|
Pfnür, Rainer (Berchtesgaden,
Alemanya 1939 — Eivissa 2004) ART Artista. Estudià
a les acadèmies de belles arts de Munic i Salzburg. L’any
1967 conegué el pintor Emilio Vedova de qui durant
un temps fou ajudant; a la seua casa trobà Erwin Broner
qui li descobrí Eivissa, on Pfnür, que conservà
sempre el seu estudi a París, s’instal·là durant
llargues temporades a partir de l’any 1968. Fou a la casa de Santa
Gertrudis de Fruitera on creà la major part de la seua obra. A
la pintura de Rainer Pfnür es troben diferents etapes, totes elles
relacionades amb el signe i l’escriptura. S’inicià
estimulat per l’obra dels expressionistes americans dels anys cinquanta
(sobretot per Pollock i Kline), treballà amb signes molt propers
a la cal·ligrafia que més endavant abocaren a intervencions
de gruixuts traços negres, primer damunt fons de color i més
endavant damunt imatges escollides (fotografies i collages trets de retalls
de premsa), que parlen de la seua preocupació sociopolítica
que l’interessà tota la vida. Durant els primers anys vuitanta
la seua obra es caracteritzà per la repetició d’un
mateix signe escrit, gairebé igual però mai no idèntic,
que formant un teixit ocupava la totalitat de la tela. D’aquell
moment contemplatiu i organitzat, passà a desenvolupar un treball
en què els signes s’alliberen i els enèrgics traços
de colors lluminosos esquiten i regalimen. Al mateix temps que l’obra
apareix el que R. Pfnür anomenà “Protocol” en
què, a petita escala i damunt paper, enregistra el gest que la
pinzellada deixa al quadre. Al final de la dècada dels vuitanta,
les pintures, ja més sòbries de color, formen polidíptics
que van acompanyats d’un monocrom, com si buscàs un moment
de pausada reflexió. A meitat dels anys noranta, Pfnür inicià
la sèrie dels “Pictogrames” amb la creació d’un
alfabet propi de 25 signes que poden llegir-se a la tela. Aquest alfabet
li permeté treballar la pintura amb textos dels pensadors i poetes
occidentals (Walter Benjamin o Federic Hölderlin) i orientals (Se
Kito) que més li interessaven. Al treball de R. Pfnür cal
remarcar, a més de la pintura pròpiament dita, dos altres
aspectes importants com són l’obra gràfica i les instal·lacions.
L’obra gràfica és una continuació inseparable
de la seua producció artística, s’hi troben gravades
sobre paper totes les diferents etapes del seu recorregut artístic
i és tan nombrosa que està recopilada en un catàleg
dedicat exclusivament a aquestes sèries. A més de l’interès
de treballar en una tècnica diferent a la pintura, R. Pfnür,
portat sempre per les seues inquietuds socials, va trobar en l’obra
gràfica la manera d’apropar el seu treball a un públic
més ampli. Va participar en nombroses convocatòries de la
Biennal d’Eivissa, rebé l’any 1982 el 1r premi a Ibizagrafic
’82 i, posteriorment, el Premi Honorífic d’Ibizagrafic
’92. Dins les nombroses instal·lacions i performances de
R. Pfnür, cal remarcar les més directament relacionades amb
Eivissa: en primer lloc, la realitzada a les Jornades d’Art a Santa
Gertrudis (1980), que consistí en una performance anomenada Ser
davant de l’església del poble. L’any 1983 presentà,
al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MACE) Espacio de
intervención n¼ 4, una complexa instal·lació
de diapositives que R. Pfnür havia transformat, dibuixant-hi o pintant-hi
damunt. Les diapositives s’activaven amb les remors dels visitants,
cosa que provocava una situació d’interrelació participativa
entre l’espectador i l’obra i treia així el visitant
de la seua tendència passiva. Ja l’any 1993, una altra vegada
al MAC, presentà Fenicis ‘Ybshm, que constitueix
el seu homenatge particular a Eivissa a través de la figura del
déu Bes, en qui veia atributs i trets marcadament definitoris de
la particular idiosincràsia pitiüsa. L’any 1997 fou
exposada a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” la instal·lació
Words. És una obra coincident amb l’etapa pictòrica
dels “Pictogrames”, en què un alfabet de signes intenta
conciliar la realitat significativa dels signes i l’aspecte purament
formal o estètic, és a dir, la seua plasticitat. R. Pfnür
va exposar per primera vegada el 1968 a Berna (Suïssa). Des de llavors
va presentar els seus treballs a galeries, centres culturals i museus
d’arreu de França, Alemanya, Àustria, Italià
i Suècia. Exposà per primera vegada a Eivissa l’any
1989 a la galeria Ivan Spence i, posteriorment, exposà
a la Sala de Cultura de “Sa Nostra”, al MACE i a la Galeria
Van der Voort. L’any 1982 rebé el Premi Ciutat d’Eivissa.
Artista amb una forta implicació social, va ser membre fundador
de la Societat de Cultura Santa Gertrudis de Fruitera, creada per promoure
tot tipus de propostes culturals i creatives al poble on va viure tants
d’anys. [CVR]
|