a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Plantalamor Massanet, Lluís (Palma 1949) ARQUEOL/SOC Va cursar els dos primers anys de llicenciatura a l’Estudi General Lul·lià i posteriorment es traslladà a Barcelona, on va cursar els tres cursos d’especialitat; es llicencià en geografia i història, especialitat en prehistòria i història antiga, a la Universitat de Barcelona el 1973 amb la tesi de llicenciatura El Santuario de Son Oms y su encuadre cultural, amb la qualificació d’excel·lent. El 1990 es va doctorar, en la mateixa universitat i especialitat, amb la qualificació d’apte cum laude amb la tesi Arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Va ser nomenat director-conservador interí del Museu de Menorca el 1974. Aprovà el 1976 l’accés al Cos Facultatiu de Conservadors de Museus i va obtenir plaça al Museu de Girona, però poc després, a final de gener de 1977, fou destinat al Museu de Menorca com a director-conservador, càrrec que ocupava l’any 2004. Va ser membre fundador de l’Institut Menorquí d’Estudis i desenvolupà els càrrecs de vocal-vicepresident de la Comissió de Patrimoni Historicoartístic de Menorca i de la Comissió del Patrimoni Historicoartístic de Ciutadella, vocal de la Comissió Assessora en Matèria d’Arqueologia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, inspector de Patrimoni Històricoartístic de Menorca, vocal de la ponència tècnica de Patrimoni de Menorca i vocal de la ponència tècnica en matèria d’Arqueologia de Menorca. Des de 1997 és acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Ha participat i dirigit nombroses excavacions, principalment a l’illa de Menorca, però també a la resta de les Balears, entre d’altres als jaciments prehistòrics de Trepucó (1976-1989), So na Caçana (1982-1984 i 1988-1989), Torrelló (1982-1984), Benisafullet (1990-1993) o Cap de Forma (1991, 1997-2001). A l’illa de Formentera ha codirigit les excavacions al monument megalític de Ca na Costa (1975 i 1977) i a l’illa d’Eivissa a sa penya Esbarrada (Santa Agnès de Corona) el 1982, juntament amb Jordi H. Fernández i Celia Topp. És autor de nombroses publicacions i estudis, principalment sobre la prehistòria de Menorca. Sobre Eivissa publicà amb Jordi H. Fernández Aportació a l’estudi de les ceràmiques talaiòtiques del Museu Arqueològic d’Eivissa (1974), Cerámicas de tipología talayótica en el Museo de Ibiza (1975) i Otra pieza de cerámica talayótica encontrada en Ibiza (1985). Conjuntament amb Jordi H. Fernández i Celia Topp publicà Excavaciones en el sepulcro megalítico de Ca Na Costa (Formentera (1976), Ca Na Costa: A megalithic chamber tomb on Formentera, Balearic Island (1976), Recent archaeological activies in Ibiza and Formentera (1979) i El sepulcro megalítico de Ca Na Costa (1988). [JFG]