a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Partit Liberal Dissident HIST El Partit Liberal Dissident fou fruit d’una escissió del clàssic Partit Liberal eivissenc. La divisió va produir-se després del 13 de setembre de 1919, data de la mort de qui llavors n’era president: Ignasi Riquer Llobet “Montero”. Si bé fins aleshores les discrepàncies internes dels liberals s’havien resolt a favor de la unitat, finalment es va trencar i a l’àmbit intern el Partit Liberal va quedar dividit en dos grups liderats respectivament per l’arqueòleg Carles Roman Ferrer i pel coronel d’infanteria retirat Vicent Pereira Morante. Fou a mitjan 1920 quan es consolidà l’escissió definitiva dels liberals que donà pas a la formació d’un nou partit polític, que passà a denominar-se Partit Liberal Dissident per diferenciar-se de l’altre grup liberal, que a partir d’aquell moment s’anomenà Partit Liberal Històric. Si bé en principi Pereira Morante va dirigir la dissidència dels liberals, secundada a la vegada pel banquer, navilier i comerciant Abel Matutes Torres, aviat foren aquest darrer i el seu fill Pere Matutes Noguera els que veritablement capitalitzaren i passaren a dirigir el nou Partit Liberal Dissident. Les afinitats polítiques tant en l’àmbit provincial com en l’estatal dels dos partits liberals eivissencs també es capgiraren. Fins a 1921 el líder del Partit Liberal Històric estava vinculat al sector liberal de Santiago Alba i provincialment estava subordinat al contrabandista mallorquí Joan March Ordinas. A partir d’aleshores Carles Roman passà a relacionar-se amb els grups liberals encapçalats pel comte de Romanones i per García Prieto; pel que fa als contactes amb Mallorca, Roman trencà amb Joan March i passà a manifestar una oberta actitud summament crítica envers ell, a la vegada que iniciava un apropament cada vegada més fort amb el regionalisme mallorquí representat pel president de Salinera Española, Manuel Salas, i pel marquès de Verger, Bartomeu Fons i Jofre de Villegas. La primera vegada que el nou Partit Liberal Dissident va presentar candidatura pròpia en els municipis d’Eivissa i de la ruralia eivissenca, en contra de la coalició eivissenquista integrada pel Partit Conservador de Lluís Tur Palau i del Partit Liberal Històric de Carles Roman varen ser les eleccions municipals del 5 de febrer de 1922. Si bé al municipi d’Eivissa els liberals dissidents obtengueren quatre regidories de les set existents, als municipis rurals fracassaren estrepitosament, ja que hi obtengueren solament una o dues regidories. L’alcaldia d’Eivissa acabà sent ocupada per un liberal dissident: el comerciant Josep Ferrer Hernández. A les eleccions per a diputats a Corts del 29 d’abril de 1923, el grup dissident presentà com a candidat Pere Matutes Noguera. En aquelles eleccions, que donaren com a guanyador Carles Roman Ferrer, Pere Matutes quedà en segon lloc. Durant la Dictadura de Primo de Rivera el Partit Liberal Dissident va formar part de la Unió Patriòtica. Acabada la Dictadura, uns mesos després de la formació del govern del general Berenguer, el 22 d’agost de 1930 el Partit Liberal Dissident i el Partit Conservador, dirigit per Lluís Tur Palau, es reuniren a l’antic local del Foment Mercantil i acordaren fer pinya electoral per a les eleccions següents. Aquella coalició electoral va quedar batejada amb el nom de Bloc Monàrquic Eivissenquista . Pocs anys després de l’escissió del Partit Liberal eivissenc, el 1922 el banquer Abel Matutes Torres instal·là la seua impremta, d’on sortí La Voz de Ibiza. D’aquest periòdic, n’era propietari, fundador i director l’oficial de correus Enric Fajarnés Ramon (membre del comitè del Partit Liberal Dissident). Teòricament independent, a la pràctica La Voz de Ibiza va ser l’òrgan d’expressió del Partit Liberal Dissident i, més endavant, del Bloc Monàrquic Eivissenquista, després Partit Republicà de Centre. En iniciar-se la Guerra Civil, La Voz de Ibiza deixà de sortir. [NET]