a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Pla, vénda des GEO Vénda del poble de Santa Agnès de Corona, al terme municipal de Sant Antoni de Portmany. Ocupa la part central del poble i limita a l’est amb la vénda de Sant Gelabert, al sud amb la de ses Rotes i la de Cas Ramons (del poble de Sant Antoni de Portmany) i al nord i a l’oest amb la mar. Té una superfície de més de 700 ha. Aparegué a final del s XVIII, després que la gran vénda de Corona es transformàs en la parròquia de Santa Agnès i es dividís en les véndes des Pla, ses Rotes i Sant Gelabert. S’estén per bona part del pla de Corona, que li dóna nom, però també per pràcticament tota la costa de la parròquia i, cap al sud, per les zones muntanyenques properes al cap Nunó i fins a cala Salada. El pla és un pòlie, una planura de formació càrstica ( Corona, pla de) que es troba a uns 160 m d’altitud i és una zona endorreica, sense sortida directa per a les aigües superficials, cosa que ha donat lloc a episodis històrics d’inundació de la part més baixa (encara coneguda com ses Basses). Cap al nord del pla, les elevacions més destacades que es troben són el puig d’en Baló (239 m d’altitud) i, sobretot, el puig d’en Joan Andreu, al límit amb Sant Gelabert, el més alt de Corona, amb 391 m. Ja endinsant-se en el mar hi ha es Castellar, que arriba a 263 m. A l’oest del pla, l’estreta franja que el separa de la costa (de fet, pràcticament hi arriba, a la zona de s’Esboldregat d’en Jordi, per on comença a vessar aigua de pluja, cosa que podria suposar, a llarg termini, l’erosió de tot el pla) compta amb elevacions menors, com sa Talaia (232 m) i el puig d’en Guillem (235 m). Cap al sud-oest, entre el pla i cala Salada, es troba una àrea molt accidentada, relativament extensa, que en realitat es correspon amb els estreps més occidentals des Amunts, l’àrea elevada que ocupa bona part del nord de l’illa d’Eivissa. Al costat del pla hi ha el pujol des Cocons (212 m), al costat de la línia de costa, formant una barrera amb l’interior, el puig Nunó (258 m) i el puig d’en Tanca (també anomenat des Cocons, 169 m), més a l’interior el puig d’en Raio (199 m) i formant el límit amb la vénda de ses Rotes, una alineació que inclou, de nord a sud, el puig de Cas Iai (298 m), el puig de Can Lluc d’en Puig (282 m) i la serra d’en Bernat (223 m). En correspondència amb aquest relleu tan accidentat, la línia de costa és molt escarpada, alta, amb uns penya-segats que en molts de trams cauen pràcticament en vertical des d’elevacions considerables que superen els 200 m tant a la zona des Castellar com a la des puig Nunó. Entre els penyals hi ha algunes petites raconades, tradicionalment utilitzades per situar-hi casetes per a embarcacions, amb un accés ben complicat des de terra. De nord a sud, la costa de la vénda des Pla s’inicia en un punt no gaire ben determinat de la zona entre la cala d’en Sardina i la cala d’en Baló, als penya-segats que formen les elevacions des Castellar; encara que rebin el nom de cales, no són més que petites raconades de molt difícil accés, com també ho és ses Balandres, un racó que mira cap a ponent, arrecerat de la tramuntana per la punta des Castellar o d’en Petroell; enfront d’ella es troben les illes de ses Balandres, més conegudes com ses Margalides, la més gran de les quals és una gran roca amb forma d’arc, que arriba a 45 m d’altitud i que té una forma molt característica, en estar foradada per la seua part central de tal manera que les embarcacions més petites hi poden passar per davall. Cap al sud-oest de ses Balandres es troba un tram de costa on els pendents són menys pronunciats, conegut com s’illot d’en Trull o, simplement, s’Illot, però ben aviat torna la verticalitat més pronunciada, quan se supera el cap Negret (dalt del qual hi ha una gran roca molt característica coneguda com sa penya Esbarrada ) i es continua pel sector de costa anomenat Allà Davall, on es troben la petita punta Roja i es Hortets; allí, les surgències d’aigua dolça, arrossegant terra roja, han possibilitat que es construïssin uns espectaculars marges de pedra, als mateixos penya-segats que, aprofitant l’aigua i la terra, donaren lloc a uns horts intensament aprofitats fins al s XX. A continuació es troba la raconada coneguda com es Corrals d’en Guillem, tancada pel sud-oest per la punta de sa Balena. Ja s’arriba als estreps del puig Nunó, i la costa encara es va fent cada vegada més vertical i elevada, fins arribar al mateix cap Nunó, que forma un