a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Penjats, illa i far des GEO/NÀUT Illot situat as Freus, entre Eivissa i Formentera que, juntament amb els de s’Espalmador , des Porcs (o d’en Pou) a llevant, en Caragoler Gros i en Caragoler Petit a ponent, forma part de la cadena d’enllaç entre les dues illes majors formant així els dos passos principals, es Freu Gros i es Freu Petit. És el segon en extensió després del de s’Espalmador i al llarg de la història a les seues costes s’han produït multitud de naufragis. També serví d’escenari d’un conte de Joan Villangómez Llobet aparegut al suplement Isla del Diario de Ibiza el 1953, en què recreà literàriament la visió de set penjats arrenglerats que contrastaven amb l’aparença plana i avorrida de l’illa. Tot i que el seu nom és suficientment suggerent, no se sap per quina raó ni des de quan aquest illot du el nom des Penjats. Per la seua situació geogràfica clau en el pas entre les dues illes i per marcar la ruta més directa cap a la Península, va merèixer la construcció d’un far, el primer aixecat a les Pitiüses, el qual juntament amb el de l’illa des Porcs o d’en Pou han marcat l’únic pas navegable. Per reial ordre de 22 d’abril de 1853 s’aprovà el projecte per a la construcció d’aquest senyal lluminós, redactat per l’enginyer Antonio López, que dirigia la reforma del moll d’Eivissa. El projecte consistia en la construcció d’un far a la punta de l’illa més propera a la de l’illa de s’Espalmador per tal d’assenyalar el pas navegable entre les dues illes, o sigui el Freu Gros (Freus, es ), per distingir-lo dels altres freus només navegables per a embarcacions petites. Les obres començaren el 15 de març de 1854, acabaren el 31 de juliol de 1855 i varen ser dirigides pels enginyers Miguel Herrero i Emili Pou . L’obra consistia en una torre troncocònica integrada al centre d’un edifici del qual sobresortia per la seua façana posterior i conformava dos habitatges, un per a la família del torrer principal i l’altre, per a la de l’auxiliar. Aquest primer edifici va ser ampliat el 1857 amb la construcció de dues ales afegides a la part posterior, una per al magatzem i l’altra per a la casa de l’enginyer. La torre, de 22,7 m d’altura sobre el nivell de la mar, va ser dotada primer amb un aparell lluminós de sisè ordre visible a 10 milles que funcionava amb un cremador d’oli d’oliva que produïa una llum fixa blanca, encara que ben aviat es va considerar d’abast insuficient i ja el 1861 es va canviar per un altre de quart ordre visible des de 15 milles. El canvi d’ordre va comportar el recreixement de la torre fins a quedar a 27,14 m sobre el nivell de la mar. Després d’alguns canvis de l’aparell lluminós per un de parafina i més tard un altre de petroli vaporitzat, l’any 1917 se li va canviar l’aparença d’una llum fixa per un grup d’una i dues ocultacions, aconseguides amb un aparell giratori de pantalles sobre un flotador de mercuri. La llàntia també ha sofert diverses modificacions: la de petroli vaporitzat la va substituir una de gasolina el 1920, una de gas acetilè el 1922 i el 1929 es va automatitzar el sistema, la qual cosa va fer possible que el far fos atès per un tècnic resident a Eivissa i que els dos habitatges fossin abandonats després de 66 anys d’estades ininterrompudes. El 1970 se li varen canviar l’aparell òptic i el fanal, i la torre es va pintar amb dues franges negres com a senyal de dia. El 2006 l’aparença és d’un grup d’una i dues ocultacions en un període de 14 segons amb un abast de 12 milles. De l’ampli anecdotari i relació de naufragis recollit sobre aquest far i les famílies que l’habitaren al llarg dels anys, s’ha de destacar la intervenció dels dos farers en la tasca de salvament del vapor Flaminian la nit de l’11 de febrer de 1881, els quals varen ser víctimes de les males condicions meteorològiques i varen desaparèixer mentre intentaven ajudar la tripulació del vaixell embarrancat a l’illa. El 1913 el vapor Nautic va quedar embarrancat sobre l’illa en Caragoler Gros. També l’1 de maig de 1926 el llaüt pescador Vicenta, de matrícula d’Eivissa, naufragà prop de l’illa i gràcies a l’ajuda dels torrers la tripulació es va poder salvar. Les autoritats eivissenques varen decidir fer-los un homenatge per l’heroic comportament i els va ser ofert un dinar a l’illa Plana organitzat pel Club Nàutic d’Eivissa, la societat “La Marineria”, el Pòsit de Pescadors i el Casino d’Eivissa on, després de dinar, es varen pronunciar alguns discursos per part de l’exdiputat Carles Roman i el mestre Antoni Albert. Els nombrosos assistents varen ser traslladats amb el vapor Salinas, el falutx San José i algunes embarcacions menors. A la nit, els farers i les seues famílies varen ser rebuts al Casino d’Eivissa mentre la Banda Municipal de Música, situada dalt el moll, els va obsequiar amb un concert. Després de sopar a la Fonda de la Marina, invitats per la comissió organitzadora, varen assistir a la funció del teatre Pereira on el públic els va fer objecte d’una sentida manifestació de simpatia. Al poc temps, la societat de Salvament de Nàufrags concedí la medalla de Beneficència als farers; aquesta distinció els va ser lliurada a l’illa des Penjats per una comissió que encapçalava una excursió de nombrosos ciutadans el 22 de maig de 1927 en el curs d’un nou banquet en el seu honor i d’altres parlaments pronunciats a les postres. La medalla va ser rebuda per Santiago Azcarreta, un dels dos farers que havien intervengut en el salvament, perquè l’altre, Celedonio Mendía, que ja havia marxat, la va rebre a la localitat d’Algorta, al País Basc, imposada per l’alcalde de Guetxo, acte en el qual el poeta Julio Fernández Varó va recitar un poema compost especialment per a aquella ocasió. Finalment, el Rolón Sur, de la naviliera Baleària, hi va embarrancar el 28 de febrer de 2004 i va ser reflotat el 25 de març següent. [PVG]