a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Porrals, vénda de GEO Vénda del poble de Sant Llorenç de Balàfia, al terme municipal de Sant Joan de Labritja. Ocupa l’extrem nord-oriental del poble, limitant al sud amb la vénda des Codolar, a l’oest amb les de Santa Llúcia de Baix i Santa Llúcia de Dalt, al nord amb la de Cas Cavallers, del poble de Sant Joan de Labritja, i a l’est amb la de Morna, del poble de Sant Carles de Peralta. D’extensió ben reduïda, tan sols unes 180 ha, ocupa una franja de terreny allargada d’oest a est, de no més d’1 km d’ample, que va des del torrent de Labritja fins al cimerol del puig des Fornàs. Es tracta, per tant, d’un territori que va elevant-se progressivament cap a l’est. A la meitat occidental de la vénda el pendent és suau i correspon a la part més septentrional del pla de Balàfia, just a la zona on connecta amb el pla de Labritja, situat encara més al nord. Les terres més properes al llit del torrent es troben a menys de 100 m d’altitud sobre el nivell de la mar. En canvi, a la meitat oriental de la vénda, a partir més o menys de la corba de nivell dels 200 m, el pendent es fa molt més accentuat. El punt anomenat sa Torreta, que és el cimerol del puig des Fornàs, es troba a 412 m d’altitud i s’allarga cap al sud, on forma un cim secundari (el puig des Codolar), a 353 m. Aquestes elevacions són els estreps més occidentals de la serra de sa Mala Costa. Sa Torreta és el punt més alt d’aquesta serra i també de tot el sector des Amunts (de tota la meitat nord de l’illa d’Eivissa, per tant). Les torrenteres que es formen en aquest puig pràcticament desapareixen en arribar a la part més plana de la vénda i els torrentons que es formen en moments de pluja acaben desembocant les seues aigües al torrent de Labritja, que circula de nord a sud i és el límit occidental de la vénda. Aquest torrent, que en èpoques plujoses encara pot portar aigua, prové de la vénda de Cas Ripolls, al centre de Sant Joan de Labritja, i després d’un llarg recorregut travessant tot el pla de Balàfia i la zona des Trull d’en Vic, acaba desembocant al riu de Santa Eulària, del qual és el principal afluent. Les terres al·luvials i fèrtils de la part baixa de la vénda van donant pas, així com es puja en altitud, a terres cada vegada més primes i amb més presència de la roca calcària. Per això més amunt dels 200 m predomina la vegetació natural, tret d’algunes rotes que s’obriren en temps d’escassesa, la majoria de les quals ja s’ha abandonat. Aquesta vegetació és formada per brolla de matolls i pins blancs i és la mateixa que es troba en alguns clapers de terres que s’han deixat de conrear a la zona baixa. El poblament és dispers i format per devers una trentena d’habitatges. Els més antics se situen al vessant del puig, més o menys al límit de la zona boscosa. Més avall també hi havia algunes cases però els darrers anys del s XX han augmentat en aquest sector, perquè se n’han fet de noves i perquè algunes casetes d’hort s’han transformat en cases per viure-hi permanentment. De tota manera, tot i que no es disposa de xifres de població, sembla que el nombre d’habitants no ha augmentat gaire, ja que algunes d’aquestes cases són segones residències. El cultiu de la terra constitueix la principal activitat econòmica, encara que es troba en franca regressió, per l’abandonament d’algunes finques i perquè la majoria d’aquesta terra la treballa a temps parcial gent que té altres oficis fora de la vénda o per part de jubilats que mantenen, mentre poden, les seues terres en bon estat. S’hi troba l’habitual combinació eivissenca de cereals i arbres (garrovers, ametllers i alguna figuera o olivera). Prop del llit del torrent s’aprofita l’aigua del subsòl per fer horta. La ramaderia és només un complement per a l’autoconsum (porcs, gallines, ovelles...). Les activitats terciàries han arribat amb la conversió d’almenys una casa en un establiment hoteler d’agroturisme. No hi ha comerços. La carretera d’Eivissa a Sant Joan, que es troba en paral·lel al torrent però a la banda de ponent, fora d’aquesta vénda, és l’eix de comunicacions bàsic. En surten tres camins que penetren cap a l’interior i arriben a les diverses hisendes. El camí tradicional que circulava pel costat del torrent, de nord a sud de la vénda, no es troba en gaire bones condicions en alguns trams. La part alta de la vénda, aproximadament a partir dels 200 m d’altitud, està protegida per la Llei d’espais naturals, en formar part de l’Àrea Natural d’Especial Interès des Amunts d’Eivissa. La resta és sòl rústic comú. Administrativament, aquesta és una de les dotze véndes en què l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja ha dividit el poble de Sant Llorenç de Balàfia. [JPS]