a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Partit Liberal Regionalista HIST El 14 de desembre de 1930 el Partit Liberal Històric eivissenc, encapçalat pel catedràtic i director del Museu Arqueològic Carles Roman Ferrer, coincidint amb la reorganització del Partit Regionalista de Mallorca, va fer pública la seua adhesió a la Lliga Regionalista catalana de Francesc Cambó i va constituir-se en Partit Liberal Regionalista. En aquest sentit, el Partit Liberal Regionalista eivissenc va ser la continuació del Partit Liberal Històric i és en aquesta organització on s’han de buscar els antecedents immediats del nou partit. Acabada la dictadura de Primo de Rivera i després de set anys d’inactivitat política, el 16 de febrer de 1930 el Partit Liberal Històric va celebrar el seu primer acte públic, que va comptar amb l’assistència de la majoria dels antics caps liberals de Vila i dels municipis i parròquies d’Eivissa i Formentera. En aquell acte es va recalcar la necessitat de retornar a la vida parlamentària d’abans del 13 de setembre de 1923 i es va atacar durament els polítics eivissencs que havien format part de la Unión Patriótica i que havien ocupat, en algun moment, càrrecs a les corporacions municipals i diputacions provincials. A partir de l’acte esmentat i amb vista a les properes eleccions, Carles Roman tractà de recuperar els contactes amb les persones influents de cada municipi i parròquia d’Eivissa i Formentera, ja que en depenia la victòria o el fracàs electoral. Era necessari controlar les possibles desercions i l’afluència dels cacics municipals cap als partits adversaris. Alhora també començaren les converses amb els polítics mallorquins i els treballs encaminats a desxifrar quin seria el partit polític o la persona que encapçalaria la direcció política del país per tal de fer-li costat. El Diario de Ibiza, com a fidel òrgan d’expressió del Partit Liberal Històric (i després del Partit Liberal Regionalista), anà apuntant diferents noms de polítics espanyols com a possibles aliats de Carles Roman, però al llarg de 1930 foren la figura de Francesc Cambó —considerat cap indiscutible del futur polític espanyol— i l’ideal regionalista els que es convertiren en els màxims protagonistes dels seus editorials, comentaris i reproducció d’articles d’altres diaris, com l’Almudaina de Mallorca, la Veu de Catalunya, La Vanguardia i el Diario de Barcelona. A principi de juliol Carles Roman va mantenir converses a Eivissa amb el president de la Salinera Española, Manuel Salas, un dels màxims dirigents del regionalisme mallorquí vinculat a Francesc Cambó, i en començar desembre el líder del Partit Liberal Històric eivissenc concretà amb els regionalistes mallorquins (Pou, Fons i Salas) les directrius a seguir per a les futures eleccions. El 2 de desembre Carles Roman va fer pública la seua adhesió al cap de la Lliga Regionalista de Catalunya i el dia 5 s’hi entrevistà a la casa Cambó de la via Laietana de Barcelona. El 14 de desembre el comitè local del Partit Liberal Històric, coincidint amb la reorganització del Partit Regionalista de Mallorca, va adherir-se a la política encapçalada per Francesc Cambó. L’assemblea general del nou Partit Liberal Regionalista va tenir lloc el primer dia de febrer de 1931 al Casino Liberal. Malgrat les contínues crítiques de Roman en contra del caciquisme dels Matutes (declaracions similars a les que feien els regionalistes mallorquins en contra del contrabandista mallorquí Joan March), la tasca empresa per Roman per tal de renovar el seu partit no varià substancialment l’estructura caciquista que havia caracteritzat el Partit Liberal Històric fins a l’any 1923. El nou partit va continuar comptant amb els mateixos suports institucionals amb què havia comptat l’antic Partit Liberal Històric, tals com el Diario de Ibiza, el de la Salinera Española i, de manera indirecta, els dels Sindicats Catòlics Agraris, Joventuts Agràries i la Caixa de Pensions. De totes maneres es produïren