penyal de més de 250 m d’altitud i que és un dels més coneguts de tota l’illa, ja que és ben visible des de gairebé qualsevol punt de tota la badia de Portmany. A partir d’aquest cap la línia de costa agafa la direcció nord-sud; l’altitud dels penyals va descendint i s’estabilitza en uns 50 m a partir de la zona on es troben la cova de ses Fontanelles i la cova des Vi (l’única d’Eivissa on s’han localitzat i estudiat pintures rupestres, segurament d’època púnica). La punta més important d’aquest sector és sa Foradada, que rep aquest nom per tractar-se d’una petita península que, en la zona de contacte amb Eivissa, està tan erosionada que s’hi forma un enorme forat de banda a banda. Un poc més al sud hi ha la punta de sa Pedrera (amb la illeta de Cala Salada al davant) i s’obre cala Salada, una autèntica cala oberta cap a ponent i dins la qual es formen dues platgetes: cala Salada i s’Arena o es Portitxol (darrerament coneguda també com cala Saladeta). Precisament a aquesta cala arriba el torrent més important dels que circulen per aquesta vénda; conegut en el seu tram final com torrent de Cala Salada, en realitat es forma per la unió de diverses torrenteres, les més importants de les quals són el torrent d’en Besora, que baixa des de les tanques de s’Hereva, als vessants del puig Nunó, i el torrent o canal des Forn Roig, que baixa des de prop del puig de Cas Iai. A s’Arena hi arriba el torrent de sa Perdiu. La resta de torrenteres són de recorregut molt curt i no desemboquen a nivell de mar, sinó per dalt dels penyals, com el torrent de s’Escala, el des Gànguil, el de s’Illot o el des Fornells. Les aigües subterrànies són abundants, especialment per la infiltració que es produeix al pla de Corona, per la qual cosa els pous antics hi eren ben presents, encara que n’hi ha molts que s’han perdut; entre els que encara hi són i tenen aigua destaca el pou de Corona, de gran antiguitat, situat a la vora del pla, al nord, molt prop del puig d’en Baló. Al pla el rentat que l’aigua va fent de les parts calcàries de les roques ha propiciat la presència d’un sòl molt més silici (terra roja, fonda), de bona qualitat; en canvi, fora del pla, predominen els sòls calcaris, sovent prims i amb horitzons superficials pedregosos. El poblament sempre ha estat disseminat, amb una major densitat al voltant del pla de Corona (però no al seu interior, per aprofitar les millors terres i per evitar el possible perill d’inundacions), mentre que a les tanques properes al puig Nunó i a cala Salada la densitat d’habitatges era molt menor. Durant el s XX moltes hisendes han estat abandonades i s’ha produït un important despoblament (de fet, el poble de Corona és, a la fi del s XX, el poble amb menys habitants de l’illa). Alguns habitatges han passat a mans d’estrangers, i també s’hi han edificat segones residències, especialment prop de cala Salada, però també en llocs aïllats, com una gran mansió construïda al cimerol del puig d’en Guillem que ha estat motiu d’una àmplia polèmica per haver estat declarada il·legal pels tribunals. L’abandonament de les cases també ha propiciat l’abandonament de les terres. Pràcticament totes les terres de la vénda es dedicaven tradicionalment als cultius de secà, però a l’inici del s XXI només es treballen les del pla de Corona i alguna altra finca aïllada. La resta s’ha abandonat i va sent colonitzada pels pins i els arbustos. Al pla es manté el cultiu de cereals i, sobretot, els arbres, molt especialment els ametllers, que a l’hivern, a l’època de floració, es converteixen en un reclam per a molta gent que visita aquesta àrea per gaudir del paisatge amb el mantell blanc dels ametllers en flor. Les cases de vora l’església, on s’han situat diversos negocis terciaris, també corresponen a aquesta vénda. La xarxa de camins que comunicava totes les hisendes de la vénda també ha patit el despoblament i alguns s’han tornat intransitables. Els eixos de comunicació continuen sent el camí que volta el pla de Corona (asfaltat els darrers anys del s XX) i el camí de terra que el comunica amb cala Salada. La carretera que comunica Sant Antoni amb Corona, en el seu tram més proper al nucli de Santa Agnès, fa de límit d’aquesta vénda amb les veïnes de ses Rotes i Sant Gelabert. Totes les terres d’aquesta vénda estan catalogades per la Llei d’espais naturals com a part de l’Àrea Natural des Amunts, el pla amb la qualificació d’Àrea Rural d’Interès Paisatgístic i la resta com a Àrea Natural d’Especial Interès. [JPS]