a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Parlament de les Illes Balears DRET/POLÍT El parlament és l’assemblea legislativa d’un estat, nació, comunitat autònoma, etc., els poders de la qual són regulats per una constitució. Pot estar formada per una sola cambra (monocameralista) o per dues (bicameralista): cambra baixa (parlament, congrés) i cambra alta (senat). La cambra baixa és elegida per sufragi universal directe; la cambra alta, sovent per sufragi indirecte o bé pels dos sistemes. El parlament és, per tant, l’òrgan més important de representació dels ciutadans i té, per això, la tasca d’expressar les seues opinions polítiques. D’entre els seus membres s’ha d’elegir el president del govern de la comunitat autònoma. El Parlament de les Illes Balears és la cambra legislativa de la comunitat autònoma de les Illes Balears. És l’únic òrgan de representació directa en el qual radiquen els poders emanats del poble. Hi resideixen les principals funcions institucionals ja que exerceix la potestat legislativa, controla i impulsa l’acció del Govern Balear i aprova els pressupostos de la comunitat. El seu règim jurídic quedà establert en el capítol I del títol III de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (vigent des del primer de març de 1983) i complementat pel Reglament del Parlament (4 de juny de 1986) i per la Llei electoral de la comunitat autònoma (20 de novembre de 1986). Té la seu a Palma. El maig de 1983 es va utilitzar, de manera provisional, l’edifici de la Llotja per celebrar l’acte de constitució del Parlament que, segons disposa l’Estatut, es compon pels diputats elegits mitjançant un sistema proporcional que assegura la representació de totes les illes; la llei electoral disposa que hi hagi 59 diputats elegits en quatre circumscripcions electorals: Mallorca n’elegeix 33, Menorca 13, Eivissa 12 i Formentera 1. És un sistema de proporcionalitat corregida. Un dels grans debats del projecte de redacció de l’Estatut fou decidir entre els dos possibles sistemes: paritat (que la suma dels diputats de Menorca, Eivissa i Formentera fos igual als de Mallorca) o proporcionalitat (proporcional a la població de cada una de les illes). A la fi s’acordà el principi de proporcionalitat corregida per evitar tensions entre les illes de la comunitat i acabar amb l’aïllament i l’escassa cohesió entre les diferents terres d’aquell “Regne de Mallorca e les altres illes adjacents”. Les Illes Balears disposaren durant més de 500 anys d’òrgans d’autogovern, d’ordenaments jurídics propis, d’universitats, consells generals, juraries... però, no tenien cap institució comuna. El Consell General de l’illa i castell d’Eivissa era un d’aquestos òrgans, amb la particularitat que representava tota l’illa ja que Eivissa només comptava amb un municipi, això sí, amb la participació dels tres estaments: mà major (nobles i clergat), mà mitjana (artesans, menestrals...) i mà de fora (pagesos) que feien torns per constituir el Consell General . Les institucions de l’autogovern balear són: Parlament, Govern i president, institucions comunes a totes les illes en què es concentren els poders polítics. Com a institució comuna de totes les illes, el Parlament ha estat una eina important per disminuir, en pocs anys, les tensions interinsulars i l’aïllament, i ha contribuït a cohesionar la política balear. El Parlament ha unit allò que la mar separava. Els òrgans de representació i direcció del Parlament són: el president, que exerceix la màxima representació de la cambra, és elegit pel ple de la institució d’entre els seus membres, dirigeix els debats, ordena les sessions i assegura la bona marxa dels treballs. La mesa és l’òrgan que gestiona i governa el Parlament; és formada pel president, dos vicepresidents i dos secretaris, adopta totes les decisions i mesures que requereix l’organització del treball i el règim de govern intern de la cambra. La junta de portaveus: cada grup parlamentari té un portaveu i tots junts, més els membres de la mesa i un representant del govern, formen la junta de portaveus, que és consultada per fixar els calendaris de feina, l’ordre del dia dels plens, etc. El ple, que és l’òrgan suprem de la cambra, format pels 59 diputats elegits, representa la veu de totes les illes. Les comissions són també