a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

pagre m ICT [Pagrus pagrus, família dels espàrids, ordre dels perciformes, subclasse dels teleostis i classe dels osteïctis] Peix de cos oval moderadament alt i comprimit que pot assolir els setanta centímetres de llarg i els 10 kg de pes, encara que les captures habituals solen fer menys: fins a 30-35 cm i 4-5 kg. El color és tot rosat, més fosc al cap i al dors i més platejat al ventre; té reflexos daurats als flancs; a la base de les aletes pectorals hi ha una taca fosca. És característic el marge blanc de les puntes de l’aleta caudal. El cap és gros i de perfil convex. Els ulls són relativament petits i tenen damunt una protuberància òssia. La boca és baixa i proveïda d’una potent dentició formada per quatre incisives superiors i sis inferiors grosses, seguides de canines i molars afilades; al darrere de les dents, se’n troben de petites granulades. L’aleta dorsal té radis espinosos i tous; les dues primeres espines no són més curtes que les següents. L’aleta caudal és escotada. Presenta de 52 a 60 escates a la línia lateral. Se’l pot trobar fins a uns 250 m de fondària, però normalment viu en fons rocosos fins als 20 o 30 m. Els joves viuen sobre praderies de posidònia. Els pagres són hermafrodites i es reprodueixen a la primavera i començament de l’estiu. Són carnívors i s’alimenten de crancs, mol·luscos, cucs poliquets i petits peixos. Són solitaris però a vegades se’n poden trobar grups de tres o quatre individus de talla similar. És un peix comú a la Mediterrània i freqüent en aigües pitiüses; viu també a l’Atlàntic, des de les illes Britàniques fins a Angola. La seua excel·lent carn blanca és molt preuada i se sol preparar al forn o a la planxa. Es pesca amb palangre de fons, tremall i volantí. Es coneixen dues espècies més de pagres, ocasionals en aigües pitiüses, però a vegades presents als mercats: Pagrus caeruleostictus (pagre pigallat), amb taques blavoses al dors i amb els dos primers radis de l’aleta dorsal molt curts i els següents molts llargs i lliures; és una espècie atlàntica i excepcional a la Mediterrània. Pagrus aurica (pagre reial), molt semblant a l’anterior, té tres bandes de color carmí blavós, que creuen el cos verticalment. És també una espècie atlàntica. [SRT]