a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

paràsit m ZOOL Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes. Reben aquest nom perquè acostumen a empaitar els altres ocells marins. Són depredadors i pirates, i obliguen altres aus marines a amollar o desengavatxar les seues preses (aquesta activitat es coneix com cleptoparasitisme). Aquesta família recorda una gavina fosca però amb ales punxegudes i vol ràpid, molt flexible, com el d’un falcó. Quan vola destaca el final de la coa amb una petita punta. Presenta llampecs blancs a la base de les primàries. Tots ells són ocasionals i més o menys rars a la Mediterrània. Paràsit coapunxeguda (Stercorarius parasiticus) Cria a la tundra del nord d’Europa, en indrets costaners i illes remotes. Migra junt a les costes i fora de l’època de cria porta una vida pelàgica. Es tracta d’una espècie molt rara a les costes pitiüses i amb molt poques observacions registrades. Paràsit coallarga (Stercorarius longicaudatus) És més petit i esvelt que els altres representants de la família dels estercoràrids. És de dimensions semblants a una gavina d’hivern, però les seues ales llargues i esveltes el fan parèixer més gros. Els adults tenen un capell negre molt marcat i les plomes rectrius centrals molt llargues i primes (d’aquí el nom de coallarga). Es tracta d’una espècie molt rara a les costes d’Eivissa i Formentera amb molt poques observacions registrades (n’hi ha algunes a l’illa de Mallorca). Paràsit coaampla (Stercorarius pomarinus) És dels paràsits més petits, encara que en vol no ho resulta tant, a causa de les seues llargues ales. Els adults presenten un capell negre fins a la part de baix del bec, la galta i el clotell grocs i tenen les rectrius centrals amples, que poden sobresortir de la resta de la coa una mica o de vegades gens. És una espècie molt rara a les costes pitiüses, amb pocs registres. Paràsit gros (Stercorarius skua —abans Catharacta skua) És el representant més comú d’aquesta família a les costes d’Eivissa i Formentera. És el paràsit major i més voluminós; és de la mida d’una gavina, però més rabassut i amb les ales més amples. El plomatge és bastant fosc i l’únic contrast són els grans llampecs de color blanc a la base de les primàries i visibles en ambdues cares. Es tracta d’una espècie hivernant i migrant escaç a Formentera i accidental a Eivissa. L’any 2004, a més d’un exemplar a la punta d’en Xinxó (Sant Agustí des Vedrà) i un altre as Freus, el dia 2 d’abril se’n varen veure 3 exemplars junts a l’illot de sa Conillera (Sant Josep de sa Talaia; observació d’Oliver Martínez). [PAS]