a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Ponce de León, José HIST Governador i capità general d’Eivissa ( governador) entre els anys 1703 i 1711. El precedí en el càrrec Domènec de Canal i Torralla. El dia 19 de setembre de 1706 va prestar jurament a l’arxiduc Carles d’Àustria, després de l’arribada de la flota anglesa al port d’Eivissa. Poc temps després, es produí la detenció de Marc de Joan Ferrer , Baptista Botino, Francesc Llaudes Pineda i els seus dos fills, Josep i Antoni. Foren alliberats el 1708, però l’any següent Josep i Antoni Llaudes tornaren a ser detenguts com a instigadors d’un pla de sublevació de l’illa. Una germana seua, Esperança, que estava reclosa de per vida al convent de les mares agustines (les monges tancades) per haver assassinat el seu marit, aprofità l’estada a Eivissa de l’arquebisbe de Sàsser per fugir en el seu vaixell, disfressada de criada. El mal temps els obligà a refugiar-se a la cala des Marins i allí les forces enviades pel governador obligaren a retornar la nau al port i a desembarcar Esperança Llaudes. L’arquebisbe excomunicà gran part dels oficials reials i el governador Ponce de León se’n salvà en considerar l’arquebisbe que la situació de guerra no ho feia aconsellable. De tota manera, el fet més destacable en el qual es veié implicat aquest governador va ser l’arrendament de les salines. El 1709 arribà a Eivissa Joan Baptista Visconti, comerciant genovès que tenia intenció de controlar el comerç de la sal a les illes. Per a això comptà amb la col·laboració del governador Ponce de León, i ambdós aconseguiren que els jurats signassin l’acord d’arrendament a favor de Visconti, amb amenaces que si no es feia així el rei podria prendre a la Universitat el control de les salines. En arribar l’any 1710 l’acord de l’arxiduc Carles d’Àustria, els nous jurats, que el desconeixien, intentaren reunir el Consell General, però Ponce de León ho impedí. Els jurats i els representants eclesiàstics consideraren l’acord nul, perquè l’hauria d’haver aprovat el Consell General. El text definitiu arribà el mes de setembre, amb una durada de deu anys. La Universitat havia de cobrar anualment 5.231 pesos i s’obligava tots els treballadors a participar en l’extracció de la sal. Els jurats decidiren enviar síndics a la cort, per explicar el cas directament a Carles d’Àustria. A més, es declarà, com a mesura de pressió, la suspensió de pagament de la Universitat, cosa que provocà múltiples queixes davant el governador Ponce de León. A principi de 1711 se suspengué provisionalment el contracte, mentre es discutia el cas a la cort. Els jurats hagueren de fer front a un aixecament popular, en ser acusats de voler especular amb un carregament de blat portat des de Barcelona. A final de març arribà un escrit de la cort en el qual es donava la raó a Visconti. Els jurats decidiren fer un nou pas endavant i aturaren l’elecció de nous jurats. A més, consideraren que el governador Ponce de León ja havia acabat el seu manament de sis anys, per la qual cosa es podia considerar cessat i, basant-se en un privilegi concedit segles abans, passava a ocupar el càrrec de manera interina el jurat en cap. La resposta del governador va ser posar en alerta la guarnició de l’illa. Poc temps després arribà un escrit de la cort que es prengué com a base per prorrogar el manament del governador Ponce de León. De tota manera, ben aviat va ser substituït per Felipe Domingo . [EPG]