a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Pérez-Cabrero Tur, Artur (Eivissa 1870 — 1916) SOC Fill d’Emilio Pérez-Cabrero y Felices, coronel d’infanteria, i de Carlota Tur i Planells. Va realitzar els seus primers estudis a Eivissa i després a Madrid i a Barcelona, on el seu pare havia estat destinat. Després de la mort d’aquest darrer, retornà a l’illa juntament amb la seua mare i la seua germana. La seua afecció periodística el va portar l’any 1890 a ser redactor dels setmanaris El Ibicenco (3a època) i Ibiza. Des de la fundació d’El Coco, el 6 de juliol del 1890 per Bartomeu de Roselló, formà part de la seua redacció i va ser-ne director del 26 d’octubre d’aquell mateix any fins al 8 de febrer de 1892. El 1893 va ser redactor d’El Coco de Ibiza i col·laborador assidu de Diario de Ibiza (1a època) de 1893 a 1896, així com també de La Bandera de Ibiza de 1895 a 1896. Voluntari de la Guerra de Cuba, va retornar a Eivissa el 1896 malalt. Una volta recuperat, sol·licità anar a Filipines, d’on va tornar l’any 1898 amb la salut molt malmesa. Pel valor demostrat, li foren imposades tres creus al mèrit militar amb distintiu vermell. Passada aquesta etapa militar, el 22 de setembre de 1898 va prendre possessió de la seua plaça com a oficial de l’Administració Dipositària d’Hisenda a Eivissa, càrrec que va exercir fins al dia 4 de juliol de 1899, ja que el dia 5 d’aquell mateix mes i any va prendre possessió del seu càrrec com a secretari de l’Ajuntament d’Eivissa, que va exercir fins a la seua mort. També va tornar a la pràctica del periodisme i va col·laborar entre 1899 i 1903 al diari El Correo de Ibiza i de 1902 a 1903 a El Porvenir. El 1911 va ser redactor del diari El Defensor i des d’aquell mateix any fins a la seua mort ho va ser d’El Resumen; col·laborà tanmateix amb el Diario de Ibiza durant les diferents èpoques en què va ser editat. Des del seu càrrec municipal va col·laborar activament en totes les iniciatives de progrés, com ara dotar la ciutat d’enllumenat, gestionar la finalització de les obres del port i la creació d’una línia marítima directa amb Barcelona. La seua ferma defensa de l’augment i la millora de les comunicacions d’Eivissa amb la península Ibèrica va ser premiada pel Ministeri de Marina amb la imposició de la creu del mèrit naval de segona classe. També va col·laborar activament en l’erecció del monument al general Joaquín Vara de Rey i l’obelisc que dedicava Eivissa als seus corsaris. Com a defensor de l’arqueologia eivissenca, cal assenyalar que gràcies a la seua iniciativa l’1 de setembre de 1903 es va fundar la Societat Arqueològica Ebusitana (SAE) de la qual fou subdirector fins a la seua mort. Tot d’una, com a responsable de les tasques d’investigació arqueològica, el 3 de setembre va començar les excavacions a la necròpolis del Puig des Molins, que foren els primers treballs arqueològics oficials portats a terme a Eivissa. Amb les primeres troballes, resultat d’aquelles excavacions, s’inicià la formació d’un incipient museu a la seu de la Societat, que es trobava al núm. 10 de la plaça de la Constitució de la ciutat. Mentrestant, s’habilitaren com a nova seu la sala de l’antiga Universitat i la Capella del Salvador, cedides per l’Ajuntament d’Eivissa en la sessió del dia 5 de setembre de 1903, les quals havien constituït les dependències de l’antiga Casa Consistorial fins que es traslladà al convent de Sant Domingo el 1838. Fou a la necròpolis del Puig des Molins on Pérez-Cabrero, com a director de les excavacions de la Societat Arqueològica, continuà les seues tasques els successius anys de 1904, 1905, 1906, 1907, 1909 i 1911. Però els treballs d’excavació, en què col·laborà activament el porter de l’incipient museu, Pere Marí “Cala”, no es limitaren el 1903 a la necròpolis de la ciutat, sinó que també es realitzaren excavacions a les de sa Barda i can Frare Verd , i als jaciments del puig de n’Alís, canal des Verro i cap des Salt, tots ells al poble de Sant Agustí des Vedrà. Igualment dirigí els treballs portats a terme a can Pis, Sant Rafel de sa Creu, el 1903 i el 1906. També el 1906, amb la seua direcció, la SAE va excavar al jaciment del Puig d’en Valls, a la necròpolis de ses Torres, a Talamanca, i a les tardoromanes de Sant Antoni i can Gabino (Formentera). De desembre de 1907 a gener de 1908 va dirigir les excavacions al santuari de l’Illa Plana i va participar, juntament amb Joan Roman Calbet, Carles Roman i Ferrer, A. Vives i Escudero i Pere Marí, en l’excavació del santuari des Culleram el mes de juliol de 1907. La publicació dels materials descoberts en aquestos jaciments fou la novetat més important de l’obra de Carles Roman Ferrer Antigüedades Ebusitanas, publicada el 1913. Amb data 7 de febrer de 1909 va ser nomenat conservador del Museu Arqueològic d’Eivissa, càrrec que compaginà amb el de secretari de l’Ajuntament fins a la seua mort. La ferma defensa del Museu com a president de la seua Junta del Patronat el va fer enfrontar-se i pledejar amb els hereus de la família de Joan Roman i Calbet mort l’any 1910, però la situació es va resoldre amistosament mitjançant la donació d’una part de la col·lecció arqueològica formada pel president de la SAE. Des del seu càrrec a l’Ajuntament, l’any 1913, tot i la bona amistat que tenien, es va oposar que Vives y Escudero, catedràtic de numismàtica de la Universitat de Madrid, realitzàs excavacions a l’antic camí a Sant Josep (més endavant Via Romana), a fi d’evitar, com ja havia succeït amb nombroses peces trobades a la necròpolis del Puig des Molins, que els materials recuperats a les seues excavacions sortissin de l’illa. El 1909 publicà a Barcelona Ibiza: Arte, agricultura, comercio, costumbres, historia, industria, topografía. Guía del Turista, la primera guia d’Eivissa en la qual reuneix una nombrosa i variada informació de l’illa, amb abundant il·lustració gràfica. A aquesta obra la seguiren Ibiza Arqueológica, La Necrópolis de Ebuso (1911) i la Historia del Museo Arqueológico de Ibiza i Un Museo en peligro (1911), totes elles publicades a Barcelona. Finalment, l’any 1913 publicà Arqueología Ebusitana i Ibiza arqueológica, també a Barcelona. Estava casat amb Dolors Adrover i Colom i tengueren quatre fills: Carlota, Fany, Emilio i Lolita. Morí a Eivissa el 13 de juliol de 1916, el mateix dia que complia 46 anys. Fou el primer que ordenà l’arxiu de la família Tur, el material del qual ja fou alabat per l’historiador Josep Clapés. [JFG]