a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

papaveràcies f pl BOT Família de plantes herbàcies sovent amb làtex de colors blanc, groguenc o aquós que s’allibera quan es trenquen o es tallen. Les fulles són simples o compostes, sense estípules i amb els marges més o menys dividits. Les flors sovent són grans, formades per un calze generalment amb dos sèpals i corol·la amb quatre pètals creuats; generalment tenen nombrosos estams, un pistil amb dos o més estigmes i l’ovari súper format per un o diversos carpels. El fruit és en càpsula, que s’obre per porus o valves amb nombroses llavoretes. Aquestes plantes elaboren una gran varietat d’alcaloides, més de 25 diferents en el cas del cascall, d’entre els quals destaquen la morfina, la narcotina, la cafeïna, la papaverina i la codeïna, tots de gran activitat quimicomedicinal. És per això que es considera un dels grups vegetals més complexos en l’àmbit bioquímic. Les llavors contenen olis en una elevada proporció a més d’altres substàncies actives. El nom del grup deriva de papaver, el cascall, i es divideix en dues subfamílies: Papaveroideae, de fulles alternes, simples o compostes. Presenta inflorescència cimosa o flors aïllades, flors regulars, sense esperons, corol·la amb quatre grans pètals lliures, calze format per dos sèpals lliures que es desprenen quan s’obre la flor, nombrosos estams i ovari súper amb dos carpels. El fruit és en forma de cilindre o bec. N’hi ha quatre gèneres: Papaver, Glaucium, Roemeria i Hypecoum; del primer cal destacar el cascall (Papaver somniferum ssp setigerum i ssp somniferum) —ben conegut des d’antic per les seues propietats medicinals i també plantat com a ornamental als jardins de moltes cases de camp—, una varietat de nombrosos i grans pètals rosats i les abundants roselles (P. hybridum, P. pinnatifidum i P. rhoeas), emprades també en la farmacopea casolana. Del segon s’ha de mencionar l’herbacol (Glaucium flavum), molt apreciada a les Pitiüses per les seues virtuts, i G. corniculatum, només present a Formentera. Són comuns a camps de conreu i a vores de camins; l’herbacol viu a prop de la mar. Fumarioideae, de fulles alternes molt dividides. Té inflorescència cimosa, en raïm o en corimbe; flors petites, irregulars, zigomorfes; corol·la amb quatre pètals desiguals en què dos o un dels pètals externs forma una bossa o un esperó a la base. El calze és amb dos sèpals no dehiscents, de 2 a 4 estams, gineceu amb ovari súper amb un carpel. Els fruits són aquenis ovals o arrodonits. Amb freqüència s’ha situat aquest grup formant una família a part. N’hi ha dos gèneres: Fumaria i Platycapnos; del primer hi ha un grapat d’espècies diferents a les Pitiüses que reben popularment el nom de collcolom . Són força comunes als camps de conreu i a les vores dels camins. Les espècies F. bastardii i F. densiflora es poden trobar a les dues illes, mentre que F. capreolata, F. muralis i F. parviflora només es fan a Eivissa. [XGR]