això que aquest fílum agrupa tots aquells cucs plans, o aplanats dorsoventralment, que presenten simetria bilateral i són àmers, és a dir, no segmentats. Són acelomats, sense sistema circulatori ni respiratori. El sistema digestiu és molt simplificat i cec (sense anus definit), i pot arribar a mancar totalment en els paràsits més especialitzats o en grups de vida lliure de mida molt petita. Són generalment hermafrodites amb fecundació creuada i cada individu presenta gònades masculina i femenina separades. Els ovaris, situats a la part cefàlica, són formats per glàndules ovàriques i cèl·lules vitel·lines que formen els òvuls i el vitel, els quals, mitjançant l’oviducte o el vitel·loducte, van a parar a l’atri. Els testicles són formats per nombroses vesícules disseminades per tot el cos de l’animal i els productes masculins són recollits pels espermiductes i abocats a una vesícula seminal. L’aparell copulador, per la seua complexitat, és el caràcter morfològic més emprat per al diagnòstic específic. El desenvolupament embrionari és generalment directe en els grups de vida lliure, però complex en els grups paràsits. Alguns presenten reproducció asexual per escissió, com les planàries. La seua mida és molt variable, des de formes gairebé microscòpiques a altres de 10 m o més (la tènia). Es divideixen en tres classes: turbel·laris, trematodes i cestodes , de les quals només la primera inclou espècies de vida lliure, mentre que les altres dues són paràsits. [MRP]