a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Peuchmaurd, Jacques (Clichy, París 1923) LIT Novel·lista, periodista i productor de ràdio; és també autor de dos llibres ambientats a les Pitiüses. Després de llicenciar-se en geografia i història, va treballar durant deu anys (1946-56) com a periodista i productor de ràdio i a partir d’aquell últim any, ha estat el director literari de l’editorial parisina Éditions Robert Laffont. La seua segona novel·la, Le soleil de Palicorna (1964), es refereix en el seu títol a Formentera, ja que descriu que està a una hora de vaixell d’Eivissa i que no té electricitat ni aigua corrent; era, en efecte, la fi del món. El protagonista és un escriptor casat, Simon, que arriba a l’illa amb la seua amant Sandra per passar un mes de vacances, amb la intenció de dedicar algunes hores al seu últim projecte literari. La seua muller i els seus dos fills queden clarament absents d’aquesta història d’amor i de passió, el tema principal de la qual és la crisi que pateix l’home als quaranta, quan la seua amant, aparentment comprensiva, és tot el contrari. Aquesta obra, lligada a un viatge que realitzà a Formentera l’estiu de 1962, documenta una illa insòlita, abans de l’arribada del turisme massiu, que reflecteix fidelment la colònia dels bohemis que es reunien a “chez Vicente de San Lorenzo”, és a dir, la Fonda Pepe de Sant Ferran de ses Roques. El llibre és dedicat a Sioma i Bella Baram —Amos i Varda en el llibre—, dos artistes israelians que conegueren Peuchmaurd a París i el convidaren a viatjar a l’illa. Le soleil de Palicorna va guanyar el Prix des Libraires de 1965 i fou traduït al castellà com El sol de Palicorna (1966), abans de reeditar-se per a la Bibliothèque du Club de la Femme (1970), amb una entrevista il·lustrada amb fotografies en blanc i negre. La cinquena novel·la de Peuchmaurd, Soleil cassé (1973), és ambientada a París i Corbera, un petit port d’una illa que la il·lustració de la portada identifica sense el menor dubte amb Eivissa. Tracta d’un grup d’actors i de cineastes francesos que es reuneixen per rodar l’adaptació cinematogràfica d’un llibre titulat Le soleil de Palicorna. Les altres quatre novel·les de Peuchmaurd són Le plein été (1957/2003), La nuit allemande (1967, edició espanyola La noche alemana, 1969), Les vieilles blessures (1992) i Rentrées des classes (1997). La seua única obra de no-ficció és J’aime le cirque (1962). A començament dels anys vuitanta Peuchmaurd va fundar l’École de Brive, formada per autors residents als voltants de Brive-la Gaillarde, a Corrèze, i que edita Laffont. Aquesta escola ha anat creixent a mesura que la fira de llibres de Brive ha augmentat el seu èxit. [MPD]