a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Peralta, vénda de GEO És una de les quatre grans véndes en què es divideix tradicionalment el poble de Sant Carles de Peralta, al terme municipal de Santa Eulària des Riu, juntament amb les d’Atzaró, Morna i es Figueral. Ocupa el sector sud-oriental del poble i limita al nord amb les véndes des Figueral i de Morna, a l’oest amb la d’Atzaró, al sud-oest amb la d’Arabí (del poble de Santa Eulària des Riu) i al sud-est i a l’est amb la mar. La vénda de Peralta era una antiga divisió del quartó de Santa Eulària i el seu territori, al qual s’afegí una part de la gran vénda d’Arabí, conformà la parròquia de Sant Carles, el s XVIII; a continuació se subdividí i el nom s’aplicà a una part de la parròquia, que justament inclou la part d’Arabí que s’hi incorporà. La seua extensió fa que en ocasions es considerin véndes independents àmplies comarques del seu territori, com es Canar, a la qual correspondrien totes les terres entre la carretera de Santa Eulària a Sant Carles, la carretera de Sant Carles a cala Llenya i la mar; o cala Mestella, que ocuparia les terres entre la carretera de cala Llenya i el límit amb la vénda des Figueral. Si es donàs per bona aquesta divisió, la vénda de Peralta quedaria reduïda a unes poques terres al nord i ponent de l’església parroquial, que correspondrien al que en alguns textos històrics es coneix com rotlo de Peralta. Amb tot, a l’anàlisi territorial que segueix es manté l’extensió tradicional de la vénda, si més no mentre l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu no prengui en consideració oficialment l’existència de les pròpies véndes i n’estableixi el seu territori. L’extensió total supera les 1.300 hectàrees. El relleu és especialment accidentat a l’extrem nord, encara que també es troben puigs aïllats al sector occidental, mentre que cap a la zona central i prop de la costa predominen les planures. Al nord es troba el massís de sa Talaia de Sant Carles, que arriba als 231 metres d’altitud; s’allarga de nord-oest a sud-est, on els pendents són més suaus i arriben pràcticament fins a la costa, a les proximitats de cala Mestella, on es forma una petita subplana anomenada sa plana d’en Pep de n’Andreu. Envoltant el nucli urbà de Sant Carles per l’est i el sud hi ha puigs de menor entitat, com el des Cap Gros (178 m) i el d’en Toni Andreu (155 m). Més cap al sud-est i un poc més aïllat s’aixeca el puig de s’Argentera (142 m). A l’est d’aquesta línia de cimerols les elevacions són molt més modestes: sa Cova Negra (101 m) o el puig de ses Pedres (54 m). Entre tots aquestos puigs s’estén una àmplia plana que va baixant suaument cap a la mar: el pla de s’Argentera. L’extrem sud de la vénda es correspon amb l’extrem oriental de la gran plana d’Arabí. La línia de costa, de nord a sud, s’inicia amb uns trams accidentats i de costa de cales. La punta d’en Miquel Toni és la partió aproximada amb la vénda des Figueral. A partir d’allí la costa és elevada, amb un penya-segat d’entre 10 i 30 metres d’altitud, enmig del qual es troba el petit caló Roig. Al sud d’aquest caló, els penyals comencen a baixar i en superar la punta de ses Esmoladores hi ha la profunda raconada de cala Mestella, al fons de la qual s’obren dues petites raconades més, el racó des Llaüts i cala Mestella pròpiament dita. En superar la cala, torna la costa de penyal, primer d’uns 10 metres d’altitud, al sector conegut com sa Ferrada, i després arriba a uns 40 metres, prop de la punta d’en Ribes, a partir de la qual torna a baixar. Arriba a continuació cala Llenya, àmpliament oberta cap al xaloc, on es forma una platja d’una bona extensió. Tanca cala Llenya pel sud la punta des Fonoll Marí, altra vegada amb penyals de més de 20 metres d’altitud que continuen per la punta Verda. Seguint cap al sud, la costa ja serà d’esglaó o costa baixa. Primer hi ha cala Nova, una àmplia platja oberta cap a l’est, al sud de la qual la separa de la platja des Canar un tram rocallós (ses Pedrisses i la punta de ses Calderes). Davant hi ha l’illa des Canar i els esculls de sa Galera i d’en Racó. Al sud de la platja des Canar la costa es va elevant pels sectors anomenats sa Carbonera, es Raig i sa punta de Perella, fins a l’extrem de la punta Arabí, que forma un petit penya-segat d’uns 20 metres d’altitud. Aquí la línia de costa comença a agafar la direcció est-oest i és cada vegada més baixa. Després des caló des Gat i cala Martina hi ha la platja de s’Argamassa, o sa Trenca, on es troba el límit amb la vénda d’Arabí. Davant punta