|
placer m TOPON
Espai descobert i pla format de manera natural. La paraula, derivació
de plaça , constitueix el genèric de topònims
com el placer de s’Aljub o el placer des Carbó, referits
a indrets on es recollia l’aigua que anava a raure a l’interior
de les cisternes o als indrets on s’amuntegaven productes de l’explotació
del bosc, com carbó, carrasca, llenya, etc. Es coneix també
el placeret de Tramuntana, conegut també com na Planes, al vessant
septentrional de la punta de la Gavina . [VFM]
|