a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Passeig Marítim GEO Denominació amb la qual es coneix l’espai urbanitzat de la ciutat d’Eivissa que cobreix la riba nord de la badia i el port d’Eivissa. A més, el nom fa referència a l’espai que hi ha entre l’avinguda de Joan Carles I i la zona portuària immediata. La barriada del Passeig Marítim és alhora una de les zones turístiques d’Eivissa. Com a barri, és un dels més extensos de la ciutat i un dels que presenta una menor densitat d’edificis i d’activitats econòmiques. Els seus límits es troben, a l’W, a l’avinguda de la Pau i la seua unió amb l’avinguda de Santa Eulària i la carretera Eivissa-Portinatx; al N, amb el polígon industrial proper a la carretera de Sant Joan, l’espai agrari i sense desenvolupar que correspon a l’horta de Jesús i les finques de sa Torre Blanca i de ca na Tona; a l’E, amb el prat de ses Monges, o feixes de Talamanca, el barri de Talamanca, l’Illa Grossa i Marina Botafoc; finalment, al S, amb la zona nord del port d’Eivissa, que conté el que es coneix com a moll dels roll-ons, la dàrsena esportiva i el port esportiu d’Eivissa Nova. Quant al medi físic dels terrenys del barri, bona part són terres d’al·luvió i llims provinents dels desguassos dels torrents i les sèquies del pla de Vila que desembocaven a la riba nord de la badia d’Eivissa. Aquestos materials es dipositaren sobre una zona de marès dunar quaternari. L’altura és pràcticament la del nivell de la mar. Quant a la hidrologia, hi desguassen el torrent de ses Dones (canalitzat i cobert), el torrent Fondo (canalitzat) i la sèquia Llavanera, tot i que el seu tram final ha estat desviat i formigonat per evitar perills. La majoria de l’espai que ocupa el barri són terrenys guanyats a la mar els anys setanta del s XX, quan s’inicià l’ambiciós projecte d’urbanització de la riba nord del port eivissenc, dissenyat la dècada anterior. Bona part d’aquest espai dessecat eren els terrenys inclosos als espais coneguts com es Prat (o es prat de Dins, és a dir, tota la terra emergida entre el prat de Vila i el prat de ses Monges, de 10 ha d’extensió), la Barra (el seu front marítim) i dalt la Barra o ses Solseres. Hi havia diverses raons per dessecar aquell espai: una era l’obtenció d’un major mirall d’aigua aprofitable per a operacions portuàries, atès que l’escassa profunditat de la zona de la Barra la impossibilitaven per a usos portuaris; així, el dragatge de l’àrea i la posterior ocupació amb molls feien possible l’ampliació de l’espai portuari d’Eivissa. Una altra raó era la d’ubicar-hi part de la futura expansió de la trama urbana vilera, amb l’esperança que es creàs una zona residencial extensiva immediata al futur passeig Marítim, amb bones vistes i prop de la ciutat i, alhora, de les seues vies d’accés i sortida. El projecte comportava l’aparició de nous espais per ser urbanitzats i la qualificació urbanística de part de l’espai agrari que hi havia. La seua tramitació va ser portada a terme per l’Ajuntament d’Eivissa i el Govern central i va haver de superar diversos entrebancs. El novembre de 1963, el Consell de Ministres aprovava el canvi de delimitació dels termes municipals d’Eivissa i Santa Eulària des Riu, pel qual el nord de la badia i Talamanca passaven del segon al primer (l’actual rotonda on conflueixen les avingudes del Vuit d’Agost, de Joan Carles I i de Santa Eulària era el límit del municipi d’Eivissa). Aquesta decisió de Madrid era la llum verda per a l’operació de guany de terreny a la mar i la construcció de ports esportius i el passeig Marítim. El 3 d’octubre de 1964 el Ministeri d’Obres Públiques donà el vistiplau al projecte. El mateix any, el 19 de novembre, l’Ajuntament d’Eivissa iniciava la licitació de les obres de reforma de la riba nord de la badia, amb una quantia de més de 76 milions de pessetes. Així, s’acabava amb bona part del prat de Dins, la Barra i la seua biodiversitat i es posava en perill l’àrea del prat de ses Monges. El 20 d’abril de 1965, l’Ajuntament d’Eivissa adjudicà les obres a l’empresa Constructora Iberoamericana. Les obres duraren anys i significaren el canvi més pregó patit històricament per la badia d’Eivissa. Respecte dels terrenys secs ocupats per l’extensió urbanística cal destacar els espais immediats a la carretera de Sant Joan, antic camí de s’Empedrat. Més