a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera ECOL Ses Salines d’Eivissa i Formentera foren declarades Parc Natural el 19 de desembre de 2001 (Llei 17/2001, de 19 de desembre, de protecció ambiental de ses Salines d’Eivissa i Formentera). És un parc maritimoterrestre, situat entre les dues illes Pitiüses majors, que s’estén al sud d’Eivissa i al nord de Formentera i que inclou el braç marí que les separa; ocupa un territori de 1.786,52 ha terrestres i 13.611,80 ha marines. Ses Salines d’Eivissa i Formentera constitueixen un exemple paradigmàtic de la riquesa de la biodiversitat mediterrània. La seua singularitat rau a constituir una àrea de descans i de nidificació per a la fauna ornítica en les seues migracions. Com a espai natural d’especial interès engloba un conjunt d’hàbitats terrestres i marins, amb valors ecològics, paisatgístics, històrics i culturals de primer ordre a escala internacional. Inclou importants poblacions d’aus aquàtiques i marines nidificants, hivernants i migrants, poblacions abundants de nombroses espècies i races endèmiques de flora i fauna, recursos marins pesquers de gran transcendència local, així com una gran varietat de valuosos paisatges naturals que les han convertit en un dels principals atractius turístics de les Pitiüses. La presència de la indústria salinera, amb tot el seu valor històric, cultural i socioeconòmic, hi afegeix, a més, una singularitat paisatgística de gran bellesa i rellevància. Són nombrosos els reconeixements legals i internacionals que ha rebut aquest espai al llarg del temps: han estat declarades Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) d’acord amb la Directiva europea 79/409/CEE sobre conservació de les aus silvestres; estan incloses a la Llista del Conveni sobre Zones Humides d’Importància Internacional (RAMSAR) com a hàbitat per a les aus aquàtiques i també es poden trobar uns trenta elements entre espècies de flora, fauna o hàbitats inclosos a les llistes de la Directiva europea 92/43/CEE sobre la conservació d’hàbitats i la fauna i la flora silvestres. El Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera forma part de la proposta de la contribució balear a la Xarxa Natura 2000 (LIC). Des dels anys setanta del segle XX, han estat múltiples els esforços per protegir legalment ses Salines, tots ells encoratjats per una sostenguda demanda ciutadana de respecte i protecció per un dels espais naturals més importants de les illes Balears. La declaració d’Àrea Natural d’Especial Interès l’any 1991 s’aplicà a bona part de la zona, i la Llei estatal 26/1995, de 31 de juliol, va declarar ses Salines Reserva Natural. Contra aquesta llei estatal es va interposar un recurs d’inconstitucionalitat per part del Parlament de les Illes Balears i del Govern de les Illes Balears, basat en la reclamació del dret exclusiu que té la Comunitat Autònoma a l’hora de declarar quines han de ser les àrees a protegir dins les illes Balears. Finalment, la Llei 17/2001, de 19 de desembre, de protecció ambiental de ses Salines d’Eivissa i Formentera va declarar la zona Parc Natural, i la seua gestió i administració passà a ser competència del Govern de les Illes Balears. Les eines de gestió del parc són el Pla d’Ordenació i Gestió del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera (aprovat per Acord de Consell de Govern el 24 de maig de 2002), el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera i plans anuals. Al Parc es troba gran varietat d’ambients amb característiques ecològiques diferents: els estanys saliners, les platges, els cordons dunars amb savines centenàries, els penya-segats i les costes rocoses i els illots des Freus (es Daus, es Malvins, l’Esponja, es Penjats, s’illa des Porcs o d’en Pou, s’Espalmador, s’Espardell, ses illes Negres, en Caragoler, l’escull d’en Terra...). El medi marí representa el 75% del territori del Parc i es caracteritza per la importància ecològica de