a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Pascual Martínez, Jaume (Bilbao 1907 — Buenos Aires 1972) SOC Enginyer químic. La família va traslladar-se a Eivissa als pocs dies del seu naixement. Era fill de Josep Pascual Riquer i Francisca Martínez Merino i besnét del corsari Antoni Riquer Arabí . Son pare fou contractat el 1915 per treballar en una planta elèctrica de Veracruz, circumstància que els va permetre conèixer el convuls Mèxic revolucionari de Pancho Villa i Emiliano Zapata. Els Pascual tornaren el 1917 i el petit Jaume romangué a l’illa fins al començament dels seus estudis d’enginyeria química a la Facultat de Ciències de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc (França). El jove universitari va encarregar-se de popularitzar a Eivissa el xarleston, aleshores el ball de moda a tot Europa, aprofitant les vacances estiuenques. Quant a la seua escassa activitat política a les Pitiüses, és sabut que aquest liberal moderat va integrar el primer comitè republicà eivissenc, de tendències lerrouxista i socialista, constituït el 1930, del qual també formaren part el professor Ramon Medina Tur i el mestre d’obres Joan Gómez Ripoll “Campos”, entre d’altres membres d’Aliança Republicana , esmicolada durant la segona meitat de 1931. En acabar el servei militar, va fixar la residència a Barcelona, on va treballar a la filial d’una empresa alemanya. El 1935, transcorreguts a penes dos mesos del seu matrimoni amb Dolores Sánchez, fou destinat a Ludwigshafen, on prengué contacte amb la dura realitat del règim nazi. La parella va regressar aquell mateix any perquè la dona estava embarassada. A la ciutat comtal, en esclatar la sublevació franquista, Pascual va fer feina per a la Secció Química de la Comissió de la Indústria de Guerra de la Generalitat de Catalunya, especialment en la producció de sabons. En produir-se la derrota republicana, va travessar la frontera i fou internat a la platja rossellonesa d’Argelers, camp de concentració del qual intentà fugir fins a aconseguir-ho a la tercera ocasió. Així va poder arribar en tren a Lille, des d’on va passar a Bèlgica. Va romandre entre l’1 i el 13 de maig de 1939 a la presó de Forest, un suburbi de Brussel·les, abans de ser expulsat del país. A París va retrobar-se amb la muller i el fill, José Andrés. Tots plegats deixaren Europa per encetar una nova vida a Amèrica. Després d’una breu estada a la República Dominicana (1940), marxaren a Veneçuela —visqueren deu anys a Caracas— i el 1950 ja es quedaren definitivament a Buenos Aires, on feren amistat amb altres exiliats illencs com ara Joan Medina Tur i Lluïsa Oliver Ramon. Jaume Pascual va desenvolupar les seues ocupacions professionals en diverses empreses químiques, sobretot a la casa Roemmers, els laboratoris més importants de l’Argentina. No tornà a Eivissa fins al 1966, encara a temps d’abraçar la mare. [XLl]