a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

pixacà m 1 BOT [Suillus spp.] Denominació pitiüsa que s’aplica a alguns bolets que pertanyen a diverses espècies de fongs del gènere Suillus, molt abundant a les nostres illes. Els carpòfors generalment tenen el barret de color marró obscur o beix clar. En comptes de làmines tenen uns petits tubs angulosos, de color groguenc, que en conjunt semblen una esponja per on traspuen unes gotetes semblants a la llet i que contenen moltes espores, que quan maduren adquireixen un color marró de xocolata; aquestes gotetes, en caure sobre el peu cilíndric, fibrós i blanquinós, el taquen i li donen un aspecte granulós. La carn sol ser compacta, de color blanc groguenc i freqüentment atacada per larves molt estimades per les aus del bosc. L’olor i el sabor són agradables; són comestibles, encara que de no gran qualitat, però sí que serveixen per donar sabor a alguns guisats. A les Pitiüses no són estimats gastronòmicament, d’aquí el nom despectiu que se li dóna. El seu hàbitat es troba a boscos de pi bord (Pinus halepensis), on estableixen relacions de simbiosi mitjançant micorizes amb les arrels d’aquesta planta, contribuint a més a enriquir la biodiversitat de l’ecosistema. Així s’afavoreix el desenvolupament del pi en rebre més nutrients i aconseguir més defenses en el medi. De les tres espècies més freqüents hi ha la Sullus collinitus, de cutícula no completament separable i la base del peu de tonalitats rosàcies. Si la cutícula se separa per complet del barret pot ser una S. meditarraensis, de carn de color groc viu i peu més llarg, o una S. bellini, de peu curt i carn blanquinosa. [JEN] 2 ZOOL Cornet verd, cobert de llim, que no era apreciat dels al·lots per jugar. [DCVB]