a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

plataforma marina GEOL Des del punt de vista geològic és més freqüent la denominació de plataforma continental. Dins de la geomorfologia del fons marí, és el domini que s’estén des de la franja litoral fins a la línia batimètrica de 200 m de profunditat, aproximadament. És una plataforma més o menys inclinada i més o menys estreta, en funció de l’estructura de la costa, de la qual és una prolongació. Sol tenir, en general, un pendent suau al seu límit amb el talús continental, que ja arriba fins a la línia batimètrica de 1.000 m de fondària. En les plataformes es distingeixen tres zones principals: plataforma interna, des de la costa fins a la línia de 30-40 m de fondària; es tracta d’una zona de gran varietat morfològica on s’acumulen els principals dipòsits de sediments; plataforma mitjana, fins als 80 m de fondària; es caracteritza per la presència de barres, terrasses i ressalts sobre una superfície plana o irregular; plataforma externa, generalment sense recobriment sedimentari; pot tenir algunes de les morfologies de la plataforma mitjana. La plataforma continental de les Pitiüses es coneix millor des del començament de l’any 2006 en què es va publicar el primer mapa topobatimètric en relleu del fons marí balear. L’ha fet el Grup de Geologia Marina de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), després de quatre anys d’investigació dels científics del vaixell d’investigació oceanogràfica Hespérides. Així es veu en aquest mapa que la morfologia del sòl marí de les Pitiüses és bastant normal, però també s’hi han localitzat importants canyons submarins al sud de Formentera o la presència de depressions o cràters per on surten fluids (metà, diòxid de carboni, etc.) per exemple en el canal d’Eivissa, al nord d’una elevació submarina anomenada mont de Xàbia. [ATC]