a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Partit d’Unió Republicana HIST Partit republicà d’àmbit estatal fundat el setembre de 1934 arran de la fusió del Partit Republicà Radical Socialista (PRRS) i del Partit Republicà Radical Demòcrata (PRRD). Incorporà també militants del Partit Republicà Radical (PRR) disconformes amb la participació d’aquesta formació en governs del Bienni Negre (1933-1935) i amb la seua dretanització. El seu principal dirigent fou Diego Martínez Barrio. A Eivissa, els seus principals exponents eren Joan Morales Cirer , Antoni Albert Nieto i Ramon Medina Tur . Medina havia estat a Aliança Republicana i al Partit Republicà Radical Socialista (del qual fou president a l’àmbit eivissenc i balear). Albert (que fou regidor de l’Ajuntament d’Eivissa els períodes 1924-25 i 1931-36) havia fet part de la Unió Republicana per passar-se al Partit Republicà Radical Socialista, del qual provenia en el moment d’ingressar al Partit d’Unió Republicana. Morales fou l’iniciador de la francmaçoneria a les Pitiüses i líder del Partit Republicà Radical, d’Alejandro Lerroux, del qual sortí per liderar el Partit Republicà Radical Demòcrata a Eivissa i Formentera. Precisament, Morales i Joan Torres Ferrer “Vidalet” assistiren al congrés fundacional del Partit d’Unió Republicana, celebrat a Madrid, el setembre de 1934. Antoni Albert i Joan Morales representaren Eivissa i Formentera com a vocals en el consell nacional del partit, que es constituí a les Pitiüses el 30 de març de 1935 mitjançant una assemblea constituent, de la qual sorgí el següent organigrama: Joan Morales, president; Antoni Albert, vicepresident; Eduard Chorat Torres, secretari; Joan Fons, tresorer; Joan Marí Escandell i Josep Costa Costa, vocals. S’escolliren els representants del partit a diversos pobles; a Formentera, ho fou Marià Castelló. El Partit d’Unió Republicana formà part de la redacció de la publicació Masas, que era l’òrgan d’expressió de totes les formacions republicanes eivissenques d’esquerres (també hi eren l’Agrupació Socialista, Esquerra Republicana i el Partit Comunista). Antoni Albert era el representant del partit al grup de redactors en aquest periòdic quinzenal aparegut el mes d’abril de 1935. Arran del clima propici a la formació d’una opció unitària de les forces polítiques d’esquerres i republicanes, el partit propicià un gir a l’esquerra i entrà al Front Popular de 1936. Joan Morales representà el Partit d’Unió Republicana en la creació del comitè electoral del Front Popular a Eivissa, el 23 de gener de 1936. Així, a les eleccions de febrer de 1936, el partit formà part del Front Popular, tant a l’àmbit pitiús, com al balear i l’estatal. El mallorquí Antoni Amer Llodrà fou el representant del Partit d’Unió Republicana a la llista del Front Popular, aconseguí 2.759 vots a Eivissa i Formentera i fou el segon candidat frontpopulista més votat. Cap membre de la llista unitària no sortí escollit en aquelles eleccions generals de febrer de 1936. El canvi polític estatal comportà una modificació (entre el març i el juliol de 1936, després de l’aixecament militar) en la composició dels consistoris. Per designació del governador civil de Balears, Antoni Albert i Joan Marí Escandell foren regidors en representació del Partit d’Unió Republicana a la comissió gestora que regí l’Ajuntament d’Eivissa; a més, Marí representà el consistori a la Diputació Provincial de les Balears. Antoni Guasch Tur fou regidor a Santa Eulària des Riu i Josep Marí Colomar, president de la gestora de Sant Antoni de Portmany. En les eleccions a compromissaris per escollir president de la República, l’abril de 1936, dos representants del Partit d’Unió Republicana sortiren escollits per les Illes Balears: Antoni Amer Llodrà i Docmael López Palop. El Front Popular assolí els set escons, perquè les dretes decidiren no presentar-se a aquestes eleccions. Manuel Azaña fou escollit president després de la destitució de Niceto Alcalá Zamora. Durant la Guerra Civil, Ramon Medina formà part com a delegat d’ensenyament del Comitè de Milícies Antifeixistes, formalitzat en el breu període de restabliment de la legalitat republicana, i va ser redactor de Diario de Ibiza durant el curt període de dominació republicana. Morales fou el delegat d’acció social i sanitat al comitè. Eduard Chorat també representà el Partit d’Unió Republicana al comitè i fou el cap de policia. Amb la desfeta republicana de l’estiu de 1936, el Partit d’Unió Republicana es dissolgué a Eivissa i Mallorca; els principals dirigents eivissencs marxaren a l’exili, com fou el cas de Medina; d’altres foren empresonats i alguns, executats. El Partit d’Unió Republicana també era conegut amb el nom d’Unió Republicana. Cal no confondre aquesta denominació amb una altra coneguda com a Unió Republicana (UR), primera coalició electoral de final del segle XIX i, després, partit polític des d’aquell moment fins a 1923, any d’inici de la dictadura de Primo de Rivera. [MCL]