a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Piña Cortés, Andreu (Palma 1926) MÚS Cantant, promotor musical i esportiu. Inicià els estudis musicals i de cant a la seua ciutat nadiua als 9 anys amb Pau Coll, professor i director de la Capella Santa Cecília, estudis que foren interromputs per la Guerra Civil Espanyola. Després continuà estudiant amb Miquel Castellà, que l’introduí a l’Agrupació Artística d’Educació i Descans, dirigida pel director d’orquestra Jaume Dalmau. En aquesta agrupació s’inicià en el cant, cantant en el cor. Als 16 anys es presentà a un concurs de cant organitzat per Ràdio Mallorca i la sala Riscal de Palma, en què quedà en cinquè lloc. Els seus pares, veient les qualitats que tenia per al cant, el portaren a estudiar tècnica vocal i repertori amb Margalida Cerón, Rafel Quetglas, Jaume Dalmau, Miquel Segura, Josep Picó, l’italià Arturo Baratta i mossèn Joan Maria Thomàs, director de la Capella Clàssica i del Conservatori de Palma. Amb l’Agrupació Artística d’Educació i Descans va venir a Eivissa el 1942, actuant com a corista en la representació d’una sarsuela. L’agost de 1943 tornà a Eivissa amb la mateixa agrupació musical, on actuà per primera vegada com a primera figura en la sarsuela La Dolorosa, fent el paper de Rafael. A partir de llavors, va actuar com a aficionat amb aquella agrupació gairebé en un centenar de representacions que es portaren a terme a Mallorca i, algunes vegades, a Eivissa. Amb el temps, va passar al camp professional actuant com a jove tenor líric a les companyies privades de sarsueles de Francesc Bosch, Jordi Castell, Jaume Roig, Marcos Redondo, Catalina Durán, Alfonso Hernández i Los cuatro ases, per tot Espanya. El 1946 actuà a la funerària de Manuel de Falla a Cadis amb la Capella Clàssica de Mallorca. A final de la dècada dels anys quaranta, quan tenia ja un extens repertori de sarsueles i òperes espanyoles, com Marina i Maruxa, o italianes, com I Plagliacci o Il Barbiere di Seviglia, va haver de deixar la seu activitat professional de cant, a causa de la crisi de les companyies líriques ocasionada per l’impost onerós que el govern de Franco va imposar sobre la recaptació de taquilla. El 1958, es traslladà amb la seua família i la del seu germà Manuel a viure a la ciutat d’Eivissa, on obriren un negoci de fabricació i venda de joieria. Des de la seua arribada a Eivissa, actuà com a cantant solista en funcions religioses a les esglésies de Sant Elm, Sant Domingo, Santa Creu i la Catedral; col·laborà, el 1959, en la fundació de l’entitat musical Pro Amics de la Música, entitat que es presentà aquell any en un concert al Teatre Pereira, on actuaren la Coral Santa Cecília, dirigida per Bartomeu Tur Guasch “Fornàs”; la banda de música del Regiment d’Infanteria Teruel 48, dirigida per José López Calvo; l’orquestra Amigos de la Música, dirigida per Victorí Planells, i el tenor Andreu Piña. El 1975 fou soci fundador de l’Associació Pitiüsa d’Amics de la Música. El 1979 es féu soci de l’Associació Pro Música de les Pitiüses, en què ocupà, fins a 1983, el càrrec de vicepresident i des d’on va col·laborar a l’obtenció d’ajudes econòmiques d’entitats públiques i d’estalvis. Dins d’aquesta associació col·laborà a la venguda a Eivissa, el 1982, de l’Orquestra Simfònica Ciutat de Palma i de la Capella Davídica de Ciutadella i l’Orquestra de l’Ateneu de Maó, entre altres. Des de 1983, formà part de la directiva de Joventuts Musicals de les Pitiüses i dedicà els seus esforços a l’organització de festivals de folklore. Des de final de la dècada dels anys vuitanta, realitzà classes privades de tècnica vocal i, el 2000, per al Cor del Conservatori d’Eivissa. Entre les seues activitats de promoció esportiva, cal destacar la promoció a Eivissa de les carreres de bicicletes, fou també jutge d’aquest esport i ocupà els càrrecs de president dels jutges de ciclisme i president de la Federació Ciclista Insular. [JaTP]