alguns canvis en la direcció d’alguns comitès dels municipis i les parròquies de fora Vila, atès que no volien seguir les noves directrius regionalistes i passar a integrar-se a les files del Partit Liberal dissident. Aquestos canvis es feren evidents en els resultats electorals posteriors. D’altra banda, cal dir que la nova vinculació regionalista no responia a cap ideari previ arrelat a Eivissa i, en particular, al Partit Liberal Històric, sinó que venia donada per la idea prou difosa que Cambó seria el capdavanter de la política estatal, favorable amb tota seguretat a la continuïtat monàrquica i, per tant, era necessari estar ben recolzat. A les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 el Partit Liberal Regionalista va presentar candidatures a tots els muncipis d’Eivissa i Formentera. No obstant això, a Eivissa la candidatura liberal regionalista va ser la gran perdedora de les eleccions i a l’àmbit estatal va donar pas a la proclamació de la Segona República. Per al panorama eivissenc aquella lluita electoral va representar unes eleccions més d’aquelles a què tan ben acostumats estaven els illencs: un enfrontament entre candidatures monàrquiques, ja que, a excepció de l’illa de Formentera, on els republicans esperaven obtenir majoria, en els diferents municipis d’Eivissa la candidatura republicana pràcticament va estar absent de la campanya electoral; llevat dels municipis de Sant Josep de sa Talaia, on el Partit Liberal Regionalista va obtenir la majoria, i el de Sant Antoni de Portmany, on aconseguí poc més de la meitat de regidors, a la resta dels municipis d’Eivissa i Formentera el partit de Carles Roman tot just va arribar a guanyar la minoria. De totes maneres, els liberals regionalistes i els republicans varen impugnar els resultats electorals de Vila, Sant Joan de Labritja i Santa Eulària des Riu, els tres municipis on la candidatura monàrquica adversària (Bloc Monàrquic Eivissenquista) havia resultat màxima guanyadora. Per aquesta raó als municipis citats va haver-se de realitzar una segona ronda electoral, que va tenir lloc el 31 de maig. Amb molt poc o nul entusiasme acolliren els liberals regionalistes aquesta nova campanya electoral, respecte de la qual, si hom es guia per la manca de notícies a la premsa local, és molt probable que el Partit Liberal Regionalista no hagués fet cap acte propagandístic. Els resultats electorals foren, una vegada més, favorables a la candidatura adversària del Bloc Eivissenquista (abans Bloc Monàrquic Eivissenquista). A Vila la candidatura liberal regionalista encara resultà més perjudicada que el 12 d’abril, ja que si en aquella primera ronda electoral tan sols havien obtengut quatre regidors d’un total de 15, a les segones eleccions solament varen obtenir un regidor. De la seua minvada, se’n beneficià la candidatura republicanosocialista. Pel que fa als municipis de Sant Joan i de Santa Eulària, se sap que el Bloc Eivissenquista va obtenir, un cop més, les majories, en canvi no es coneix amb exactitud qui aconseguí la resta de les regidories, és a dir, si foren els liberals regionalistes o els republicans socialistes. Tornant enrere, a l’entorn dels dies de la proclamació de la Segona República, l’actitud dels dirigents del Partit Liberal Regionalista va ser d’esperar uns quants dies a fer cap tipus de declaracions. Es mantengueren a l’expectativa de les actituds i les directrius que adoptarien els seus respectius partits provincials i estatals. En data 22 d’abril Carles Roman a través de la premsa declarava oficialment la seua voluntat de continuar actuant en la vida política illenca, ja que, segons ell, el seu partit tenia també cabuda dins el nou règim. D’altra banda, s’apropaven noves eleccions: les de Corts Constituents del 28 de juny, de les quals Carles Roman no volia quedar al marge. Aquestes eleccions s’havien de realitzar d’acord amb la nova legislació dictada pel govern provisional de la República: s’eliminaren els districtes locals i es va