a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Patronat Municipal de Música d’Eivissa MÚS Organisme autònom de serveis de l’Ajuntament d’Eivissa per fomentar el desenvolupament d’activitats musicals a la ciutat d’Eivissa i també l’ensenyança i la pràctica de la música a infants i aficionats adults i la promoció de la música entre la població. Per a aquestos objectius, el Patronat té una escola i agrupacions musicals pròpies. L’òrgan rector del patronat està integrat per l’Ajuntament d’Eivissa, el Consell Insular d’Eivissa i Formentera, la Direcció Insular d’Educació i entitats musicals del municipi d’Eivissa. Aquest patronat fou una iniciativa de l’Associació Pro Música de les Pitiüses i de membres de la banda municipal de música que, a final de 1980, es reuniren amb l’alcalde Joan Prats Bonet i la Comissió de Cultura de l’Ajuntament d’Eivissa per estudiar la problemàtica musical que hi havia en aquell temps al municipi, després de la jubilació de l’únic director funcionari de l’escola i la banda municipal de música, Victorí Planells Roig. D’aquelles reunions va sortir l’encàrrec a l’Associació Pro Música de les Pitiüses de la redacció d’un esborrany d’estatut per a la creació d’un patronat o fundació d’una escola de música i dansa d’Eivissa. El 1981 l’Ajuntament d’Eivissa va cobrir la plaça de funcionari director de l’escola i de la banda, càrrec que va recaure en Rafael Martínez Castillo. A partir d’aquell moment, l’Associació Pro Música de les Pitiüses, que havia gestionat l’escola municipal de música a la jubilació de l’anterior director, deixà de col·laborar amb aquesta escola per discrepàncies tècniques i ideològiques amb el nou director. A causa del fracàs de la gestió de Martínez Castillo al front de la música pública del municipi d’Eivissa, la banda de música es dissolgué als pocs mesos i l’escola de música quedà buida d’alumnes. Aquell mateix any, l’Associació Pro Música de les Pitiüses es va veure en la necessitat d’obrir una escola de música privada per atendre els infants de la ciutat d’Eivissa, que va mantenir amb el seu propi suport econòmic i ajudes privades. Durant el mandat de l’alcalde Adolf Villalonga Fajarnés, després d’intenses i llargues negociacions de Pro Música amb membres de l’Ajuntament d’Eivissa, aquest darrer aprovà, el mes de desembre de 1986, la creació del Patronat Municipal de Música i els estatuts que l’havien de regir. El 1987 tornà haver-hi eleccions municipals i el Consistori va ser presidit per l’alcalde Enric Mayans Tur. El 5 de novembre de 1987 es va constituir la Junta Rectora que havia de regir el patronat, on fou present l’Associació Pro Música de les Pitiüses en representació de les entitats musicals. A principi de 1988, el patronat aprovà la primera plantilla de personal, on hi havia places de director, ajudants, personal d’administració i músics per a la futura escola i banda. A principi de 1989, a iniciativa del regidor de Cultura, Felip Cirer Costa, es va demanar la col·laboració de l’Associació Pro Música de les Pitiüses per posar en marxa els serveis del patronat i la seua escola de música, la qual cosa va ser possible a partir del mes de març d’aquell mateix any, després d’aconseguir la cessió dels baixos de l’avinguda d’Espanya, 17 i la seua rehabilitació. Així, l’entitat musical dissolgué la seua escola privada i traslladà els seus nombrosos alumnes i els membres de la seua orquestra juvenil a la nova escola pública. En aquell petit local d’una única sala s’iniciaren, el mes de març de 1989, les classes de llenguatge musical, d’instruments i de folklore de la nova escola municipal. El mes de juliol de 1989, es va constituir un nou consistori, presidit per l’alcalde Enric Fajarnés Ribas, després d’una moció de censura contra l’anterior alcalde, i es va constituir una nova junta rectora. A partir d’aquell moment, la presidenta efectiva del patronat fou Maria Jiménez Corral, regidora de Cultura i vicepresidenta del patronat. El 1990 el patronat proposà a l’Ajuntament d’Eivissa la designació de diversos carrers del municipi d’Eivissa amb noms de músics eivissencs. També aquell any, s’inicià un cicle de concerts clàssics al claustre de l’Ajuntament d’Eivissa, donant un ús cultural a aquell indret. L’agost de 1990, el patronat aprovà el nomenament de Manuel Ramon Mas com a director del patronat i l’Associació Pro Música de les Pitiüses deixà de