a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) POLÍT Organització política fundada per Pablo Iglesias a Madrid el 1879. La implantació del partit socialista a Eivissa va ser durant la II República —Agrupació Socialista-PSOE — que va desaparèixer amb l’alçament de 1936. Aquest partit va reaparèixer el 1977 arran de les eleccions generals d’aquell any quan presentà l’advocat mallorquí Antoni Ramis Rabassa com a candidat al Senat per la circumscripció d’Eivissa-Formentera. Cal recordar que els socialistes pitiüsos es trobaven enquadrats en el Partit Socialista Popular ; a darrera hora el PSOE renuncià a la seua candidatura i passà a recolzar el candidat del Bloc Autonomista Isidor Marí Mayans, format pel Partit Socialdemòcrata, Partit Socialista Popular (PSP) i Partit Comunista d’Espanya (PCE) i el recolzament del Moviment Socialista d’Eivissa i Formentera i, després, del PSOE. Pel que fa a les eleccions al Congrés, el PSP obtengué a les Pitiüses 2.287, el PSOE 2.253 i el PCE 1.106. Aquestos resultats causaren una gran sorpresa, ja que el PSOE no tenia cap mena d’infraestructura ni estava implantat a les Pitiüses; per contra, el PSP tenia una nodrida militància i anys d’experiència. Francisco Romero Ordóñez i José Martínez Mínguez, empleats de l’aeroport d’Eivissa, eren militants del PSOE i uns pocs dies abans de les eleccions es varen encarregar de penjar alguns cartells electorals, fet que donà al partit uns resultats molt favorables. A pesar que els resultats del PSP a les Pitiüses foren molt millors que a la resta de l’Estat espanyol, es va obrir en el PSP un període d’incertesa durant el qual es va plantejar la possibilitat d’integrar-se en el PSOE. Joan Tur Ramis, de la mateixa manera que havia fet sis mesos abans de les eleccions el metge Manuel Mora Esteve a Palma, decidí no esperar el temps de reflexió que s’havien marcat els militants del PSP i sol·licità l’ingrés en la recentment formada agrupació del PSOE d’Eivissa. Finalment, el 22 i 23 d’abril de 1978 es va celebrar al teatre Pereira de la ciutat d’Eivissa el congrés d’unificació del PSP i del PSOE; d’aquell congrés va sortir la següent comissió executiva: president, Joan Tur Ramis; vicepresident, Bartomeu Ferrer Marí; secretari general, Jaume Ribas Prats; secretari d’organització, Francesc Bonet Redolat; secretari de formació, José Martínez Mínguez; secretari de premsa i propaganda, Joan Antoni Torres Planells; vocals per Formentera, Juan Carmona de Cózar i Jesús Bezares Pértica; vocal per Santa Eulària, Jaume Trias Garau i vocal per Eivissa, Antonio Santiago Obeso. Francesc Bonet Redolat, que havia anat en les llistes electorals a l’Ajuntament d’Eivissa en les primeres eleccions democràtiques locals, encapçalà la llista del PSOE el 1983 al mateix ajuntament. L’intent de colp d’estat de febrer de 1981 va fer que el local de Vara de Rey fos ocupat per la policia nacional, encara que prèviament alguns militants havien amagat la documentació del partit i alguns dirigents passaren la nit fora del domicili habitual. Un altre moment difícil per al partit va ser quan els diversos ajuntaments de les Illes Balears hagueren de ratificar l’avantprojecte d’Estatut d’autonomia, redactat per la Comissió dels Onze; entre els mesos d’agost i desembre de 1981 els consistoris votaren la iniciativa autonòmica. Unió de Centre Democràtic (UCD) i PSOE eren partidaris d’iniciar el procés per la via de l’article 143 de la Constitució, mentre que Aliança Popular, el Partit Socialista de Mallorca i Menorca i els Independents al Consell d’Eivissa i Formentera eren partidaris de la via de l’article 151. Diversos regidors romperen la disciplina de vot del partit, com fou el cas de Manuel Mateu Babot a l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany. Un altre fet destacat fou quan el 1989 el diputat a corts Enric Ribes i Marí abandonà el partit, però no l’escó i tot seguit constituí Esquerra Nacionalista d’Eivissa, que posteriorment passà a dir-se Entesa Nacionalista i Ecologista (ENE) ; juntament amb ell, altres militants i alguns càrrecs electes abandonaren també el partit. Després de Tur Ramis, entre 1988 i 2000 en fou president Enric Mayans. Els secretaris generals han estat: Jaume Ribas Prats (1979-1982), Antoni Costa Costa (1982-1997), Vicent Tur Torres (1997-2000), Xico Tarrés Marí (2000-2004) i Roque López Morcillo (des de 2004). Eleccions autonòmiques. A les primeres eleccions municipals i autonòmiques celebrades el 3 d’abril de 1979, pel que fa al