òrgans importants del Parlament; les formen diputats dels diferents grups parlamentaris en proporció a la importància numèrica de cada un. La diputació permanent és l’òrgan que vetlla pel poder del Parlament quan aquest no és reunit, n’expira el mandat o es dissol. La presideix el president del Parlament i hi són representats tots els grups parlamentaris. Els grups parlamentaris són formats pels diputats que pertanyen a un mateix partit o coalició electorals. Segons el Reglament del Parlament, el nombre mínim que dóna dret a constituir un grup parlamentari és de quatre diputats. El Parlament de les Illes Balears treballa en ple i en comissions; treballa en ple quan es reuneixen tots els diputats seguint un ordre del dia i en comissió quan es reuneixen les diferents comissions que estudien un tema determinat i que avancen la feina preparant els temes que es debatran en el ple. Una legislatura, és a dir, el temps que va d’una elecció a una altra, dura quatre anys. Els períodes ordinaris de sessions són dos: de setembre a desembre i de febrer a juny. Les sessions del ple són públiques, tret de casos excepcionals. La seu es troba al carrer Conqueridor, 11, i al carrer Palau Reial, 16 de Palma; era l’antiga seu del Círculo Mallorquín, edifici modernista-historicista reformat per l’arquitecte Miquel Madorell Rius seguint l’eclecticisme europeu de final del s XIX. La instal·lació del Parlament en aquest edifici fou una operació idònia per a les dues parts, ja que l’edifici seria conservat i rehabilitat i el Parlament comptaria amb una seu ben situada i molt representativa. L’agost de 1983 se signà l’escriptura de compra de l’edifici i, a partir de llavors, es feren les reformes pertinents, respectant els valors arquitectònics i artístics de l’edifici, ja que adaptar un vell i bell edifici a una nova funció requereix respecte i imaginació. Això assegurà la projecció d’un valuós passat al present de la nostra comunitat. El traspàs de la propietat no solament afectava l’immoble, sinó que també abastava el patrimoni contengut en aquest edifici, la biblioteca, els quadres, el mobiliari, els objectes de decoració, etc. Quant a la pintura, cal destacar la preservació quasi total d’una col·lecció molt remarcable, la major part de final del s XIX i principi del XX. Ricard Anckermann, pintor de gran prestigi i d’un currículum brillant, deixà la seua petjada a la sala de les Cariàtides, obra seua en tots els aspectes: arquitectònic, decoratiu, ornamental i pictòric. Però també cal destacar altres pintors, com J. Bauzà, Antoni Ribas, F. Rosselló, Llorenç Cerdà, Pizà, Càffaro així com el belga Degouve de Nuncles i el mexicà Roberto Montenegro amb les magnífiques pintures murals del saló que du el seu nom i que finalitzà el 1919. D’entre el mobiliari de l’antic Círculo, es conserven mobles modernistes a les dependències de presidència, aranyes de cristall, florons, entre altres objectes artístics i xemeneies que formen part d’aquest patrimoni comú. La biblioteca és l’única sala que manté la seua funció original; és oberta al públic i s’ha especialitzat en temes jurídics i constitucionals. La declaració de l’edifici del Parlament com a bé d’interès cultural (BIC) el 1990 —que actualitzà les anteriors declaracions de 1980— és la constatació de tot el que s’ha dit abans. Les publicacions oficials del Parlament són el Diari de Sessions (reprodueix totes les intervencions i els acords presos en sessions de ple, de la Diputació Permanent i de les comissions amb competència legislativa) i el Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears (BOPIB, que recull totes les iniciatives parlamentàries, tant les legislatives com les d’impuls i control del govern, així com aquelles de les quals el reglament consideri necessària la seua publicació per tal de seguir la tramitació adequada). Durant aquestos anys de parlamentarisme, han presidit el Parlament: Antoni Cirerol i Thomàs, I legislatura; Jeroni Albertí i Picornell, II legislatura; Cristòfol Soler i Cladera, III i IV legislatures; Joan Huguet i Rotger, IV legislatura; Antoni Diéguez i Seguí i Maximilià Morales i Gómez, V legislatura; Pere Rotger i Llabrés, VI legislatura. Els presidents del Parlament tenen el tractament de Molt Honorables i els diputats i diputades, d’Honorables. [PPM]