a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Picassa, vénda de sa GEO Vénda del poble de Santa Gertrudis de Fruitera, del terme municipal de Santa Eulària des Riu. Es correspon amb les terres situades a llevant del riu de Santa Eulària, endret del nucli urbà de Santa Gertrudis. Limita al nord amb la vénda de Parada, a l’oest amb la des Poble, al sud amb la des Savions i a l’est amb les de Bellmunt, es Boletar de Dalt i es Forn Blanc, del poble de Sant Llorenç de Balàfia (terme municipal de Sant Joan de Labritja). La seua extensió és d’unes 406 hectàrees. Des del s XVI es té constància que s’anomenava així aquest sector, que aleshores pertanyia a la vénda de s’Església, de Santa Eulària. Diverses famílies de la zona han portat sempre aquest nom. Bona part del territori forma part de l’anomenada plana d’en Vidal, que és una de les àrees d’acumulació de sediments subsidiàries de la vall del riu de Santa Eulària. Aquesta plana va descendint suaument cap al sud i cap a l’oest, des d’uns 140 m d’altitud fins a aproximadament 100. Al seu mig apareixen suaus elevacions, com el puig de Can Tonió (173 m). A l’extrem més meridional de la vénda, però, s’alcen els extrems més occidentals del massís de sa Talaia de Sant Llorenç, amb uns pendents importants que arriben als 259 m del puig des Pi Alt o als 189 del puig d’en Roig. L’eix hidrològic de la vénda és el riu de Santa Eulària, que en aquest sector rebia popularment el nom de torrent de s’Escanyacà, i més endarrere encara el de Beniformiga, nom d’una antiga alqueria situada en aquest sector. El riu, que és el límit occidental de la vénda, forma un profund solc en el territori i, ben sovent, encara porta aigua, tot i que el descens del nivell freàtic per la sobreexplotació dels aqüífers ho fa cada vegada més difícil. Algunes torrenteres petites creuen la vénda de nord a sud i cap al curs del riu, recollint les aigües superficials de les èpoques de pluges intenses, com és el cas del canal de n’Andreu i d’en Pep Serra, que endega bona part de les aigües de la plana d’en Vidal; de tota manera, una petita part del territori les porta cap al torrent de sa Plana d’en Vidal, al límit amb Sant Llorenç, en direcció cap a l’est. Aquestes aigües també van a parar al riu de Santa Eulària, però passant primer pel torrent des Verger, pel torrent des Garrovers i pel torrent de Labritja. La presència d’aigües subterrànies és important, com ho testimonien les sénies que encara poden veure’s prop de la llera del riu i alguns pous repartits per tota la vénda, en especial prop dels torrents, com el pou d’en Ribes, situat al costat del torrent de sa Plana. A la plana d’en Vidal els sòls són profunds i vermellosos, de bona qualitat (terra roja o fonda), com també ho són les terrasses més properes a la llera del riu. En canvi, a les àrees més perifèriques, prop de les elevacions, els sòls es tornen més prims i sovent als horitzons superiors apareix la roca calcària (es Pedregar). Bona part d’aquestes terres menys productives han estat abandonades al llarg de la segona meitat del s XX (també algunes de ben productives) i es troben cobertes de vegetació natural, amb pins i un dens sotabosc (es bosc des Pedregar, per exemple). Als marges hi ha també savinars, igual que als costats de la llera del riu, on també creixen plantes pròpies de llocs humits (baladres, alocs, argelagues...). El poblament és format per devers una trentena d’habitatges repartits de forma prou uniforme per tota la vénda. Aquest nombre s’ha mantengut més o menys estable des de la segona meitat del s XVIII, encara que alguns casaments vells han deixat d’estar habitats i, en canvi, s’hi han construït noves residències, en especial en el sector de la vénda més occidental, més proper al nucli urbà de Santa Gertrudis. Bona part de les terres conreades estan dedicades al secà, amb l’habitual combinació de cereals i arbres (ametllers, garrovers...). De tota manera, a inici del s XXI ha augmentat l’extensió de la vinya i també (gràcies a les perforades per obtenir aigua) les terres de regatge, amb l’ampliació d’alguns horts tradicionals (tarogers, hortalisses...) i l’aparició de cultius de farratges. També hi ha un negoci de planters i llavors. Les activitats terciàries, inexistents tradicionalment, han aparegut com a conseqüència de l’obertura de diversos establiments de restauració i, fins i tot, d’un hotel rural. En aquesta vénda es troben també unes instal·lacions que són propietat del Consell Insular d’Eivissa, i Formentera on s’ubiquen, entre altres serveis, el Centre d’Exàmens de Conduir i el Parc Infantil de Trànsit. L’eix de comunicacions és el vell camí de la plana d’en Vidal, convertit en la carretera de Santa Gertrudis a Sant Llorenç, que creua la vénda de sud-oest a nord-est, del qual surt, en direcció est, el camí de Bellmunt, també asfaltat, que es dirigeix cap a aquesta vénda. La resta de camins, formen una densa xarxa que porta a totes les hisendes i són de terra. Tot el territori de la vénda té la classificació de sòl rústic comú. [JPS]