a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Partit Carlí de les Illes Balears HIST/POLÍT Secció balear del Partit Carlí que tengué presència a Eivissa. El Partit Carlí fou l’organització política més destacada del carlisme entre els anys 1960 i 1970 i era d’àmbit estatal. Passà de les clàssiques postures tradicionalistes del carlisme polític a la defensa de postulats socialistes i federalistes, i es dotà d’una estructuració federal. Foren clau en aquesta redefinició esquerrana els postulats catolicistes postconciliars (Concili Vaticà II, iniciat el 1962) i la clara ruptura amb el franquisme representada per l’expulsió de l’Estat espanyol de Carles-Hug i la seua família i el nomenament com a successor en la prefectura de l’Estat del príncep Joan Carles de Borbó (1969). Així, pel que fa a l’organització de l’Estat, el Partit Carlí apostava per una monarquia democràtica i esquerrana. Va estar presidit pels pretendents a la Corona d’Espanya, Xavier de Borbó-Parma, primer, i després per Carles-Hug de Borbó-Parma (a partir de 1975), fill de Xavier. Convé aclarir que el carlisme polític no era monolític en aquells moments i que existien altres corrents discrepants amb els postulats del Partit Carlí, ultradretans i propers al franquisme. Sota la denominació general de Partit Carlí a l’àmbit estatal, el Partit Carlí de les Illes Balears tengué el seu inici el 1968, amb la constitució de l’organització a Mallorca i la definició com a força política partidària del socialisme autogestionari i del federalisme. També s’organitzà de forma similar el Partit Carlí de Catalunya (1966). En el cas d’Eivissa es desconeix la data exacta de formació. La seua línia d’acció política passà per la promoció activa de la recuperació de les llibertats democràtiques durant el règim franquista i la normalització de la llengua catalana en l’ensenyament i en la pràctica religiosa. El Partit Carlí de les Illes Balears tengué a Eivissa una etapa activa els darrers anys de la dictadura franquista i l’inici de la transició. Els seus màxims exponents a Eivissa foren Antoni Costa Bonet , mossènyer de la parròquia de Sant Mateu d’Albarca, i Joan Escandell “Marès”, oficial de la policia armada, que promogueren l’acostament a les forces cíviques i polítiques antifranquistes. Així, el Partit Carlí formà part dels moviments unitaris contra la dictadura i en pro de la recuperació de la democràcia, com va ser la Mesa Democràtica d’Eivissa (1973-1974) i la Junta Democràtica d’Eivissa (1974-1976). La diàfana postura democràtica d’Antoni Costa i la protecció que li donava el seu càrrec eclesiàstic permeteren la celebració d’algunes sessions d’aquestes plataformes unitàries a Sant Mateu, amb el consegüent risc que això comportava. Tot i el protagonisme que adquirí la figura del mossènyer de Sant Mateu, el Partit Carlí no aconseguí, a Eivissa, passar d’una desena d’adeptes. Superada aquesta fase política de clandestinitat, el Partit Carlí seguí en la línia d’alineament amb les forces democràtiques i, així, s’integrà en l’Assemblea Democràtica d’Eivissa (1976-1977) juntament a Comissions Obreres, el Partit Comunista d’Espanya, el Partit Socialista Popular i els Demòcrates Independents. Aquesta plataforma desembocà en el Bloc Autonomista, candidatura unitària al Senat (1977), en el qual ja no figurava com a membre el Partit Carlí a causa de la seua il·legalitat, i tampoc no es presentà a les eleccions al Congrés dels Diputats. El Partit Carlí de les Illes Balears va donar suport, el 1977, a la Comissió de Defensa de ses Salines, la qual s’havia creat per diverses entitats civils per salvar les Salines de projectes urbanitzadors en aquella zona. En el referèndum per a la Constitució espanyola (desembre de 1978) el Partit Carlí demanà el vot favorable i també aleshores Carles-Hug declarà que renunciava als seus drets dinàstics. La darrera participació electoral del Partit Carlí fou en les eleccions generals del primer de març de 1979 amb una llista en què no hi havia cap persona en representació d’Eivissa i encapçalada per Josep Maria Biarnés. El resultat —pel que fa a les eleccions al Congrés— va ser de 64 vots a Eivissa i Formentera i 1.257 (0,42%) al global de les Illes Balears. Al Senat, només presentà candidatura per Mallorca. En vista d’aquestos resultats electorals i d’altres anàlegs a la resta de l’Estat espanyol, l’any 1980 el partit cessà en les seues activitats. [MCL]