a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Parc, plaça del SOC Plaça situada al peu del llenç de murada que va des del baluard de Sant Joan al baluard de Sant Pere o Portal Nou de les murades renaixentistes de la ciutat d’Eivissa. La zona on està aquesta plaça té una llarga història. Formà part de la riba del port d’Eivissa en l’època púnica, estant dins de la zona de poblament de la ciutat, en què encara es troben restes d’algunes cisternes d’aquella època. Amb el pas dels segles, aquesta àrea es convertí en una zona d’aiguamolls amb presència d’alguns pous i, durant els darrers segles, juntament amb la zona que ocupa l’actual passeig de Vara de Rey, era coneguda com el camp o l’hort de sa Tarongeta. Quan es va crear el passeig de s’Alamera, a final del segle XIX, la zona va quedar delimitada en dues parts: el passeig i un gran solar darrere del teatre Pereira que s’acabava de construir, al qual els pagesos que baixaven a Vila amarraven els seus animals amb els carros. Per aquell motiu, la zona es va conèixer durant molt de temps com s’Amarradero. Amb motiu de l’ampliació del port d’Eivissa a final del segle XIX i principi del XX, tota aquesta zona va servir per dipositar els blocs de pedra que serviren per ampliar els molls. Una vegada acabat el port, va tornar a ser el lloc per deixar els animals i els carros. L’any 1916, en una part d’aquell solar, els germans Tur i Palau promogueren la construcció d’un gran i modern edifici que donava al nou passeig i a aquella zona d’estacionament de carros, la qual cosa va fer que milloràs la importància de l’indret, encara que sempre fou la part de darrere del passeig. Durant la dècada de 1920, hi va haver negociacions entre l’Ajuntament d’Eivissa i el Bisbat amb la intenció de permutar el lloc on hi havia l’església de Sant Elm per aquesta zona, amb la finalitat de traslladar l’esmentat temple d’ubicació, però les negociacions no varen fructificar i continuà servint d’amarrador d’animals i lloc per jugar al futbol o perquè la banda de música hi oferís concerts en alguna ocasió. Passats els anys, l’Ajuntament d’Eivissa va decidir, el mes de gener de 1946, fer-hi el primer parc per a la ciutat. En aquell temps, era alcalde d’Eivissa el farmacèutic Cèsar Puget Riquer. L’encàrrec de dissenyar el projecte s’encomanà al regidor de l’Ajuntament i director de l’Escola d’Arts i Oficis, Josep Zornoza Bernabeu; el disseny incloïa dos estanys amb figures i fonts, una figura central sobre pedestal, bancs, fanals i jardins amb plantes ornamentals i arbres. El dia 6 d’agost de 1946, festa de Sant Salvador, es va inaugurar la plaça de Cayetano Soler, nom del carrer on hi havia l’important edifici Tur; a l’altre costat, al carrer de Jaume I, només hi havia cases de planta baixa amb magatzems. Des de llavors ençà, aquesta nova plaça fou coneguda popularment amb el nom de plaça del Parc, motivat per l’ornamentació que s’hi va posar i que la feia única a tot el municipi. A partir d’aquell moment, aquesta plaça es féu molt popular perquè hi anaven infants de tota la ciutat a jugar, ja que s’hi instal·laven els firaires que venien de fora de l’illa cada any i perquè, amb el temps, s’hi varen instal·lar un mercat provisional de verdures i l’estació dels autobusos que anaven als pobles de tota l’illa. Amb el temps, aquella plaça es degradà, es rompé la majoria de figures i els estanys se cegaren, la qual cosa va induir l’alcalde Mario Tur de Montis a portar-hi a terme una gran reforma; l’any 1964 es canvià totalment la fesomia que havia tengut aquell indret, ja que s’hi varen fer àmplies zones per a estacionament dels nombrosos vehicles que començava a haver-hi a la ciutat, a més de poblar de pins l’esquifit espai per a vianants que quedava amb aquella reforma. El 1988, amb motiu de l’inici del Pla de reforma interior de sa Penya, la Marina, Vara de Rey i la plaça del Parc, promogut per l’Ajuntament d’Eivissa, es creà l’Associació de Vesins de la Plaça del Parc, amb la finalitat de millorar aquell indret, ja que el pas del temps havia produït una profunda degradació de la plaça i de la zona. De la primera proposta de reforma, que va presentar l’alcalde Enric Mayans Tur, es passà a un projecte redactat per l’arquitecte Raimon Torres, director d’aquell Pla de reforma interior, promogut per l’alcalde Enric Fajarnés Ribas, projecte que es va portar a terme i la tercera i última reforma s’inaugurà el dia 5 de març de 1993. En aquella remodelació s’hi instal·là una font, que ja ha desaparegut a causa del mal ús que se’n feia i també una estàtua salvada de la primera plaça de 1946, obra que va ser robada l’any 2005. [JaTP]