a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Piferrer i Fàbregas, Pau (Barcelona 1818—1848) Escriptor. De família molt humil, va poder estudiar al col·legi de Sant Pau de Camp i es graduà en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Va ser bibliotecari de la biblioteca de Sant Joan i, poc abans de morir, guanyà una càtedra d’institut. La seua vida, curta i malaltissa, estigué sempre marcada per contrarietats econòmiques, sentimentals i polítiques, que no permeteren el desenvolupament de les seues possibilitats literàries i intel·lectuals. Va col·laborar a El Vapor. La seua obra més important va ser la iniciació dels Recuerdos y bellezas de España, il·lustrats per F. X. Parcerisa; compongué dos volums sobre Catalunya —el segon acabat per F. Pi i Margall— i un sobre les Illes Balears —per a la redacció del qual féu el 1841 una llarga estada a les illes que el posà en contacte amb els intel·lectuals mallorquins i amb realitats sociopolítiques diferents. Val a dir, tanmateix, que dedica tres capítols bastant extensos i un apèndix de textos a les illes Pitiüses. Així, el capítol quart presenta la topografia de l’illa, la natura, les produccions i el conreu, l’habitatge, les formes de vestir i els costums dels seus habitants, règims municipals, esdeveniments locals i, sobretot, moltes dates històriques. El capítol cinquè, altrament, és dedicat íntegrament a la ciutat d’Eivissa: port, voltants, murades, esglésies, castell, etc. I, per últim, el capítol sisè és dedicat als pobles de l’illa: Jesús, Santa Eulària, Sant Joan, Sant Miquel, Sant Antoni, Sant Josep, ses Salines i l’illa de Formentera. Per acabar, a l’apèndix apareixen 13 textos que són els més representatius i valuosos des d’un punt de vista historiogràfic: testaments, franquícies, drets, donacions, instàncies, festes en l’època de la conquista catalana, etc. Va ser un dels primers recopiladors de poesia popular a Catalunya (part de la qual inclogué en els volums de Recuerdos... juntament amb textos de prosa catalana) i contribuí, malgrat escriure sempre en castellà, a la creació del clima restaurador de la literatura catalana. De fet, Marià Aguiló el cita com a col·lector d’algunes de les composicions del seu Romancer i Milà i Fontanals li dedicà, com a homenatge, la segona edició del seu Romancerillo catalán. Amb la seua antologia escolar Clásicos españoles es mostra com un dels iniciadors de l’anàlisi estilística a Espanya. A més, va traduir The Lay of the Last Minstrel de Walter Scott —de qui era un abrandat admirador— i, en col·laboració amb Laureà Figuerola, traduí una obra teatral de Dumas. D’altra banda, cal dir que va ser un destacat crític musical i de teatre: el rigor, el sistema i la independència amb què analitza les obres comentades converteixen alguns dels seus articles —publicats en una gran majoria a Diario de Barcelona— en peces de gran qualitat amb encerts sorprenents, com, a tall de mostra, en tot el que es refereix al futur del ballet, i amb crítiques extenses i profundes sobre les novetats operístiques del seu temps, com les anàlisis que va fer a “El Guardia Nacional” de La fatucchiera, de Vicenç Cuyàs, i d’altres estrenes. Així mateix, va escriure també poesies, recollides pòstumament en volum el 1851, en les quals incorpora el lirisme i els aspectes formals de la balada a la poesia tradicional castellana, el romanç; hom pot destacar la “Canción de la Primavera”. El seu llenguatge, dins del marc del romanticisme, apareix equilibrat per una ponderada contenció classicista. [ART]