Consell i al Parlament, la candidatura encapçalada per Jaume Ribas Prats va obtenir el 18,5% dels vots, la qual cosa es traduí en dos consellers; cal apuntar que a Formentera obtengué el 39,8% dels vots emesos. En les següents eleccions ja s’elegia un diputat-conseller per Formentera, que passà a ser districte electoral específic; en aquella convocatòria, encapçalà la llista Enric Ribes i Marí, que obtengué el 32,1% dels vots, mentre que Bartomeu Ferrer Marí, per Formentera, obtengué el 39,8% dels vots i l’acta de conseller-diputat; Enric Ribes cessà com a conseller l’octubre de 1986 per tal d’ocupar l’escó de diputat al Congrés. En la tercera legislatura, les eleccions de la qual se celebraren el 10 de juny de 1987, encapçalà la llista Antoni Costa Costa, que obtengué el 35,7% dels vots i cinc consellers; el candidat presentat per la circumscripció de Formentera, l’independent Isidor Torres Cardona, obtengué l’acta amb el 46,4% dels vots; Antoni Costa cessà en el càrrec ja que fou elegit diputat al Congrés pel districte de Balears. En les següents eleccions, celebrades el 26 de maig de 1991, la llista encapçalada per Vicent Tur Torres obtengué el 32,1% dels vots i es mantengueren els cinc consellers; per Formentera, Víctor Tur Ferrer obtengué l’acta, amb el 46,4% dels vots. En la cinquena legislatura, les eleccions se celebraren el 28 de maig de 1995: Vicent Tur tornà a encapçalar la candidatura i va obtenir el 27,89% dels vots i quatre consellers; en aquestes eleccions, el PSOE va perdre per primera vegada el conseller de Formentera a favor de Joan Robert Masdeu Mayans de l’Agrupació Independent Popular de Formentera (AIPF). En les eleccions de juny de 1999 el PSOE formà part del Pacte Progressista i la llista fou encapçalada per la independent Pilar Costa Serra, que obtengué el 43% dels vots i sis consellers; a Formentera, s’organitzaren al voltant de la Coalició d’Organitzacions Progressistes, que obtengué el 54% dels vots i el conseller en la persona de Santiago Ferrer Costa; aquestos resultats permeteren que per primera vegada el Consell Insular d’Eivissa i Formentera fos regit per una coalició de partits d’ideologia progressista, amb el PSOE com a nucli d’aquest pacte. Eleccions municipals. En les primeres eleccions municipals, celebrades el 3 d’abril de 1979, el PSOE presentà candidatures als següents municipis amb resultats ben desiguals: a l’Ajuntament d’Eivissa, Antoni Guillem Bonet encapçalà la llista i obtengué el 28,5% dels vots i set regidors. A Santa Eulària des Riu, la candidatura encapçalada per Joan Costa Ferrer va obtenir el 12% dels vots i dos regidors. A Sant Antoni de Portmany, Manuel Mateu Babot va obtenir el 13,9% dels vots i dos regidors. A Formentera, Miquel Ribas Torres va obtenir el 45,4% dels vots i cinc regidors; a pesar de ser la candidatura més votada, el pacte postelectoral entre Coalició Democràtica i Unió de Centre Democràtic, amb quatre i dos regidors respectivament, va donar l’alcaldia al cap de llista de la UCD, Antoni Calafat Mayans. A Sant Josep de sa Talaia formaren part de la Candidatura Progressista, que obtengué l’11,8% dels vots i un regidor, en aquest cas Antoni Planells Tur, militant del Partit Comunista. A Sant Joan de Labritja no presentaren candidatura. En la segona convocatòria d’eleccions municipals, celebrades el 8 de maig de 1983, el PSOE presentà les candidatures següents: a l’Ajuntament d’Eivissa, Francesc Bonet Redolat, que obtengué el 42,6% dels vots i deu regidors. A Santa Eulària des Riu, Antoni Costa Costa encapçalà la llista i obtengué el 22,5% dels vots i quatre regidors. A Sant Antoni de Portmany, Marià Torres Torres obtengué el 33% dels vots i sis regidors. A Sant Josep de sa Talaia, Josep Marí Ribas obtengué el 24,5% dels vots i tres regidors; el PSOE votà com a alcalde Josep Serra Escandell (Partit Demòcrata Liberal), que amb els seus quatre regidors aconseguí l’alcaldia. A Sant Joan de Labritja presentà Miquel Puig Prunes, que obtengué el 9,9% dels vots i un únic regidor. A Formentera, Víctor Tur Ferrer obtengué el 48,7% dels vots i sis regidors, amb la qual cosa aconseguí l’alcaldia; aquelles eleccions foren impugnades, ja que no es varen computar els vots emesos per correu; es repetiren l’octubre del mateix any amb resultats semblants per al PSOE. En les següents eleccions, celebrades el 10 de juny de 1987, a l’Ajuntament d’Eivissa presentà una llista encapçalada per Enric Mayans Tur, que obtengué el 43,4% dels vots i nou regidors; com