a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Pfnür, Rainer (Berchtesgaden, Alemanya 1939 — Eivissa 2004) ART Artista. Estudià a les acadèmies de belles arts de Munic i Salzburg. L’any 1967 conegué el pintor Emilio Vedova de qui durant un temps fou ajudant; a la seua casa trobà Erwin Broner qui li descobrí Eivissa, on Pfnür, que conservà sempre el seu estudi a París, s’instal·là durant llargues temporades a partir de l’any 1968. Fou a la casa de Santa Gertrudis de Fruitera on creà la major part de la seua obra. A la pintura de Rainer Pfnür es troben diferents etapes, totes elles relacionades amb el signe i l’escriptura. S’inicià estimulat per l’obra dels expressionistes americans dels anys cinquanta (sobretot per Pollock i Kline), treballà amb signes molt propers a la cal·ligrafia que més endavant abocaren a intervencions de gruixuts traços negres, primer damunt fons de color i més endavant damunt imatges escollides (fotografies i collages trets de retalls de premsa), que parlen de la seua preocupació sociopolítica que l’interessà tota la vida. Durant els primers anys vuitanta la seua obra es caracteritzà per la repetició d’un mateix signe escrit, gairebé igual però mai no idèntic, que formant un teixit ocupava la totalitat de la tela. D’aquell moment contemplatiu i organitzat, passà a desenvolupar un treball en què els signes s’alliberen i els enèrgics traços de colors lluminosos esquiten i regalimen. Al mateix temps que l’obra apareix el que R. Pfnür anomenà “Protocol” en què, a petita escala i damunt paper, enregistra el gest que la pinzellada deixa al quadre. Al final de la dècada dels vuitanta, les pintures, ja més sòbries de color, formen polidíptics que van acompanyats d’un monocrom, com si buscàs un moment de pausada reflexió. A meitat dels anys noranta, Pfnür inicià la sèrie dels “Pictogrames” amb la creació d’un alfabet propi de 25 signes que poden llegir-se a la tela. Aquest alfabet li permeté treballar la pintura amb textos dels pensadors i poetes occidentals (Walter Benjamin o Federic Hölderlin) i orientals (Se Kito) que més li interessaven. Al treball de R. Pfnür cal remarcar, a més de la pintura pròpiament dita, dos altres aspectes importants com són l’obra gràfica i les instal·lacions. L’obra gràfica és una continuació inseparable de la seua producció artística, s’hi troben gravades sobre paper totes les diferents etapes del seu recorregut artístic i és tan nombrosa que està recopilada en un catàleg dedicat exclusivament a aquestes sèries. A més de l’interès de treballar en una tècnica diferent a la pintura, R. Pfnür, portat sempre per les seues inquietuds socials, va trobar en l’obra gràfica la manera d’apropar el seu treball a un públic més ampli. Va participar en nombroses convocatòries de la Biennal d’Eivissa, rebé l’any 1982 el 1r premi a Ibizagrafic ’82 i, posteriorment, el Premi Honorífic d’Ibizagrafic ’92. Dins les nombroses instal·lacions i performances de R. Pfnür, cal remarcar les més directament relacionades amb Eivissa: en primer lloc, la realitzada a les Jornades d’Art a Santa Gertrudis (1980), que consistí en una performance anomenada Ser davant de l’església del poble. L’any 1983 presentà, al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MACE) Espacio de intervención n¼ 4, una complexa instal·lació de diapositives que R. Pfnür havia transformat, dibuixant-hi o pintant-hi damunt. Les diapositives s’activaven amb les remors dels visitants, cosa que provocava una situació d’interrelació participativa entre l’espectador i l’obra i treia així el visitant de la seua tendència passiva. Ja l’any 1993, una altra vegada al MAC, presentà Fenicis ‘Ybshm, que constitueix el seu homenatge particular a Eivissa a través de la figura del déu Bes, en qui veia atributs i trets marcadament definitoris de la particular idiosincràsia pitiüsa. L’any 1997 fou exposada a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” la instal·lació Words. És una obra coincident amb l’etapa pictòrica dels “Pictogrames”, en què un alfabet de signes intenta conciliar la realitat significativa dels signes i l’aspecte purament formal o estètic, és a dir, la seua plasticitat. R. Pfnür va exposar per primera vegada el 1968 a Berna (Suïssa). Des de llavors va presentar els seus treballs a galeries, centres culturals i museus d’arreu de França, Alemanya, Àustria, Italià i Suècia. Exposà per primera vegada a Eivissa l’any 1989 a la galeria Ivan Spence i, posteriorment, exposà a la Sala de Cultura de “Sa Nostra”, al MACE i a la Galeria Van der Voort. L’any 1982 rebé el Premi Ciutat d’Eivissa. Artista amb una forta implicació social, va ser membre fundador de la Societat de Cultura Santa Gertrudis de Fruitera, creada per promoure tot tipus de propostes culturals i creatives al poble on va viure tants d’anys. [CVR]