a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

piritització f GEOL Procés de mineralització que es dóna en sediments marins de gra molt fi que consisteix en l’addició o la substitució per pirita (sulfur de ferro) de les parts dures de certs organismes o bé del rebliment per la mateixa substància de les cavitats formades després de la descomposició de les parts molles durant el transcurs de la fossilització. La pirita (S2Fe) es forma a costa del ferro contengut en els fangs marins i dels sulfats presents en la composició de l’aigua de la mar. Per tenir lloc aquest procés es necessiten ambients confinats, anaerobis i reductors, com els que es troben en el si dels sediments argilosos amb abundant presència de matèria orgànica, atès que la baixa permeabilitat i l’alta capacitat d’absorció d’aquestos materials, juntament amb la descomposició anaeròbica de la matèria orgànica, afavoreixen la reducció del sulfat dissolt a l’aigua en sulfur. Sovent la piritització queda restringida a un ambient tan reduït com pot ser l’interior de la cavitat del fòssil. En altres ocasions es produeix la precipitació de pirita, durant o després de la compactació dels sediments, en les escletxes i els porus de la roca o a les cavitats formades per la destrucció dels organismes enterrats, de manera que s’originen nòduls i concrecions. En qualsevol cas, aquest mecanisme augmenta la duresa dels elements conservats. Finalment, tant els fòssils piritosos com els nòduls i les concrecions solen experimentar successives etapes de reemplaçament per efecte de la meteorització atmosfèrica, que provoquen la substitució progressiva de la pirita per altres minerals ferruginosos del grup dels òxids i hidròxids com l’hematites (Fe2O3), la goethita (FeO·OH) i la limonita (Fe2O3·nH2O). La presència de nòduls ferruginosos i de fòssils piritosos, principalment cefalòpodes del grup dels ammonits i dels belemnits, és un tret força comú i ben característic de les formacions margoses i argilenques que defineixen el cretaci inferior de les sèries d’Eivissa i de Sant Josep de sa Talaia a l’illa d’Eivissa. [XGR]