a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

pedra f 1 GEOL Cos mineral sòlid, roca dura i compacta o bé un fragment d’ella de certa grandària i de composició molt variable. Hi ha nombroses varietats de pedra que reben noms diferents segons l’ús que se’n fa o les seues característiques físiques (duresa, color, etc.): Pedra blanquesta, marès blanquinós i poc consistent que es desfà fàcilment si no es protegeix emblanquinant-lo o referint-lo quan s’utilitza per a la construcció. Pedra d’esmolar, gres quarsós compacte i dur, sovent amb ciment ferruginós i per això amb coloracions rogenques. Com que els seus grans són abrasius s’usa especialment per esmolar les eines de tall. Pedra de Santa Llúcia, de compte o ull de Santa Llúcia, no és una veritable pedra ja que realment es tracta d’una espècie de tapa calcificada anomenada opercle, amb la qual es tanca l’obertura de la closca de diversos caragols marins de l’ordre dels diotocardis i molt especialment de l’espècie Turbo rugosum (=Astraea rugosa) coneguda com caragol de tap o baldufa rugosa. L’opercle d’aquest caragol és dur i brillant com la porcellana i enrotllat en espiral com una ensaïmada, pla i de color blanc a l’interior i lleugerament abombat i de color beix daurat a l’exterior. Pot arribar a tenir mig centímetre de gruix i de dos a tres cm de diàmetre. Les pedres de Santa Llúcia són molt freqüents en algunes platges, sobretot a les de Comte. Com a remei popular s’han utilitzat per guarir el mal d’ulls i també per confeccionar objectes d’adorn com collars. Tradicionalment s’empraven per ensenyar els petits de la casa a comptar i per apostar als jocs de cartes. Pedra foguera, varietat de sílex denominat piròmac, de colors foscos (bru, gris, groc, negre) i lluentor vítria, utilitzat antigament per encendre la llar de foc. El sílex és un mineral silícic compost de calcedònia, quars i òpal que es crea per precipitació en forma de nòduls arrodonits, lenticulars o làmines fines disperses en l’interior de roques calcàries compactes procedents principalment del juràssic i del cretaci inferior. Sovent es presenten envoltats d’una pàtina blanquinosa resultant del contacte amb la roca encaixant. Quan es colpeja amb una altra pedra o amb un tros de ferro o acer produeix espurnes i desprèn la característica olor a cremat. Pedra maresa marès. Pedra maresenca, pedra arenosa semblant al marès, poc consolidada i amb alternança de vetes fortes i fluixes. S’empra per a la construcció però s’ha de referir perquè el salobre no se la mengi. Pedra morta o mortenca, pedra de poca duresa i coloració variable (ocre, beix, blanca, marró) que es troba formant una crosta calcària o calitx més o menys gruixuda (de menys d’un palm fins a més d’un metre) que s’ha desenvolupat sobretot a la base dels vessants dels puigs. La pedra morta és un dipòsit característic de les èpoques àrides i càlides dels períodes interglacials del quaternari, quan la forta evaporació feia ascendir l’aigua del subsòl cap a la superfície i precipitava el carbonat càlcic que duia dissolt. Les pedres mortes poden tenir diferents graus de duresa i s’han d’arrencar del sòl abans de cultivar-lo. S’han utilitzat per a la construcció de cases i torres de refugi a la pagesia, ja que són bones de treballar, i sobretot per fer murs i marges de pedra seca. Antigament s’havia utilitzat a l’illa d’Eivissa i més recentment a Formentera per fer calç, encara que no la fa tan bona com la pedra viva, ja que no és blanca ni tan forta quan es fa servir com a morter d’obra. Pedra reginal, pedra formada per llims i argiles rogenques calcificades que engloben diferents proporcions de fragments angulosos de mida variable (de grava fins a blocs) de roques d’origen proper. A vegades se’n diu reginal viu per constatar la seua duresa. Aquestos conglomerats, anomenats bretxes, s’han format al pleistocè (quaternari) per consolidació de dipòsits torrencials en èpoques humides i molt plujoses (períodes glacials). Són pedres apropiades per a la construcció de murs i parets però no serveixen per fer calç ja que, com que són molt heterogènies, esclaten quan s’escalfen al foc. Pedra seca, construcció feta amb pedres mortes sense cap ciment o morter que les uneixi. Pedra tosca, pedra volcànica raspallosa i esponjosa, de color negrós i tan lleugera que sura a l’aigua. Litològicament es tracta d’una escòria volcànica, un fragment de lava viscosa de tipus basàltic i amb una estructura vesicular produïda per l’expulsió sobtada dels gasos durant el refredament ràpid de la lava. La seua aspror la fa útil per fregar i netejar la vaixella i el s XXI encara resulta una eina quasi imprescindible per rentar la pell del porc a les matances. Pedra vidrenca, classe de pedra viva que es trenca fàcilment, com si fos de vidre. Pedra viva, pedra generalment calcària, molt dura, compacta i de gra fi. És la pedra que s’extreu de les pedreres de roques carbonatades d’Eivissa que exploten principalment les calcàries (CaCo3) del juràssic superior i cretaci inferior de color gris-blau-marró i les dolomies (CaMgCO3) del juràssic inferior, que al sector miner anomenen “pedres minerals” i tenen coloracions més vermelloses i textura més aspra, com sucrosa. És la millor per fer calç, se n’obté la calç blanca que s’usa per emblanquinar i la negra (ja gairebé en desús) emprada com a morter. La seua duresa la converteix en un material idoni per a la construcció, com a peces per bastir murs i també després de triturar-la per a l’obtenció de diversos derivats (graves, pols de pedrera, etc.) que s’utilitzen per elaborar prefabricats de formigó, morters i altres productes. [XGR] 2 TOPON En la toponímia de les illes Pitiüses, la paraula sol referir-se a petits penyals en zones d’interior o costaneres. Topònims com la pedra des Mal Pas o les pedres Aclavades, a la Mola; la pedra de Tots es Sons, a 65 m sobre el nivell del mar, al racó de sa Llenya des Cap de Barbaria, i la pedra Mabre i la pedra Roja, a cala Saona, en serien alguns exemples. [VFM]