a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

petxina f 1 ZOOL Nom que també es dóna a la copina així com a altres mol·luscos bivalves de la subclasse dels lamel·libranquis, de closca més grossa i no tan arrodonida. Petxina de pelegrí [Pecten jacobaeus, família dels pectínids i ordre dels filibranquis] Té la closca formada per dues valves desiguals, amb dos alerons plans, un a cada costat de l’àpex, que poden ser iguals o desiguals; la closca presenta entre 15 i 18 costelles radials amples i estries concèntriques. La valva dreta és molt convexa, mentre que l’esquerra té forma aplanada. Viuen a una certa profunditat i no es fixen al substrat, sinó que descansen en el fons sobre la valva dreta. Es desplacen fent salts en ziga-zaga, obrint i tancant ràpidament les valves, que quan es tanquen bruscament expulsen l’aigua contenguda entre elles i això fa que l’animal avanci en sentit contrari. La closca és de grans dimensions, entre 8 i 12 cm de llarg, i s’empra com a receptacle i com a objecte d’ornamentació. Abans es batiava els infants amb una imitació d’aquesta closca feta en plata. La carn d’aquest mol·lusc és molt apreciada i es coneix com vieira. Molt semblant és la petxina estriada [Chlamys varia], més petita —entre 4 i 8 cm— i amb les dues valves bombades i l’aleró anterior més desenvolupat que el posterior. Té entre 25 i 35 costes radials separades per solcs marcats. A la família dels límids pertany Lima lima, amb la closca espessa i costelles i punxes com una llima, que és de color blanc. Petxina gegant [Tridacna gigas, família dels tridàcnids] Viu als esculls de coral de la regió indopacífica i pot arribar a fer un metre de longitud. El marge del mantell és de colors brillants i l’exposen a la llum perquè les algues simbiòtiques intracel·lulars puguin fer la fotosíntesi i alimentar el mol·lusc. Per la seua carn i la bellesa de la closca s’ha recol·lectat en nombre tan gran que l’han fet desaparèixer de moltes regions del Pacífic tropical. Les closques es fan servir per a piles de l’aigua beneïda a moltes esglésies, com a la de Sant Elm de la Marina. [SRT] 2 ORFEB Dins de la joieria tradicional pitiüsa, es dóna aquest nom a l’ornament esculpit amb aquesta morfologia i que s’ha documentat formant part de les cintes o cadenons i així, en un document notarial de 1763 corresponent al quartó de Santa Eulària, s’esmenta: “una sinta pequeña baula menuda, con su abellota i pechina, vulgo escupina, de plata”. [LMP]