Arabí, en un sector força perillós per a la navegació, es troben les anomenades illes de Santa Eulària (Grossa, Redona i en Caragoler) i diverses seques. Les dues torrenteres més importants són les que baixen des del massís de sa Talaia de Sant Carles, en direcció sud-est, fins a formar les dues cales més importants: el torrent Socarrat (o Secorrat) forma cala Mestella i el torrent des Coix forma cala Llenya. Ambdós només porten aigua en cas de plogudes persistents i abundants, tot i que formen un solc considerable en el territori. La resta d’aigües superficials va baixant pels camps i s’infiltra en la plana, tret de la zona més propera al nucli urbà de Sant Carles on els pendents segueixen la direcció sud-oest, cap al torrent de s’Argentera, ja fora de la vénda. Les aigües subterrànies són abundants en aquesta vénda i són aprofitades per un elevat nombre de captacions (pous, perforades) que estan començant a provocar problemes de sobreexplotació de l’aqüífer. També hi ha diverses fonts naturals, entre les quals destaquen la font de Peralta (al costat del nucli urbà de Sant Carles) i la font des Murtar (enmig del pla de s’Argentera). Les terres de les zones planes són especialment fèrtils, roges i fondes, d’al·luvió, mentre que a les parts més altes dels puigs les terres són més primes i calcàries. La vegetació natural, conformada per l’habitual combinació de brolla amb pinar, ja no es troba exclusivament a les parts més altes dels puigs, sinó que s’ha anat estenent per les planes així com s’han anat abandonant terres de cultiu; per això n’hi ha als voltants de cala Mestella, de cala Llenya i de cala Nova i en zones del pla de s’Argentera. Als torrents hi ha algunes espècies pròpies de llocs humits, com baladres i algun canyissar. La població de la vénda es repartia, tradicionalment, per tot el seu territori, en habitatges unifamiliars tradicionals. Però a partir del desenvolupament turístic s’ha produït una important densificació, en especial prop del centre urbà de Sant Carles i de la costa, i hi han aparegut importants nuclis urbans. El poble de Sant Carles ha començat a créixer amb habitatges per a residents; el nucli des Canar combina els residents amb els establiments hotelers i les segones residències i s’estén ja des de la zona de ses Pedrisses, prop de cala Nova, fins al costat de la punta Arabí i cap a l’interior, de manera que constitueix el nucli urbà més extens de tot el poble. En canvi, a la resta de zones urbanitzades costaners (La Joya —al sud de cala Llenya—, Cala Llenya, Can Jordi —pràcticament la continuació cap al nord de l’anterior— i Cala Mestella), hi predominen les segones residències i els establiments turístics. Les activitats terciàries es concentren a totes aquestes zones urbanitzades. En la majoria de casos es tracta d’activitats estacionals (restaurants, souvenirs...), encara que as Canar es concentra una major densitat d’activitat comercial i alguns establiments comercials romanen oberts tot l’any. Al centre de Sant Carles hi ha cada vegada més negocis que estan oberts tot l’any. Les activitats agrícoles, tot i que ocupen un percentatge molt petit de població, encara tenen una certa importància, ja que moltes hisendes mantenen la seua producció i fins i tot han augmentat les terres dedicades a regatge per tota la zona de la plana de s’Argentera. S’hi cultiven hortalisses, fruiters i farratges. En canvi, la superfície de secà (cereals amb arbres) ha disminuït i cada vegada es van abandonant més terres. La ramaderia hi és present només de forma complementària a l’agricultura. Cal esmentar que al vessant nord del puig de s’Argentera es troben les restes de les antigues mines de plom argentífer del mateix nom, per a les quals hi ha un projecte de rehabilitació d’espais per donar-los un ús turístic, que l’any 2006 encara no s’ha desenvolupat. La xarxa bàsica de comunicacions la formen diverses carreteres: les que arriben a Sant Carles i es Canar des de Santa Eulària; la que uneix aquestos dos nuclis i la que porta de Sant Carles a cala Llenya; en surt una densa xarxa de camins (alguns d’ells asfaltats) que arriben a qualsevol racó del territori, en especial per la zona de costa. El massís de sa Talaia de Sant Carles està classificat com a Àrea Natural d’Especial Interès, mentre que la resta del territori és sòl rústic, a excepció dels nuclis urbans de Sant Carles, es Canar, la urbanització La Joya i cala Llenya. Cal destacar, com a element patrimonial, l’aqüeducte romà de s’Argamassa, just al límit entre aquesta vénda i la d’Arabí. [JPS]