endavant, els anys vuitanta, l’expansió urbanística es traslladà al marge septentrional de l’avinguda del Vuit d’Agost, és a dir, ocupà les antigues finques de l’hort de s’Empedrat, l’hort de sa Fruita i ca na Tona. Així i tot, el màxim desenvolupament del barri es va viure a partir dels anys vuitanta. Les dècades dels vuitanta i noranta s’hi construïren la majoria d’edificacions que el conformen. L’any 2006 s’està edificant als dos únics solars de primera línia que quedaven lliures. En segona línia, s’estan executant tots els solars sense desenvolupar, excepte un que és usat per a aparcament de camions i tràilers. En tercera línia, hi ha dos immobles en construcció, el mateix any. La població establerta al Passeig Marítim és de 297 persones, segons el Padró Municipal d’Habitants d’Eivissa, l’1 d’octubre de 2006; 168 són hòmens i 129 dones. Aquesta població representa un 0,70% del total del municipi (42.797 segons el Padró d’Habitants de l’1 de gener de 2005). L’extensió del barri és de 0,9 km2. La densitat de població és de 330 hab/km2. Quant a les funcions que es localitzen al barri del Passeig Marítim, la principal és la residencial, present amb grans immobles plurifamiliars, de cinc plantes més planta baixa, alguns dels quals es varen projectar com a luxosos; les panoràmiques sobre el nucli històric i la proximitat a les instal·lacions portuàries esportives hi fan molt atractiva la residència; també hom hi troba edificacions d’apartaments residencials però que tenen un ús d’allotjament turístic no reglat durant la temporada d’estiu. Bona part dels immobles residencials presents compten amb la seua pròpia àrea enjardinada. Les activitats comercials hi tenen una escassa presència, basada en una farmàcia, una caixa d’estalvis, cinc immobiliàries, quatre assessories, quatre constructores, un despatx d’enginyeria, un operador turístic i agència de viatges, un despatx d’advocats i administrador de finques, quatre despatxos d’arquitectura, una perruqueria, dos supermercats, un centre de solàrium i estètica, un centre de massatges, un punt de venda d’articles de pesca, tres assessories nauticojurídiques, dues agències de viatges, una carnisseria-xarcuteria, un punt de serveis d’electricitat, dues botigues de roba, un lloguer d’embarcacions nàutiques, una botiga d’art, dos punts d’assistència d’electrònica naval, tres oficines de venda de promotores al solar dels edificis que s’hi estan construint, un punt d’assistència per a pneumàtics, una bugaderia i una tapisseria. Una de les funcions més destacades del barri del Passeig Marítim és la de l’oci i el joc, centrada en l’existència d’un casino, dues discoteques, cinc bars nocturns, vuit restaurants, una cafeteria, un bar de cites i una gelateria. El Casino d’Eivissa, un projecte en el qual varen participar iniciativa privada i l’Ajuntament d’Eivissa, propietari del solar, s’inaugurà el maig de 1979. L’any 2006 està esbucat i s’està reconstruint en el mateix solar en un immoble que també ha d’oferir un hotel de cinc estrelles. L’oci també hi és present gràcies a la gran superfície destinada a zones verdes i de passeig; algunes d’aquestes àrees es troben específicament delimitades amb indicadors i instal·lacions per a la pràctica esportiva. Quant a la funció turística, l’àrea té un recurs molt important a l’àmbit insular en la concentració dels establiments anteriorment citats, la qual cosa fa que s’hi reuneixin moltes persones durant la nit. L’oferta d’establiments (un establiment el 2006) i de llits turístics (104) és reduïda, tot i que ja s’ha mencionat l’existència d’oferta d’allotjament residencial. A més, s’ha de tenir en compte que una de les Rutes des Falcó (rutes senderístiques ofertes pel Consell) recorre bona part del barri. La funció portuària és present al Passeig Marítim. L’espai més occidental de la riba nord del port està gestionat directament per l’Autoritat Portuària de les Balears i es destina a operacions de càrrega i descàrrega rodades, a l’estada de vaixells que transporten grans plataformes de mercaderies i als proveïdors de combustibles (aquesta funció ha de passar a ser operada al dic des Botafoc, en breu). Li segueix la dàrsena esportiva. Les parts central i oriental de la riba nord són dues concessions de domini portuari que conformen dos ports esportius. El primer, Eivissa Nova (oficialment