a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Pithyusas, Las –Societat Econòmica d’Amics del País– HIST Associació creada a final de 1845 amb la finalitat de promoure l’agricultura, el comerç i la indústria de l’illa d’Eivissa. Les societats econòmiques d’amics del país varen néixer a l’Estat espanyol a final del s XVIII, amb l’impuls del moviment de la Il·lustració . Entre les seues preocupacions, hi figurava la millora de les tècniques agràries, per així augmentar la productivitat. La primera de totes va ser la Sociedad Vascongada de Amigos del País, fundada el 1764, a la qual seguiren moltes més d’aquestes agrupacions. En el cas de les illes Balears, el 1778 es fundà la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País. Estava dirigida per la noblesa i el clergat i comptà també amb la participació d’alguns funcionaris destinats a l’illa. Portà a terme una important tasca en el camp de les publicacions i arribà a tenir, al llarg de molts d’anys, una publicació setmanal. Després de la Guerra del Francès, perdé una part important del seu protagonisme. La majoria d’aquestes societats desaparegueren dins la primera meitat del s XIX. De tota manera, al llarg dels primers anys del regnat d’Isabel II (1833-1868), en una situació política molt diferent, es donà la creació de tot un conjunt de noves societats econòmiques d’amics del país. En aquest context de mitjan s XIX s’ha de situar la creació d’una societat econòmica d’amics del país a les illes Pitiüses. Si bé al llarg del període de la Il·lustració funcionà una Junta d’autoritats , coneguda també com a Junta de govern, en el fons les seues funcions eren, en part, diferents, perquè en el cas de les illes Pitiüses la Junta de govern funcionava realment com una institució de poder local, per damunt dels ajuntaments. L’any 1845, el cap polític de la província, Joaquim Maximilià Gibert Alabau , visità les Pitiüses i elaborà un informe en el qual assenyalava l’estat d’abandonament en què es trobaven. Esmentà que els únics intents de canvi havien estat els promoguts pels il·lustrats a final del s XVIII, que no arribaren a aconseguir els seus objectius. Gibert considerava que la situació de retard a les Pitiüses era la mateixa que en el moment de la conquista catalana. A l’informe es recollia la situació detallada dels municipis des de diferents punts de vista, recalcant sempre la situació d’endarreriment que afectava tots els àmbits. Una de les seues crítiques més repetides era la de la dispersió del poblament de les illes Pitiüses com a causa de retard, aspecte que ja havien comentat els il·lustrats i que volgueren solucionar amb la creació de pobles al camp. Per intentar millorar la situació, el 12 de novembre de 1845 designà un grup de destacats membres de la societat de les illes, perquè fundassin una societat econòmica d’amics del país amb el nom de Las Pithyusas. Aquestes persones es reuniren el 14 de desembre de 1845 a l’Ajuntament d’Eivissa i decidiren portar a terme la primera reunió de la nova entitat el 28 de desembre. Es nomenà president de l’entitat el bisbe Basilio Antonio Carrasco Hernando i com a vicepresident, el vicari general i governador eclesiàstic Juan de Dios Francisco Carrasco López . A més d’ells, foren escollits per formar part de la directiva altres persones, amb ocupacions diverses, com propietaris d’explotacions agràries (la majoria), advocats, metges, comerciants, religiosos... També hi havia gent del camp a la directiva, a més d’un corresponsal a cada una de les parròquies rurals. De la mateixa manera, i seguint el model d’altres societats econòmiques d’amics del país, es nomenaren corresponsals a ciutats com Madrid, València, Barcelona i Palma. El gener de 1846 començaren les reunions ordinàries, amb la creació de comissions per distribuir els fons disponibles i la creació de planters de diferents arbres. Per a això darrer, en principi es pensava emprar la finca des Campet (cedida pel bisbat), però per la mala qualitat de la seua aigua s’acordà usar per a aquesta finalitat una part de ca n’Obrador (també propietat eclesiàstica). El vicari general, en una altra reunió, proposà el foment de la cria de mules, per evitar així la seua importació. Dins el mes de febrer, es reberen felicitacions de la cort per la tasca realitzada per la societat. L’abril, la proposta era de crear dues fàbriques, una terrisseria i una de sabó, a més de demanar permís per establir impostos que permetessin a la societat disposar de fons. També es demanà permís al govern per poder entrar palla a l’illa des de l’estranger, sense pagar impostos, per la sequera que s’estava patint. El juny s’hagueren de destinar els 4.000 reials recollits per a la cria de mules a la Junta de Beneficència, per les necessitats que tenia aquesta entitat. El mes de juliol es rebé el permís del govern per a la importació de palla lliure d’impostos i es comunicà l’inici de les obres de la terrisseria. Les darreres reunions de les quals es té constància són d’agost i d’octubre, en què es tractaren, entre altres temes, les obres de la terrisseria i la creació d’una comissió per a la redacció dels estatuts de la societat. Com es pot veure, sembla que la Societat Econòmica d’Amics del País Las Pithysas no durà ni un any i que, com ja va passar durant la Il·lustració, es feren diferents projectes, però les seues realitzacions foren més aviat escasses. De tota manera, serveix per demostrar que, a mitjan s XIX, un grup d’eivissencs es reuní per intentar una millora de la situació econòmica d’aquestes illes. [EPG]