a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Pere III el Cerimoniós (Balaguer 1319 — Barcelona 1387) HIST Rei d’Aragó, de València i de Sardenya i comte de Barcelona entre 1336 i 1387; a partir de 1343 ho fou de Mallorca, entre altres intitulacions. Era fill del rei Alfons el Benigne i de la seua primera esposa Teresa d’Entença. El llarg regnat d’aquest monarca s’inicià amb un colp definitiu a l’arrel de les disputes nascudes entre la corona aragonesa i el regne de Mallorca des que el testament de Jaume I donà independència política a aquest darrer conjunt de territoris. El 1343 Pere III desembarcà a la Mallorca de Jaume III amb el beneplàcit de la burgesia catalana i de gran part de la mallorquina. A Eivissa, presa Mallorca, cinc galeres portaren el legat reial, Jofre de Treballs, qui demanà la submissió de l’illa al rei d’Aragó i l’obtengué de boca de Bernat Tirany i Guillem Albert, jurats d’aquell any, i Ramon Clapers i Bernat Sacoma (de Cumba), síndics —segons l’historiador J. Binimelis, 1593. El nou lloctinent del governador general del regne de Mallorca o portaveu de general governador a Eivissa va ser Miquel Martínez d’Arbe , boteller del rei qui, arribat a l’illa amb deu cavallers per a la guarnició del castell, prengué possessió del seu càrrec el juliol del mateix 1343. Abans, el juny, el rei tranquil·litzà les possibles suspicàcies locals i confirmà les franqueses i els privilegis d’Eivissa. Seguí, dins el mateix any de 1343, tota una sèrie de reformes en resposta a les peticions de la Universitat eivissenca: creació d’un consell de sis prohomes per a la resolució de plets, prohibició de l’ús de l’ofici de procurador o advocat a l’illa i l’importantíssim privilegi de vitualles segons el qual els eivissencs, per a proveïment de l’illa, podien conduir al seu port i forçar la venda, a preu just, de la càrrega de queviures de qualsevol embarcació interceptada dins la zona d’influència marítima de les Pitiüses. La política exterior de Pere III ocasionà constants fretures en els cofres reials i això ocasionava, per aconseguir saldar deutes o diners comptants, que el rei signàs donacions i alienacions de patrimoni de reialenc; aquell any 1343 Pere III es comprometé, en reial privilegi, a no alienar el regne de Mallorca i mantenir-lo sempre vinculat al patrimoni reial. Per aclarir quin era exactament aquest patrimoni de reialenc, el rei havia manat una mica abans la confecció d’un capbreu dels béns i les rendes que li pertanyien, el qual, de moment, no s’ha localitzat referent a Eivissa. El 1346 una altra bateria de cartes reials continuava la regulació del, pel que es veu, problemàtic sistema judicial illenc: el rei manà que els veredictes de les causes civils fossin dictats ràpidament i no en llatí sinó en llengua romanç, en català; regulà així mateix les minutes dels notaris i els escrivans, manà que ningú no pogués actuar com a notari sense l’autorització reial, reiterà l’obligació de tenir en bon ús de combat els setze cavalls armats de l’illa, regulà l’ofici d’estimador de la sal i altres qüestions. Per damunt de les reformes empreses pel rei Pere, hi ha el fet de l’epidèmia de pesta negra que atacà Europa a partir (i especialment) de l’any 1348. A Mallorca es diu que moriren 15.000 persones i pel que fa a Eivissa un document del mateix Pere III, de 1349, al·ludeix a la mortaldat general i universal que havia causat despoblament a l’illa; novament, el 1354, s’escriu en un document “la gran mortalitat darrerament passada”, tanmateix difícil de quantificar, però que ocasionà l’abandó de l’illa de Formentera, probablement perquè quedaren establiments vacants a Eivissa de millor qualitat agrícola que els formenterers. Un altre fet important del regnat de Pere III el Cerimoniós, també anomenat el del Punyalet, fou que arran de la fi de la independència política del regne de Mallorca, Eivissa canvià, amb tot el regne, el seu posicionament en les guerres intermitents d’Aragó amb Gènova i, especialment, durant la guerra amb Castella. L’anomenada Guerra dels Dos Peres tengué un dels seus episodis en mars i terres eivissenques, trepitjades pel mateix Pere el Cruel, rei castellà. El regnat del Cerimoniós és narrat a la seua crònica (cròniques ), redactada per diverses mans amb la supervisió del mateix monarca. El fragment de més importància per a les Pitiüses és el referit a l’esmentat atac del rei de Castella esdevengut l’any 1359; és una narració que té el seu contrapunt a la corresponent crònica castellana, obra de Pero López de Ayala (Reyes de Castilla, Crónicas de los ). [AFA]