dirigir-lo. Manuel Ramon va tenir com missió prioritària la recuperació de la banda de música que havia desaparegut en temps de Martínez Castillo. De les negociacions amb antics músics de la banda desapareguda i la bona disposició dels integrants de l’Orquestra Juvenil de Pro Música, es va fer viable la recuperació de la banda i s’iniciaren els assaigs; pocs mesos després, el dia 29 de desembre de 1990, la nova banda de música va fer el seu primer concert a la sala de festes del Casino d’Eivissa, amb la qual cosa s’iniciava el seu cicle de concerts anuals. Amb el nomenament de Manuel Ramon Mas, el funcionament del patronat quedava normalitzat i es varen anar creant totes les condicions i millores necessàries per poder complir amb la finalitat per a la qual s’havia creat aquest organisme públic. El 1991 s’incorporà a la Junta Rectora del patronat la nova regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Eivissa, Josepa Costa Costa, com a vicepresidenta. Aquell mateix any, el Consell Insular d’Eivissa i Formentera firmà un conveni amb el patronat perquè la banda de música fes concerts pels altres indrets de les illes Pitiüses, la qual cosa s’ha mantengut al llarg del temps. Durant el curs 1992, les classes de folklore del patronat incorporaren classes de caramelles, amb la qual cosa es va recuperar aquesta tradició musicovocal tradicional que estava en vies de desaparició. El 1993 s’aprovà que la banda del patronat s’anomenàs Banda Ciutat d’Eivissa, nom que s’utilitza des de llavors ençà. El 1994 el patronat acordà la creació del Cor Ciutat d’Eivissa amb la finalitat de promoure el cant coral d’aficionats entre la població. El maig de 1995, s’inaugurà el nou centre cultural Can Ventosa, per la qual cosa l’Associació Pro Música de les Pitiüses va cedir gratuïtament el seu piano de coa al patronat per a concerts públics. A partir del curs 1995-96, la seu del patronat s’establí a Can Ventosa, amb la qual cosa millorà notablement els serveis que oferia a la població perquè hi havia nombroses aules i espais per a estudi i concerts, local on segueix realitzant les seues activitats. Des del curs 1995-96 fins al curs 2000-2001, l’escola del patronat es vinculà amb el Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona: venien tots els anys professors d’aquell conservatori a examinar alumnes de l’escola del patronat i alumnes externs. El 1998, el patronat s’adherí al Consell General de la Música-Comitè Espanyol CIM del Consell Internacional de la Música de la Unesco, del qual és membre des de llavors ençà. El 1999 es constituí la nova junta del patronat després de les eleccions locals, que fou presidida per Xico Tarrés Marí i, com a vicepresidenta, la regidora de Cultura, Lurdes Costa Torres. El 2000 es demanà el reconeixement de l’escola de música per part del Govern de les Illes Balears, petició que s’aconseguí l’octubre de 2001. A partir del curs 2000-2001, l’escola deixà d’impartir classes de folklore per la poca assistència d’alumnes a aquesta matèria. El mes de juny de 2002, a proposta del seu director Manuel Ramon Mas, el patronat va crear l’Orquestra Simfònica Ciutat d’Eivissa , integrada per professionals i estudiants d’Eivissa, per promoure la música simfònica i perquè els músics i estudiants tenguessin un mitjà més per fer música. Aquesta nova agrupació musical va fer el seu primer concert el dia 22 de desembre de 2002 al centre cultural Can Ventosa. Tenia quatre directors invitats, Manuel Ramon Mas, Raymond Andres, George Verwilt i Adolf Villalonga Juan i el seu regidor era Joan Antoni Torres Planells. Des de llavors ençà, aquesta agrupació ofereix quatre concerts anuals. L’any 2004 el patronat mantenia els següents serveis: l’escola de música amb disset professors, on s’impartia ensenyament de llenguatge musical i tota mena d’instruments musicals de vent, percussió, corda, piano i cant a uns 150 alumnes; una agrupació de vent, una agrupació de corda i cors infantil i juvenil per a la pràctica dels estudiants; la Banda de Música Ciutat d’Eivissa, integrada per uns 60 músics, que han actuat a diversos indrets de les illes d’Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca; el Cor Ciutat d’Eivissa està integrat per uns 50 cantants i ha actuat a diversos indrets d’Eivissa, Formentera, Mallorca, Catalunya i Castella-Lleó, i l’Orquestra Simfònica Ciutat d’Eivissa, integrada per més de 40 músics. [JaTP]