a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Poble, vénda des GEO Vénda de la parròquia de Santa Gertrudis de Fruitera, al terme municipal de Santa Eulària des Riu. D’extensió prou reduïda, tan sols unes 250 ha, es tracta del nucli urbà de la població i les terres que l’envolten, en el centre geogràfic de la parròquia. Limita al nord amb la vénda de Cas Ramons, a l’est amb la de sa Picassa, al sud amb la de Santa Maria, al sud-oest amb la de Fruitera i a l’oest amb la de Cas Serres. El projecte de crear un poble al voltant de l’església aparegué al mateix temps que la mateixa església, el s XVIII. Amb tot, aquestes terres continuaren durant anys formant part de la vénda des Port, que comprenia pràcticament tota la meitat septentrional de la parròquia de Santa Gertrudis, com a record de la que havia estat la gran vénda des Port del quartó de Balansat, que abastava totes les terres des d’aquestes rodalies fins al port de Sant Miquel. Cap a la meitat del s XIX ja hi havia un grupet de cases que s’anomenava es Poble , per entre les quals passava el carrer del mateix nom, i cap a la fi d’aquell segle sembla que ja s’havia consolidat el nom per a la vénda. El terreny és planer, encara que amb un suau pendent cap a l’est i el sud, de tal manera que l’altitud passa d’uns 140 m a l’extrem nord-oest a uns 120 al sud-est. Només la petita elevació coneguda com es Puig, al nord-oest de l’església, trenca el perfil pla i arriba als 159 m d’altitud. En realitat es tracta del sector més meridional del pla Roig, el més gran dels situats a l’interior des Amunts, i ocupa bona part de les terres entre els nuclis de Santa Gertrudis de Fruitera i Sant Miquel de Balansat. Aquesta inclinació del territori porta les aigües superficials cap al riu de Santa Eulària, que constitueix el límit oriental de la vénda i al qual van a parar alguns petits torrentons. En aquest sector el riu encara porta aigua amb certa freqüència, en època de pluges, tot i que el seu cabal no és gaire abundant i disminueix progressivament per la infiltració cap al subsòl. El nivell freàtic de l’aqüífer que hauria d’alimentar-lo ha anat descendint molt, des de la meitat del s XX, per l’elevada sobreexplotació que ha patit, fet que ha portat a la inutilitat de les sénies situades a la llera del riu. Els pous que obtenien aigua en capes molt properes a la superfície han hagut d’enfondir-se fins a dotzenes de metres de profunditat. El solc que forma la llera del riu es fa més pronunciat a l’extrem sud-est de la vénda, en què se situa a menys de 100 m d’altitud. El mateix passa al límit amb la vénda de Fruitera, on s’inicia l’estreta depressió que acaba formant el canal de Fruitera, les aigües del qual aboquen cap a sa Llavanera en direcció al pla de Vila; també aquí l’altitud baixa fins a uns 90 m. Les terres, roges i relativament fondes, són de bona qualitat, tret dels llocs on hi ha una mica més d’inclinació, en què l’erosió ha facilitat l’aparició de la roca mare calcària, on es troben horitzons de pedra morta. La vegetació natural ocupa especialment aquestes terres menys productives, que sovent han estat abandonades i van sent colonitzades per l’habitual brolla i els pins blancs. Als marges destaca la presència de savines; al fons dels torrents hi ha canyissars, argelagues o baladres. Tret de les cases que conformaven el nucli urbà en si, la resta d’habitatges es trobaven, tradicionalment, dispersos pel territori de manera prou homogènia. El nombre total de cases no superava la trentena. Els anys noranta del s XX es parcel·laren les terres al voltant del nucli urbà, que s’amplià considerablement amb habitatges unifamiliars i també alguns plurifamiliars. També fora del nucli urbà estricte han aparegut noves edificacions residencials, de tal manera que a tota la vénda s’ha produït una densificació important del poblament. Amb aquesta urbanització s’han deixat de treballar terres, mentre que unes altres també han deixat de ser productives, però per simple abandonament. A les hisendes que encara es treballen els primers anys del s XXI es troben cultius de cereals i arbres, especialment garrovers, però també ametllers i oliveres. On es pot aprofitar l’aigua, hi ha alguns horts i també plantacions de fruiters, sobretot cítrics. Al nucli urbà de Santa Gertrudis de Fruitera hi ha una gran varietat de comerços i serveis diversos: botigues, papereria, farmàcia, etc. Hi destaca la gran densitat d’establiments dedicats a bar i restauració, que han convertit aquest poble en un centre d’atracció de visitants, especialment a la nit, fet afavorit per la situació geogràfica central a l’illa. També hi ha l’escola pública, un poliesportiu, una piscina i un centre per a les persones majors. L’església parroquial n’és l’edifici més destacat. Santa Eulària n’és el centre administratiu, però el centre comercial és la ciutat d’Eivissa. La principal via de comunicació és la carretera d’Eivissa a Sant Miquel, que passa per la dreta del nucli urbà, lloc d’on surten carreteres cap a Sant Llorenç i cap a Sant Mateu, mentre que una densa xarxa de camins permet arribar a totes les cases. Fora del nucli urbà, totes les terres de la vénda són sòl rústic comú. [JPS]