a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Pla, vénda des GEO Vénda del poble de Sant Antoni de Portmany. N’ocupa la part central, a la zona més baixa del mateix pla de Portmany o de Sant Antoni, aproximadament les terres que queden entre el camí de sa Vorera, al nord, i el torrent de Benimussa o es Regueró, al sud, mentre que els límits per l’interior són molt més indefinits, igual que per la banda més propera a la mar, atesa l’expansió del nucli urbà de Sant Antoni, que conforma la vénda de sa Raval. En conseqüència, limita al nord amb la vénda de sa Vorera, a l’est amb les des Bessons i es Macians, al sud amb la des Bernats i a l’oest amb la de sa Raval. La seua superfície és d’unes 420 ha. És un territori quasi completament pla i en gran part situat a cotes molt baixes, de tal manera que només a l’extrem SE se superen els 30 m d’altitud sobre el nivell de la mar, encara que no s’arriben a superar els 50. Es tracta de terres provinents del reompliment que han anat realitzant els torrents que desemboquen a la badia de Portmany, la qual sembla que en l’antiguitat encara devia penetrar entre mig i un quilòmetre en les terres que els primers anys del s XXI conformen aquest pla. Els torrents són els esmentats de Buscastell (que en aquest sector sol rebre el nom de torrent des Baladres) i es Regueró. El primer prové des Amunts, mentre que el segon recull aigües de les serres d’entre Sant Josep i Sant Jordi. Després d’uns últims trams pràcticament canalitzats, desemboquen a la part més interna de la badia de Portmany, a la platja de s’Arenal, a poca distància un de l’altre. Val a dir que les terres d’aquesta vénda aporten poc cabal a aquestos torrents, ja que pràcticament tota l’aigua de pluja s’infiltra directament, tret de la que cau sobre les àrees urbanitzades. En realitat poc sovent es pot veure circular aigua superficialment per cap de les dues lleres, tret d’episodis de pluges intenses, ja que l’aigua que els torrents porten en els cursos alts, especialment el de Buscastell, també es va infiltrant. Això dóna lloc a una important circulació subterrània i a la presència d’un extens aqüífer, intensament aprofitat, tant en la societat tradicional (sénies, molins) com posteriorment (pous, perforades), i que a partir de les darreres dècades del s XX ha patit una greu salinització. La terra és roja, fonda, d’una fertilitat elevada; només en alguns punts més interiors apareixen alguns horitzons de pedra morta, de calcàries. Pràcticament no hi ha clapes de vegetació natural en tota la vénda, tret d’algun pi a l’extrem sud-oriental, en finques poc treballades, i dels canyissars i les argelagues que apareixen a les lleres dels torrents, sovent arrabassats per prevenir inundacions. En aquesta vénda l’abandonament de terres ha vengut determinat directament pel procés urbanitzador. Cap als anys cinquanta del s XX es va començar a produir una densificació dels habitatges; els anys setanta ja s’havien consolidat diversos nuclis, com Can Bonet, ses Païsses, Can Guillemó i Sol i Descans. A l’inici del s XXI tots aquestos nuclis formen una gran trama urbana, pràcticament unificada, que se sol conèixer, en conjunt, com ses Païsses, encara que hi ha gent que encara diferencia cadascun dels nuclis anteriors. Aquest caràcter urbà ja el tenen bona part de la meitat sud de la vénda (a migjorn de la carretera Eivissa-Sant Antoni) i també les terres més properes al nucli central del poble. La tipologia inicial de caseta amb hortet ha anat donant pas, cada vegada més, a edificis grans, de pisos, o a blocs d’habitatges adossats, encara que s’hi han seguit construint cases unifamiliars. A principi del s XXI també s’han multiplicat els serveis i els negocis de tot tipus que s’han instal·lat en aquesta zona: botigues, bars, restaurants, magatzems de tota classe de productes, ferreries, fusteries, farmàcia, etc. Aquestos serveis i petites indústries se situen a les zones urbanes i al llarg de la carretera Eivissa-Sant Antoni, on també hi ha una benzinera i un circuit de karts. Dins els límits de la vénda també hi ha una escola, escoletes i una església dedicada a la Sagrada Família. Hi ha un dels dos quarters de l’illa de la guàrdia civil de i les instal·lacions de la policia local del municipi de Sant Antoni de Portmany. A la meitat nord de la vénda, entre la carretera Eivissa-Sant Antoni i el camí de sa Vorera, s’ha produït també una densificació dels habitatges, però no s’ha arribat a formar una trama urbana i es manté el caràcter rural del paisatge. El territori que no està urbanitzat es treballa agrícolament. Queden encara alguns petits horts al costat de les cases, destinats al consum propi. A l’extrem sud-est hi ha camps de garrovers i cereals. Però la major extensió correspon als camps de la zona central i septentrional de la vénda, allí on la productivitat de les terres, per la seua bona qualitat, és major. Prop dels punts de captació d’aigua, s’hi troben hortes, algunes ben extenses, amb producció d’hortalisses i algun camp de tarongers. A la resta del terreny, s’hi cultiven cereals i arbres, que aquí són menys abundants del que és habitual a Eivissa; hi destaquen les figueres (alguna de grans dimensions) i també hi ha presència d’oliveres i ametllers. Al llarg del camí de sa Vorera hi ha les instal·lacions de la Cooperativa Agrícola de Sant Antoni i diversos serveis agrícoles, com botigues de productes per a l’ús al camp o centres de distribució de maquinària. L’eix bàsic de comunicacions és la carretera Eivissa-Sant Antoni, que travessa la vénda per enmig. Pel límit nord hi ha el camí de sa Vorera i pel límit sud, el camí des Regueró. Pel centre, el camí des Pla segueix, en bona part, el curs del torrent de Buscastell. De nord a sud l’any 2006 hi ha les dues rondes de Sant Antoni, la nord (que va cap a Can Coix i Corona) i la sud (cap a Cala de Bou i Sant Agustí). A banda d’aquestes vies, la xarxa de carrers i camins conforma una densa malla. Al sud de la carretera Eivissa-Sant Antoni, tot el sòl de ses Païsses, Can Bonet i Sol i Descans, té la classificació d’urbà; són urbanitzables dues àmplies franges, una vora la carretera i l’altra entre ses Païsses i el camí des Regueró. Al nord de l’esmentada carretera només és urbà el petit nucli de Can Guillemó. La resta és sòl rústic, encara que no gaudeix de cap tipus especial de protecció. Són abundants per tota la vénda els elements patrimonials com ara molins i sénies, però la majoria es troben en un estat de conservació precari. [JPS]