|
a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z imprimir |
|
peucrist m BOT [Plantago coronopus] Herba anual també anomenada peu de crist que en condicions favorables pot arribar a ser biennal i fins i tot perenne. Creix sobretot en el litoral, sobre sòls arenosos, incultes i humits. Els llocs que durant l’hivern estigueren embassats són ideals. És típica la seua presència a la platja de Talamanca, en el lloc on l’arena comença a mesclar-se amb la terra, en els terrenys improductius que queden entre construccions. També és fàcil trobar-la al llarg de la costa de la badia de Portmany. Forma un rosetó de fulles a flor de terra, que surten a partir d’una tija tan curta que sembla inexistent. Semblen una estrella (en castellà es denomina “estrella mar”), les fulles tenen el contorn lanceolat, dividit en segments a cada costat, amb dents i lòbuls. De la unió entre fulles neixen els extrems de les flors, que s’eleven fins a uns 30 cm. Aquestes flors que creixen en una espiga verda, són innúmeres, molt simples, poc cridaneres i neixen recolzades en una bràctea dilatada en dues ales membranoses. La corol·la és tubular i rematada en quatre lòbuls. El fruit és una petita càpsula que tanca fins a quatre petites llavors marrons. Aquesta planta, sobretot les fulles, és un magnífic diürètic; se’n bullen quatre cullerades en un litre d’aigua, durant 10 minuts. [MaS] |