les praderies submarines de Posidonia oceanica. Aquesta planta marina afavoreix el manteniment de les poblacions de peixos i organismes marins, oxigena les aigües i les manté netes i transparents, preserva les platges de l’efecte erosiu de l’onatge i manté la dinàmica natural dels sistemes dunars. Aquestes praderies, les més ben conservades de tota la Mediterrània, estan incloses en la Directiva d’Hàbitats (92/43/CEE) i formen part de la declaració oficial de la Unesco d’Eivissa Patrimoni de la Humanitat, com a criteri natural. D’altra banda, l’àmbit marí del Parc va ser declarat Reserva Marina (Decret 63/1999, de 28 de maig, pel qual s’estableix la Reserva Marina des Freus d’Eivissa i Formentera) i es regula l’activitat pesquera i recreativa dins aquesta àrea. L’àmbit terrestre del Parc Natural acull una representació magnífica de la majoria de formacions vegetals existents a les illes Pitiüses, amb unes 178 espècies de plantes. Hi apareixen representades les pinedes mediterrànies, els savinars costaners, els salicornars i la vegetació halòfila que envolta els estanys, els sistemes dunars i la vegetació litoral de penya-segats. Al Parc Natural han estat censades unes 210 espècies d’ocells. Hi destaquen les poblacions d’aus aquàtiques, com els flamencs (Phoenicopterus roseus), el xerraire (Himantopus himantopus), l’ànnera blanca (Tadorna tadorna), el picaplatges camanegra (Charadrius alexandrinus) i les d’aus marines, com la gavina de bec vermell (Larus audouinii) i el virot (Puffinus mauretanicus). A l’estany Pudent de Formentera es dóna una de les majors concentracions de cabussoneres (Podiceps nigricollis) d’Europa. Altres espècies animals destacables a l’àmbit terrestre són la sargantana pitiüsa (Podarcis pityusensis), endèmica de les Pitiüses i que es presenta amb subespècies diferents als illots; la rata de coa blanca (Eliomys quercinus ophiusae), a Formentera, i diverses espècies de caragols i escarabats endèmics. Els vestigis de civilitzacions antigues i les petjades històriques a les Pitiüses també són presents al Parc Natural. Així es manifesta en les restes trobades a l’establiment fenici de sa Caleta (declarat també Patrimoni de la Humanitat per la Unesco) i a les torres de defensa disperses al llarg de tot el litoral del Parc. L’explotació salinera és l’activitat econòmica més representativa que es desenvolupa en l’entorn del Parc. Tot i que és un medi modificat per l’home des de temps remots, l’artificialització d’una antiga llacuna marina interior ha donat lloc a una zona humida que permet la instal·lació de la fauna més representativa de l’àmbit terrestre del parc, les aus. Es manifesta, així, la possibilitat de compatibilitzar l’activitat econòmica amb la conservació. Altres activitats compatibles dins el Parc Natural són els itineraris naturals, les activitats d’educació ambiental, els usos turístics i recreatius ecològicament adequats i els usos tradicionals ben consolidats que contribueixen a un millor coneixement i valoració del medi natural i el paisatge mediterrani. La finca pública de can Marroig està situada al nord-oest de l’illa de Formentera i té una extensió de 137,33 ha. Fou adquirida per la Comunitat Autònoma l’any 1998, amb el finançament de fons europeus, i des de 2001 es troba inclosa al Parc Natural. Es tracta d’un espai amb valors naturals i paisatgístics de gran importància, tant pel seu caràcter patrimonial com per tractar-se d’un dels indrets més emblemàtics de l’illa de Formentera. La darreria del s XX tot l’àmbit de la finca va ser reclassificat com a Reserva Natural, excepte els voltants de les cases i l’àrea recreativa. Can Marroig (Marroig, can ) és una propietat rural molt interessant des del punt de vista històric. Inclou la torre de la Gavina , la casa principal de tipus mallorquí i els corrals conjuntament amb la casa del guarda, rehabilitats per allotjar el Centre d’Informació i Educació Ambiental del Virot. [NVC]