a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Pitiús, El LIT Almanac fundat i creat pel folklorista Joan Castelló Guasch . Va ser editat a Palma. El primer número que va veure la llum va ser el 1945 i es va publicar, anualment, sense interrupció fins al 1979. Sempre començava fent una apellatio ad lectorem i tenia una estructura molt marcada, pròpia d’aquestes publicacions. Després d’estar deu anys sense publicar-se (1979-1988) es va reprendre la seua publicació fins a l’actualitat, sota la direcció i la tutela de l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE). En la primera etapa (1945-1979) l’almanac tenia 32 pàgines i les següents parts: el calendari, que anava acompanyat de dades astronòmiques, pronòstics meteorològics i dates de les festes i les fires. A més, emperò, també es va crear amb la intenció de difondre entre la població, tant com fos possible, la història i, en definitiva, la cultura d’Eivissa i Formentera: per això hi apareixen descripcions geogràfiques de les Pitiüses, cançons populars (goigs, caramelles, romanços, gloses, etc.), jocs tradicionals, receptes de cuina, notes agrícoles, apunts històrics, dades estadístiques, mapes, apunts folklòrics i curiositats diverses. Val a dir que en aquesta primera etapa l’almanac era publicat en castellà, encara que algun text dialectal de les Pitiüses sempre hi tenia cabuda. En definitiva, es tractava d’una publicació que volia ser “lliure” (tal com repeteix contínuament) i era de facto un miscel·lani, un calaix de sastre que volia “comentar sin trabas todos los aspectos de la vida insular”. En aquesta primera etapa la publicació va rebre les col·laboracions de Joan Calbet Costa i els poemes d’Eduard Bardas Planellas. Cal dir, tanmateix, que Castelló aprofità l’empresa per començar a publicar-hi les seues cèlebres rondalles eivissenques. Quant a la segona època, l’almanac fou reprès, com s’ha dit abans, com a publicació de l’IEE, el president del qual era, en aquell temps, Joan Marí Cardona. La iniciativa va sortir d’un soci que ho proposà a l’assemblea de gener de 1988. La comissió executiva va fer seua la idea i n’encarregà la posada en marxa i la direcció a Joan-Albert Ribas i a Antoni Marí, entre els números de 1989 i l’any 2001. Des de l’any 2002 l’almanac és dirigit per Vicent Marí Serra i per Joan Josep Guasch Torres. En aquesta represa, que es va fer com a homenatge al fundador i seguint la filosofia de la publicació (estudiar la realitat illenca), al marge d’augmentar el nombre de pàgines, hi augmentaren les col·laboracions. Alguns dels col·laboradors i col·laboradores, a més dels esmentats codirectors, han estat i són: Joan Marí Cardona, Joan Planells Ripoll, Marià Serra, Felip Cirer, Joan-Albert Ribas, Rosa Vallès, Marià Villangómez, Cristòfol Guerau d’Arellano, Jean Serra, Enric Ribes, Isidor Marí, Marià Torres, entre altres: més de 30. En aquesta etapa és escrit íntegrament en català, amb un esperit didàctic i recreatiu, de divulgació, i no tant de cientificisme: temes lingüístics, de costums, etc. Comptat i debatut, l’almanac és un reflex aproximat dels grans i veloços canvis que ha sofert l’illa i té realment un valor etnogràfic: va bé per pensar i reflexionar sobre una realitat sempre canviant. També es tracta d’una font important sobre com es feia la publicitat en la seua primera època, el tipus de grafisme, d’impressió, etc. [ART]