que fou la llista més votada, Mayans fou alcalde. Per primera i única vegada el PSOE obtenia en solitari l’alcaldia més important de les Pitiüses; però una moció de censura promoguda pel PP i el Centre Democràtic i Social (CDS), amb nou i dos regidors, respectivament —Adolf Villalonga del CDS no la recolzà—, donà l’alcaldia el juliol de 1989 al popular Enric Fajarnés Ribas. A Santa Eulària des Riu, Joan Ferrer Bonet obtengué el 22,7% dels vots i quatre regidors. A Sant Antoni de Portmany, Marià Torres Torres obtengué el 36,2% dels vots i set regidors. A Sant Josep de sa Talaia, Josep Marí Ribas obtengué el 26,8% dels vots i tres regidors. A Sant Joan de la Labritja, Vicent Tur Torres obtengué el 18,4% dels vots i dos regidors; un pacte amb l’Agrupació Independent, encapçalada per Jaume Marí Marí, que tenia quatre regidors, va permetre que es repartissin l’alcaldia, dos anys per a cada un. A Formentera, Bartomeu Ferrer Marí obtengué el 39,9% i cinc regidors; fou alcalde per ser la llista més votada, però l’abril de 1989 una moció de censura presentada pels altres tres partits presents al consistori (Partit Popular, Independents i CDS), donà l’alcaldia al popular Vicent Serra Ribas. En les eleccions següents, la quarta legislatura democràtica, celebrades el 26 de maig de 1991, a l’Ajuntament d’Eivissa presentà Enric Mayans, que obtengué el 36,8% dels vots i nou regidors. A Santa Eulària des Riu, Carlos Salinas Pérez va obtenir el 24,4% dels vots i quatre regidors. A Sant Antoni de Portmany, Joan Ramon Prats va obtenir el 30,2% dels vots i sis regidors. A Sant Josep de sa Talaia, Jaume Ribas Prats va obtenir el 25,3% dels vots i quatre regidors. A Sant Joan de Labritja, Vicent Tur va obtenir el 31,3% dels vots; el PSOE va recolzar la candidatura de l’independent Jaume Marí, amb un pacte semblant al subscrit l’anterior legislatura, però el març de 1994 Marí dimití i el popular Vicent Guasch Roselló, amb els seus cinc regidors, obtengué l’alcaldia. A Formentera, Bartomeu Ferrer Marí obtengué el 37% dels sufragis i cinc regidors; un pacte entre el PSOE i el Grup d’Independents de Formentera (GUIF), encapçalat per Antoni Serra Colomar, permeté que Ferrer fos alcalde fins al juny de 1993, en què fou rellevat per Serra. En les següents eleccions, celebrades el 28 de maig de 1995, a l’Ajuntament d’Eivissa Xico Tarrés Marí encapçalà la llista i obtengué el 29,6% dels vots i set regidors. A Santa Eulària des Riu repetí Carlos Salinas, amb uns resultats molt semblants, 22,5% dels vots i quatre regidors. A Sant Antoni de Portmany també repetí Joan Ramon, amb resultats molt similars a la convocatòria anterior, 31% dels sufragis i de nou sis regidors. A Sant Josep de sa Talaia es presentà Francesc Planells Costa, amb el 24% dels vots i quatre regidors. A Sant Joan de Labritja, Joan Mayans Riera obtengué el 23,7% dels vots i tres regidors. A Formentera, Bartomeu Ferrer Mayans aconseguí el 39,5% dels vots i cinc regidors; fou la llista més votada, però l’acord entre el GUIF i el PP donà l’alcaldia a l’independent Antoni Serra. En les sisenes eleccions, celebrades el 13 de juny de 1999, el PSOE formà part de la coalició Pacte Progressista , que a Formentera es denominà Coordinadora d’Organitzacions Progressistes, coalició que es reedità en els comicis de maig de 2003, encara que amb canvis en la seua constitució, amb la sortida d’Els Verds i amb resultats molt diferents de la primera contesa electoral. En les eleccions generals de març de 2000, el PSOE donà recolzament a la candidatura del Pacte Progessista al Senat, que presentava Fanny Tur Riera, que perdé les eleccions davant d’Enric Fajarnés Ribas, que resultà elegit senador; es va repetir la coalició Eivissa i Formentera al Senat, que el 1996 donà l’escó de senadora a la independent Pilar Costa Serra. Finalment, en les generals de 2004 ja no hi hagué una candidatura unitària al Senat i el PSOE presentà la seua pròpia candidatura, en la persona de Carme Ferrer Camacho, que obtengué un 43,37% dels vots, enfront del 45,92% del candidat popular. Pel que fa als diputats nacionals del PSOE d’origen pitiús, apareixen a la veu diputat –ada i s’ha d’afegir, a més, que en les eleccions generals de maig de 2004 fou elegit diputat, formant part de la candidatura del PSIB-PSOE, José Ramón Mateos Martín i així es convertí en el primer formenterer que ha ocupat un escó en aquesta cambra legislativa. El PSOE de les Pitiüses el 1990 adoptà el nom de Federació Socialista Pitiüsa . [FCC/MTT]