|
a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z imprimir |
|
peix m ICT
Animal vertebrat aquàtic, del fílum dels cordats, de la
subfamília dels vertebrats, amb sang freda, respiració primàriament
branquial, que constitueixen el grup de vertebrats més nombrosos,
amb cos en forma de fus, amb escates o denticles i una sèrie d’aletes,
una d’elles ampla i vertical, que és la caudal; en la seua
majoria, són ovípars. Peix blanc Peix de
carn blanca, en la qual té una proporció petita de greix.
L’aleta caudal del peix blanc és arrodonida. A aquest grup
pertanyen espècies com el lluç, el moll, el rap, el llenguado,
el besuc, la roja, l’anfós, l’aranya, la rascassa,
etc. Peix blau Peix de tons blavosos i platejats, que
té una elevada proporció de greix a la seua carn (més
d’un 5%). Comprèn espècies pelàgiques, de carn
vermella, com la sardina, el seitó, el bonítol, la tonyina,
etc. És un peix molt utilitzat a la cuina popular, ja que és
més barat a causa de la seua relativa abundància. El peix
blau presenta l’aleta caudal forcada. Peix de plata
[Argentina sphyraena, de la família dels argentínids,
ordre dels salmònids, subclasse dels teleostis i classe dels osteïctis]
Té el cos allargat i prim. El cap és punxegut amb uns ulls
molt grossos. La boca és petita i sense dents a la maxil·la,
però sí a la llengua i al paladar. Presenta una sola aleta
dorsal i una aleta adiposa. L’aleta anal està desplaçada
cap a la part posterior del cos i la caudal és forcada. El seu
color és gris argentat i el dors una mica groguenc o verd olivaci.
La majoria d’exemplars no fan més de 20 cm de longitud. És
una espècie pelàgica d’aigües profundes (entre
400 i 600 m de fondària), que habita les zones properes al fons.
S’alimenta de crustacis i d’altres peixos. El període
de reproducció és de febrer a abril. Els ous i les larves
són pelàgiques. És un peix molt abundant a la Mediterrània
i a l’Atlàntic. La seua carn és molt preuada als mercats
i es coneix popularment com a polido. Peix ballesta
|