|
a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z imprimir |
|
Planells Ferrer, Antoni
(Eivissa 1910 – Barcelona 1999) ARQUEOL/ HIST/SOC/TUR Advocat,
arqueòleg i historiador. Aquest erudit eivissenc va ser un reconegut
acadèmic i membre de la Junta Provincial de Monuments d’Eivissa.
Va fer el primer ensenyament al Seminari Conciliar d’Eivissa i obtengué
el batxillerat universitari en lletres a l’Institut Balmes de Barcelona.
Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, va cursar els estudis
de doctorat i va iniciar la seua tesi en dret familiar a Eivissa. Prengué
part a la Comissió Jurídica de la Codificació Especial
del Dret Civil de Balears en la part corresponent a les Pitiüses.
Durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) va desenvolupar
una important tasca humanitària al servei d’infermeria de
Catalunya exercint de practicant i va arribar per mèrits al grau
de cap de sanitat en l’exèrcit republicà. L’any
1939, quan es produí el gran èxode català, va ser
retengut al camp de concentració situat a Prats de Molló
(Pirineu francès), on coincidí amb la també eivissenca
Imelda Medina. També el 1939 va patir confinament al camp de presoners
de Sant Sebastià. Després es dedicà íntegrament
a l’estudi i al comerç. Sempre en contacte permanent amb
Eivissa, de l’any 1950 al 1958 fou arrendatari i director l’Hotel
Restaurant Ibiza (després Montesol). Quan Antoni Planells es va
fer càrrec de l’abans anomenat Gran Hotel, aquest establiment
passava per una difícil situació econòmica, mentre
que quan el va deixar l’havia convertit en un negoci rendible i
conegut arreu del món. Com que era considerat el millor hotel d’Eivissa
en aquells moments, hi passaren totes les personalitats il·lustres
que visitaren l’illa (el marquès de Lozoya, els prínceps
d’Itàlia, el governador Alejandro Rodríguez de Valcárcel...).
S’hi celebraven els esdeveniments socials més rellevants
d’Eivissa (bodes, banquets, etc.). Cal destacar la celebració
de la coronació de la Mare de Déu de les Neus, patrocinada
i retribuïda per ell mateix, amb la presència oficial del
llavors cap de govern, el general Franco. Va resultar fonamental per a
Eivissa la important campanya de promoció turística de l’Hotel
Ibiza que Antoni Planells va emprendre a l’àmbit nacional
i internacional per donar a conèixer els tresors naturals i paisatgístics
de les Pitïuses: ràdio, premsa, projeccions cinematogràfiques,
anuncis fixos als programes del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, instal·lació
de vitrines fixes a l’entrada dels principals cinemes de Catalunya,
anuncis fixos als bars Ciutat de Palma i Plus Ultra, cartells i fullets,
entre d’altres. Les seues activitats com a arqueòleg començaren
molt aviat, va ser present en les excavacions de Carles Roman Ferrer al
puig des Molins d’Eivissa dels anys 1926 i 1927. També va
assistir a les excavacions arqueològiques de Miriam Astruc i Mañá
de Angulo a l’Illa Plana de 1946, les de Mañá de Angulo
al puig des Molins l’any 1950 i les de María José
Almagro al puig des Molins; en aquest darrer cas també hi va fer
fotografies per a la seua publicació. El seu creixent interès
per l’arqueologia el portà l’any 1967 a realitzar les
pràctiques professionals per a l’ingrés al Cos Facultatiu
d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs al Museu Arqueològic
de Barcelona i el 1969, a cursar estudis d’arqueologia a l’Institut
d’Història i Arqueologia de la Diputació Provincial
de Barcelona. L’any 1974 va participar a les excavacions d’Empúries
i, a partir d’aquell any, fou membre de l’Institut de Prehistòria
de la Diputació Provincial de Barcelona i membre de l’Academia
de Bellas Artes de San Fernando. Antoni Planells va dedicar bona part
de la seua vida a les investigacions de temes històrics d’Eivissa
i Formentera, resultat de les quals han estat importants aportacions com
l’article “Comentario a Tanesos y los orígenes de la
colonización fenicia en Occidente” (1968) a la publicació
Ampurias, la ponència “Los sarcófagos paleocristianos
en Ibiza” al VIII Congreso Internacional de Arqueología Cristiana
(1969), l’article del Butlletí Informatiu de l’Institut
d’Història i Arqueologia de la Diputació Provincial
de Barcelona “Hallazgos Paleocristianos en Ibiza” (1972),
i quatre llibres: El culto a Tanit en Ebysos (1970), La moneda
antigua de Ibiza (1980), Ibiza y Formentera ayer y hoy (1984),
tots àmpliament lloats a la premsa d’arreu pel seu rigor,
i la que fou la seua darrera publicació, Historia de Ibiza
y Formentera (1999). Nascuda amb la voluntat de donar suport a la
recerca històrica i a la difusió de la cultura eivissenca
i dotada per disposició testamentària amb cent milions de
pessetes, va ser fundada pòstumament a Barcelona la Fundació
Antoni Planells |