anomenat Puerto Deportivo Ibiza Nueva), va ser projectat el 1973, se n’inicià la construcció tot d’una i finalitzà el 1977; conté fins a cinc molls i 536 amarradors. El segon, Marina Botafoc, va ser projectat l’any 1984, se n’inicià la construcció de seguida i finalitzà el 1986; també compta amb cinc molls. Ambdós ports esportius tenen la seua pròpia oferta: atracadors de diversa magnitud, oficines, botigues, bars, restaurants i espais comuns com aparcaments. La funció sanitària hi serà present si l’any 2007 s’inaugura, com està previst, el Centre de Salut Vila, del Govern de les Illes Balears, en un solar del barri. La funció administrativa hi és present de formes diverses. Primerament, per l’establiment de l’anomenada Casa del Mar, que inclou les dependències de l’Institut Social de la Marina, el Club de Jubilats de la Mar, Medicina Marítima i Estrangeria. Des de final del s XX, la Direcció Insular de l’Administració General de l’Estat a Eivissa i Formentera ocupa una part de l’espai d’aquest immoble. Quant a equipaments i infraestructures, la zona del Passeig Marítim compta amb papereres, sis cabines telefòniques, cinc parades d’autobús, dues parades de taxi, un bany públic, un lloc per a l’estacionament de bicicletes, dues àrees de jocs infantils, uns indicadors per fer una ruta d’exercicis físics, enllumenat públic, contenidors de residus urbans i de reciclatge, bancs públics, zones de jardins públics, bústies, retolació de carrers, semàfors i molts d’elements publicitaris (tanques, opis i banderoles). Respecte a la qualificació urbanística dels terrenys que ocupa el barri del Passeig Marítim, el Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) de 1987, vigent el 2006, el considera com a zona urbana i l’identifica com a polígon 16. La darrera versió normativa urbanística de la ciutat d’Eivissa, la revisió del PGOU de setembre de 2005 (aprovada inicialment per l’Ajuntament d’Eivissa, que encara no ha entrat en vigor l’any 2006), atorga al Passeig Marítim la qualificació de sòl urbà. Per a l’espai en qüestió preveu una reordenació de les activitats portuàries i, consegüentment, el trasllat d’Eivissa Nova al moll de la riba sud i del moll de mercaderies al de passatgers, entre altres actuacions. El Passeig Marítim és una de les subzones turístiques de la ciutat d’Eivissa que delimita el Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística (POOT) d’Eivissa i Formentera (Govern Balear, 1997). Pertany a la mateixa subzona que el nucli històric. El sistema viari del barri destaca per la seua linealitat paral·lela. Les dues principals vies rodades discorren d’oest a est, paral·lelament a l’espai portuari i de forma paral·lela entre elles: les avingudes de Joan Carles I i del Vuit d’Agost. Entre elles es dibuixen molt poques vies transversals, algunes de les quals tenen el seu paviment en mal estat. El 2006, l’avinguda del Vuit d’Agost és objecte d’una remodelació. Respecte del patrimoni existent, hom pot destacar la presència dels immobles de sa Conserva, de cas Manco i de s’Armeria, tots tres als peus de l’avinguda del 8 d’Agost. Hom pot destacar també el patrimoni perdut amb la urbanització gradual dels terrenys inclosos a la delimitació del barri, a partir de 1965. Al sector occidental del barri han desaparegut diverses feixes i els corresponents portals (d’en Vidal, de na Piquenya, de na Barrinola, d’en Saleta, de n’Abel, d’en Miquelitos) o espais com es prat Estret i s’assecador des Albercocs. Al sector nord o central, han desaparegut les cases Vermella i des Timons; les finques de s’Empedrat, des cap de s’Empedrat, l’hort d’en Sorà o des cap de s’Empedrat, el camí del mateix nom, la casa i la sénia de la finca de l’hort de sa Fruita, els aiguamolls de ses Solseres i, parcialment, el camí del Prat de ses Monges o camí Vell de Talamanca. Finalment, al sector oriental ja no existeixen les sèquies Grossa i de ses Anguiles ni tampoc els espais del racó de ses Xalanes, el racó de s’Alga, s’Amarador i ses Barbades. L’Ajuntament d’Eivissa reconeix al Passeig Marítim la seua condició de barri i disposa d’una regidoria de barri. Hi estan radicades l’Associació de Vesins de l’avinguda del Vuit d’Agost, presidida el 2006 per Francisco López Badía, i l’Associació de Propietaris del Passeig Marítim, de la qual és president Josep Ferrer Llaneras. [MCL]