crear la circumscripció provincial. D’aquesta manera Eivissa-Formentera i Menorca quedaren sense representació pròpia. La possibilitat de candidats nats a les illes petites dependria, idò, del grau d’influència i de les bones relacions dels polítics eivissencs amb els dirigents mallorquins, així com de les coalicions i aliances electorals que es portassin a terme en el conjunt de les illes Balears. La candidatura de Carles Roman va estar envoltada de tota classe d’entrebancs i d’irregularitats tant a Eivissa com a la resta de les Balears. El Partit Liberal Regionalista de Mallorca va formar candidatura conjuntament amb altres partits de dretes, inexistents a Eivissa i Formentera, com era Dreta Social i Dreta Liberal Republicana. Aquesta coalició va ser anomenada Dreta Republicana o Dreta Unida. El Partit Conservador de Mallorca no va figurar nominalment dins la candidatura, però la va recolzar; en canvi, a Eivissa, el Partit Conservador va donar suport a la candidatura Republicana de Centre (abans Bloc Monàrquic). Poca campanya electoral va fer a Eivissa i Formentera el Partit Liberal Regionalista, que va limitar-se a polemitzar al voltant de la qüestió del districte i sobre la inclusió o no d’eivissencs dins les candidatures que s’estaven confeccionant a Mallorca. Dreta Republicana, que inicialment havia deixat fora de la llista Carles Roman, va témer que, si no incloïa cap eivissenc dins la candidatura, podia perillar la votació a Eivissa, ja que els seus contrincants de dretes estaven col·locant l’eivissenc Pere Matutes dins la candidatura dels Republicans de Centre. Fou per això que s’apressaren a col·locar Carles Roman dins la coalició de Dreta Republicana. Però aquesta inclusió va ser un afegit d’última hora, ja que al manifest publicat pel Diario de Ibiza del dia 26, tot i que ja era oficial la candidatura de Carles Roman dins la coalició de Dreta Republicana, el seu nom no hi figurava, i a Menorca en cap moment no se’l va anomenar com a candidat. D’altra banda, els diaris de Joan March a Mallorca (El Día) i el de Matutes a Eivissa (La Voz de Ibiza) negaven la inclusió de Carles Roman dins la candidatura de Dreta Republicana. Les irregularitats d’aquesta candidatura i les diferents aliances fetes a cada lloc, a més de la nul·la planificació de les combinacions que s’havien de fer a cada lloc i les promeses fetes —i segons sembla, no complides, de Joan March—, havien de fer que en el conjunt de totes les illes fracassàs aquesta candidatura, que s’autoanomenava l’única de dretes que es presentava a Balears. Pocs dies després del fracàs electoral, a principi de juliol el Diario de Ibiza va fer pública la notícia de la dimissió de Carles Roman, cap dels liberals regionalistes eivissencs. El desenvolupament de les eleccions i la indisciplina electoral d’alguns membres del partit va determinar aquesta decisió. Una vegada feta efectiva la dimissió de Carles Roman, el comitè del Partit Liberal Regionalista, reunit el 13 d’agost, va decidir continuar de la mateixa manera com fins aquells moments ho havien fet, però deixaven oberta la possibilitat d’agafar noves orientacions polítiques i quedava tancada la viabilitat de continuar la política cambonista. No obstant això, malgrat les intencions de continuïtat i de mantenir-se units com a partit, la reunió del dia 23 va significar la defunció del Partit Liberal Regionalista. Desaparegueren de l’escena política eivissenca Carles Roman Ferrer, fidel imatge de la Restauració Borbònica, i el seu Partit Liberal Històric, que va voler modernitzar incorporant-lo a les files regionalistes, encara que massa tard i, d’altra banda, Cambó no va ser precisament el polític que havia d’encapçalar la direcció del país. A final de 1931, un reduït sector del Partit Liberal Regionalista, aleshores liderat per Cèsar Puget Riquer, estretament vinculat amb el sindicalisme catòlic agrari, va emprendre la formació d’un nou partit de dretes: el Partit Social Agrari de José María Gil Robles. [NET]