a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Peix, estany des TOPON Nom que rep l’estany occidental i menor de Formentera. Està situat, com el Pudent, al quadrant NW de l’illa, a ponent de l’altre i a mestral del nucli urbà de Sant Francesc. Ocupa una superfície d’aproximadament 1 km quadrat i té una profunditat màxima de 4 m. Es comunica amb el mar a través d’un pas natural conegut com sa Boca , d’uns 50 m d’amplada. La renovació de les aigües i la salinitat molt semblant a la del mar expliquen que aquesta llacuna hagi estat històricament aprofitada per a activitats de pesca. Fins i tot, certes condicions biològiques excepcionals hi han permès la proliferació d’espècies que no es troben en altres indrets de l’illa. Aquesta riquesa en biodiversitat marina constitueix el rerefons de la denominació de l’estany. En el document d’infeudació de Berenguer Renart s’indica que només ell i els seus podrien pescar-hi, mentre que la resta de pobladors de l’illa havien de pescar a la mar oberta. De fet, a final del s XX encara s’usava la denominació mar Gran per referir-se a la mar oberta. Documents cartogràfics dels segles XVI, XVII i XVIII aporten més testimonis d’aquesta denominació, també castellanitzada en formes com estany “de Pescados” (1556) o “del Pez” (1851). Solament el mapa atribuït a Coulier de Franqueur (primera meitat del s XVII) anomena a l’estany des Peix estany “Menor” de Formentera, al costat de l’estany dels Flamencs . En el procés de repoblament de l’illa de Formentera, apareixen hisendes que llinden amb l’estany, l’interior i la riba del qual ha estat tradicionalment emprat per activitats de fondeig, pesca, extracció d’argeles i arenes, recol·lecció de jonc, pastures i tasques com neteja i amarat de bótes de vi, assaonat de fustes i neteja i reblaniment de fibres naturals com llana, pita, llinc, etc. Una artificiosa figura legal creada el s XIX per l’Estat per fer desamortitzable i vendible l’estany des Peix fou considerar-lo com a finca rústica inundada per les aigües de la mar. Arran d’això, l’estany passà a mans privades fins que, havent entrat Formentera en una economia de mercat de base turística, es veié amenaçat per projectes d’urbanitzacions i ports esportius, els quals generaren intensos corrents d’oposició popular que culminaren en la massiva manifestació de 1983. L’ús públic de l’estany, en entredit des de l’irregular procés de privatització, havia motivat ja el 1932 la mobilització popular i la concentració d’una trentena d’embarcacions, en protesta per la intenció dels “propietaris” de tancar la boca de l’estany. A banda de les activitats esportives, l’estany des Peix fou, a final del s XX i en el trencall amb el XXI, l’escenari d’intents de conreu d’espècies piscícoles i d’organismes diversos amb destinació a la indústria farmacèutica. L’estany des Peix i la finca adjacent de can Marroig recuperaren la condició d’espais públics la segona meitat dels anys noranta del s XX. La toponímia del perímetre de l’estany des Peix reflecteix la interacció humana amb aquest entorn: sa Jonquereta, la séquia de ses Bassetes, el mollet d’en Gerra, es Estanyets , el mur i el pou d’en Guillemet , sa Platgeta , es Pujolet, sa Planeta, es mur d’en Joan Blai, es Salobres, sa Colònia o es Campament , la punta de sa Donzella ... [VFM]